La Luisa, una història de dret a l’habitatge, acció veïnal i resistència
Per Lorena Sopena
Publicat el 31 de desembre 2020

El cas de Luisa Amador com a símptoma. Com a símptoma d’un temps on, tot i la situació d’emergència sanitària i social, els mandats judicials i el “és la meva feina” s’anteposen al dret a una vida digna. De 52 anys i veïna de Nou Barris, aquesta dona depenent, diabètica i amb greus problemes pulmonars i cardíacs, ha pogut resistir a l’habitatge que des de fa nou anys ocupa a La Prosperitat gràcies a la mobilització popular. Mentre negocia un lloguer social amb serveis socials, el 26 de gener de 2021 és la nova data prevista perquè s’executi el llançament.  

2 de desembre: l’acció veïnal frena el desnonament

El 2018 el banc propietari de l'immoble va vendre’l a un particular a un preu molt reduït. “És l’estratègia que sovint utilitzen les entitats bancàries per desfer-se dels pisos que han estat ocupats”, apunten des del Sindicat d’Habitatge de Nou Barris. Mesos després, la Luisa va rebre la notificació que seria desnonada. La pandèmia i la declaració de l’estat d’alarma van endarrerir el llançament, fins que es va fixar el 2 de desembre com a data per executar-lo. 

El fort teixit social del barri queda palès en la cinquantena de persones que es van aplegar al voltant de l’habitatge de la Luisa per fer-li costat i aturar el desnonament. Col·lectius com Date una Huerta i el Sindicat d’Habitatge de Nou Barris van mobilitzar-se per frenar l’acció de la comitiva judicial. Una pressió popular que va sorgir efecte i el llançament va quedar posposat fins al cap de dues setmanes.

3 de desembre: enèsima visita a serveis socials 

Amb el compte enrere en marxa perquè la desnonin, la Luisa i els seus familiars s’afanyen a trobar una solució que impedeixi que aquesta es quedi al carrer. Per aquest motiu, la Luisa acompanya del seu cunyat i nebot van visitar els serveis socials del barri per valorar les possibles opcions. 

Els 500 euros de pensió que la Luisa diu que cobra fan molt complicat trobar un lloguer social que li deixi un marge econòmic per pagar-se el menjar i la gran quantitat de bolquers que utilitza a causa del seu delicat estat de salut. Segons la Luisa i el seu entorn, el propietari del pis que ocupa no està disposat a negociar. 

Els veïns que l'ajuden demanen "un habitatge que tingui les condicions necessàries perquè ella pugui fer vida amb cadira de rodes". Volen que es solucioni abans del 16 de desembre, data en què hi ha previst el nou llançament, perquè "aquesta incertesa la mata, no pot tornar a passar per això".

16 de desembre: l’estat de salut de la Luisa evita el desnonament

Les negociacions per trobar un lloguer social en temps rècord no han fructificat i la nova data prevista per executar el desnonament. L’estat de salut la Luisa és força complicat. El dia aban es va sotmetre a una operació d’urgència que requereix cures freqüents. 

Un metge forense, el SEM i els Mossos d’Esquadra es van presentar a l’habitatge de la família. A l’interior, una veïna que és infermera, i dues germanes de la Luisa la curen i li ofereixen l’assistència que necessita. Diferents veïns i veïnes s’apropen per la finestra per parlar amb ella, és el reflex del fort teixit social al barri que l'ajuda en les tasques del dia a dia. La Carmen li porta l'esmorzar tots els matins, però quan necessita ajuda, "surt a la finestra" i en demana a qui estigui per allà. "Els veïns m'estimen molt", diu orgullosa la Luisa. Una veïna contesta a la seva afirmació: "dorm amb la porta oberta per si passa alguna cosa".

De nou, a causa de l’estat de salut de la Luisa i la pressió veïnal, el llançament queda paralitzat. Una nova victòria temporal per aquesta dona en risc d’exclusió social. Si no aconsegueix un lloguer social aviat, el 26 de gener del 2021 hi ha previst de nou el seu desnonament.

 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —