"Em cridaven l'atenció les megaconstruccions. Poder fer obres com el Canal de la Mànega o el Pont de San Francisco". Luz Cerezo (39, Santander) va començar a treballar en obres civils fa 12 anys, es va anar especialitzant en obres subterrànies i va descobrir un món que l'apassionava: "Va ser quan vaig decidir estudiar enginyeria de Mines".

Actualment és supervisora del Centre de Control d'Operacions Mineres de la Mina d'Aguas Teñidas i Mina Magdalena (Almonaster la Real, Huelva), fa cinc anys que hi treballa. "Sóc una persona a qui li agrada assumir reptes que involucren grans aprenentatges". A més, explica al Diari de Barcelona que "és un sector que dóna estabilitat laboral i econòmica" i que li permet conciliar la vida professional amb la personal.

Luz Cerezo, supervisora del Centre de Control d'Operacions Mineres a Almonaster la Real. MATSA

Tanmateix, aconseguir tot això no ha estat un camí planer. "Al principi costa fer-se respectar, ja que, a més de ser dona era molt jove i tenia diversos encarregats amb molta experiència, a qui els va costar una mica adaptar-se. Les dones hem d'esforçar-nos el doble per demostrar que podem fer el mateix". Tot i això, Cerezo diu que hi va posar "molta feina, ganes i constància" i va aconseguir integrar-se.

La Maria Pérez (35, Huelva), en canvi, va començar a treballar en la mineria sense cap motiu aparent. "La veritat és que vaig arribar a aquesta professió perquè me la vaig trobar, sense venir al cas. Tot i que sí que és cert que el meu pare era miner, i que visc en una zona pròxima a la mina", explica al DdB. Pérez fa quatre anys i mig que treballa en el sector de la mineria i és perforista d'interior, amb la capacitat també de realitzar les altres tasques segons ho requereixi la professió o el personal.

Pérez explica que en el sector de la mineria mai s'ha sentit discriminada: "Sóc una persona més. Pertanyo a un relleu de companys, mai he tingut problemes ni amb els companys, ni amb els tècnics ni amb els caps de departament, soc una més de l'equip".

María Pérez, perforista d'interior de mines a les  Mina d'Aguas Teñidas i Mina Magdalena. Maria Pérez

No obstant això, fa tan sols 24 anys que el Tribunal Constitucional va permetre l'accés de les dones a la mineria subterrània. Avui en dia hi ha dones perforistes, com la Maria, palistes, camioneres, mecatròniques o geòlogues, tot i que la proporció és escassa. "Estem representant tots els llocs que existeixen en una empresa minera i a més estem demostrant que som igual de capaces que els homes, pel que només ens queda augmentar la participació en cada nivell", explica Cerezo.

Sota un sostre
A la mina, la monotonia no existeix. "No hi ha rutina en la indústria minera, constantment has d'esforçar-te per poder complir amb els objectius marcats tant en seguretat com en producció. És un sector on cada dia aprens alguna cosa nova i això és el que m'encanta de la meva feina", expressa Cerezo.

En el cas de Pérez, qui treballa a relleu els 365 dies l'any, el seu dia a dia consisteix en una xerrada de seguretat, "perquè a la mina la seguretat és una prioritat". Posteriorment el personal tècnic dóna instruccions de què s'ha de fer i es disposen a baixar a la mina. "La meva feina consisteix a perforar la mina amb barrinades que posteriorment s'ompliran d'explosius per fer la voladura i l'obtenció del mineral".

Tot i que hi ha empreses que aposten per la integració de la dona dins del sector, com la de la Maria, la indústria minera encara té una bretxa de gènere significativa. Cerezo afirma que a Espanya les dones que treballen en la mineria només són un 8%. "Però aquest 8% no vol dir que totes siguin treballadores de producció, sinó que també s'inclouen les tasques administratives" reitera.

Però hi ha algun motiu que expliqui per què hi ha poques dones al sector? Pérez ho atribueix a un "desconeixement enorme en tots els àmbits". L'errònia concepció que és una feina en la qual es requereix molta força física que les dones no tenen o que les condicions a la mina són extremadament dures, contribueixen a aquesta baixa presència. "Estem treballant en una mina, però no estem treballant en una mina de fa 20 anys", argumenta María. Molts dels familiars dels miners pensen que encara treballen amb un martell de percussió. "El desconeixement és global, perquè tampoc es té en compte que la tecnologia està molt avançada per afavorir la feina física, tant dels homes com les dones, per garantir la seguretat".

Luz Cerezo: "Moltes dones ni tan sols saben que poden accedir a posicions com la de palista o perforista. Existeix molta desinformació"

Cerezo coincideix en la manca de coneixença sobre el sector. "Moltes dones ni tan sols saben que poden accedir a posicions com la de palista o perforista. Existeix molta desinformació". En aquest sentit, considera que poques dones decideixen estudiar carreres STEM o formacions professionals probablement "perquè és comú que estiguin associades al sexe masculí i pensin que no tindran opcions laborals al finalitzar-les o que no es podran desenvolupar professionalment degut al sostre de vidre".

Luz Cerezo: "El problema és arribar al mateix nivell, normalment nosaltres no tenim les mateixes oportunitats per promocionar"

Per tot això van decidir crear aquest any l'Associació Women in Mining & Industry Spain, Luz Cerezo n'ostenta la presidència i la María també en forma part. Des de WIM lluiten en contra la discriminació de les dones en general i concretament al sector miner i industrial. "Encara es té un estereotip de dona que ens perjudica, però amb els fets anem trencant aquesta imatge preconcebuda i errònia. Les dones som lluitadores per naturalesa, res ens pot parar. Però encara ens trobem molts obstacles i poques oportunitats, hem de seguir eliminant aquests obstacles", conclou Cerezo.

#womeninmining #mujeresenmineria #visibilidad #mineria #mining #Agenda2030 #ODS #odeséate #spain #España #igualdadsalarial #igualdadhttps://t.co/uwgoNEbeax pic.twitter.com/w2nleHkjDr

— Women in Mining & Industry Spain (@women_spain) September 18, 2020