Magatzems del Pilar: 110 anys teixint tradicions - Diari de Barcelona
D’aquí ve que molts petits comerços de tota la vida hagin hagut de tancar i que només en quedi un grapat. Lluiten per resistir apujades de lloguer, pèrdues de clients i pressions externes, per continuar essent un trosset de Barcelona. Són els resistents.
Entre desenes de mantilles, teles de tots colors, vestits de pubilles i hereus i ventalls brodats es troben dia rere dia la Glòria Vives i l'Assumpció Cabedo. Són les regents d'un dels negocis més antics del Gòtic: els Magatzems del Pilar, situats al carrer de la Boqueria número 43.
Els brodats i els ventalls destaquen a l'aparador de la botiga "Magatzems del Pilar"
Quan entro en aquest laberint de colors i textures, la Glòria s’apropa a mi i em pregunta què estic interessada en saber. Abans de respondre què vull, confesso que estava observant les teles que tenien a la botiga. L’Assumpció, la seva mare, ens interromp i li demana que consulti el preu d’un producte per un client. L'home li pregunta si es pot emprovar la peça i fotografiar-la. “És per la meva dona, que és dels Estats Units”, comenta. La Glòria deixa la seva mare atenent al client, em demana disculpes i em fa seure darrere la barra. Així comencem a indagar en el passat de la botiga.
Més d'un segle d'història
“Els meus avantpassats van passar de treballar aquí a comprar-lo. Estaven d'aprenents, però hi va haver una jubilació i s’ho van quedar. Això va ser l’abril de 1913.” La Glòria és la quarta generació de la familia que passa per la botiga des que 3 el seu tiet besavi la va adquirir. Detalla que el nom “del Pilar” és en honor a la verge homònima perquè els seus familiars venien de Calaceit (Aragó), on són molt devots de la seva figura. L'Assumpció treballa a la botiga des de l’any 1979, quan la seva mare va morir. Tant la Glòria com l'Assumpció han estat tota la vida pel Gòtic: “Aquest barri és el que jo conec de veritat” assegura l’Assumpció.
Una de les coses que més crida l'atenció de l'indret, a banda dels mateixos articles en si, és el mobiliari: les cadires, les estanteries, la barra des d'on atenen els clients... et transporten a una altra època. "Tot el mobiliari de la botiga és original, és de quan es va fer", apunta l'Assumpció. També comenten que va haver-hi una època en què vivien al pis de dalt, connectat a la botiga des d'una escala situada enmig. Aquest recinte és més que una botiga: guarda la història i desenes de records de quatre generacions.
Mobiliari original dels Magatzems des de la seva creació
Productes tradicionals
"Els productes s'adapten, les coses canvien molt". La Glòria comenta que temps enrere es venien moltes més robes de taula i de llit. Ara és diferent. "La gent ja no cus i, per tant, se'n venen menys." "Allò que abans era moda ara és tradició i nosaltres ens dediquem a la tradició", exposa la Glòria. Ambdues em fan un breu llistat dels productes: ventalls pintats i signats artesanalment, vestits per pubilles i hereus, mantellines, faixes per castellers... "Tots els teixits de la botiga són catalans". L'Assumpció agafa una tela, i explica que és de les que s'utilitzen pel vestuari dels gegants. Només amb el tacte ja es nota que no només és maca, sinó que també és de qualitat.
Tota la botiga està plena d'articles, des de l'estanteria fins a les escales
La “clientela” i els turistes
Després d'una llarga trajectòria i clients de tot arreu, els compradors que tenen son "més d'aquí." L'Assumpció relata que acostumen a tenir encàrrecs de gent determinada, sobretot catalans. Durant les festes de pobles o de Barcelona la seva feina augmenta: el vestuari tradicional adquereix un paper molt important. Les teles de la seva botiga són emprades pels vestits dels gegants, i els castellers venen a la botiga a comprar les típiques faixes negres. "Els castellers mouen molta gent" però, la Glòria puntualitza mentre riu: "llàstima que si no la perden tenen faixa per tota la vida". Pel que fa al turisme, ambdues coincideixen en el fet que els agrada i els va molt bé, però concreten: "el turisme bo". És a dir, aquella que no té por a gastar. "El nostre públic és el català i el tradicional, però si entra algú altre, benvingut sigui".
Els encàrrecs de l'òpera de París o d'Helsinki són alguns records que brillen en les seves memòries. També destaquen clients entre la gent del teatre o cares conegudes com la cantant brasilera Maria Bethânia. Abans de continuar parlant, la Glòria agafa el mòbil i m'ensenya l'Instagram de la botiga mentre va fent repàs d'allò que surt: gegants a les festes de Santa Eulàlia, robes per a la Setmana Santa i les processons, peces d'abric per les dones grans dels pobles o les faixes que prèviament m'havia mencionat.
El mercat online i la Covid-19
Finalment els pregunto com veuen el futur de la botiga. "No gaire bé", lamenta la Glòria. Els joves "s'han acostumat a comprar online" i consideren que el seu producte no està dissenyat per vendre's d'aquesta manera. Amb l'arribada de la Covid-19 molta gent els va dir que s'havien d'endinsar al món de les webs, elles, tot i adaptar-se i estar connectades a les xarxes, no troben que encaixi amb el seu negoci: "És un producte que cal tocar". Amb l'arribada de la pandèmia el comerç online va agafar més protagonisme i elles afirmen que tenen "la capacitat, no per manca de recursos, de defensar el producte, perquè no es pot fer amb una foto". És un article que s'ha de provar. A més, asseguren que la seva feina "no és fer paquets".
Les mantellines i els teixits amb motius florals tenen gran protagonisme dins els "Magatzems"
Amb les vendes online "es perden les cadenes de comerç", els proveïdors poden vendre directament el seu producte, exposen i això fa que perdin possibles clients. "Anys enrere els representants de comerç (o viatjants) venien a visitar-nos, a ensenyar el seu material amb maletes", recorden. Ara aquest procés gairebé sempre es fa en línia o directament es salta. Elles apunten que, tot i tenir web i xarxes, els seus clients passen per la botiga o ja coneixen el producte abans: "Són la clientela de sempre", sentencia l'Assumpció. La Glòria treu el telèfon i m'ensenya fotografies de diferents clients habituals: "Mira nosaltres fem això", diu mentre va baixant entre desenes d'imatges i m'explica els diferents productes.
L'expansió de les grans cadenes tèxtils està fent que l'art de cosir es perdi cada cop més
M'acomiado de les dues i els agraeixo el seu temps. Al sortir l'Assumpció m'acompanya a la porta i, de sobte, torno a la realitat. M'adono del valor que té el recinte que acabo de visitar quan el contrasto amb la desena de cadenes que hi ha pel voltant. Mentre ella aprofita per parlar amb el propietari de la botiga veïna, em giro per tornar a mirar la façana. "Tant de bo tinguin un bon futur", penso. No s'hauria de deixar perdre espais així.
