- entrevistes -
Per Emma Porta Blanco
Publicat el 11 de febrer 2024

Quan li vaig intentar explicar a ma mare els meus càlculs de girl math, el primer que em va dir va ser que amb aquests raonaments no em faria pas milionària. També em va preguntar que qui m'havia fet creure que pagar en efectiu el cafè amb llet dels matins em sortia gratis perquè el número del meu compte bancari restava intacte —crec que també va pensar que els diners en l'educació de la nena no s’havien invertit del tot bé—. I ja no us dic res de la cara que em va posar quan li vaig dir que hi havia una noia a classe amb qui no acabàvem de congeniar perquè em semblava força pick me

Si esteu actius a xarxes, sobretot a Twitter, us haureu adonat que aquestes expressions, i moltes altres, s’han fet virals i estan en boca de molts joves. Servir cony, red flag, PECaesthetic, cringe NPC s'incorporen al llenguatge col·loquial a passos de gegant... però, cal aturar-ho? O, per contra, hem d'abraçar o, fins i tot, adaptar aquestes paraules? Magí Camps (Barcelona, 1961), membre de la secció filològica de l’IEC i periodista cultural de llarga trajectòria, ens acompanya a reflexionar sobre llengua, concretament, sobre l’argot dels joves d’avui en dia. Perquè, com diu ell a Parla'm amb estil, "no és cap bestiesa parar-nos a pensar per què diem les coses d'una manera i no d'una altra".


Magí, estàs al corrent de l’argot dels joves d’avui en dia? Et sonen expressions com “fotre’s alguna cosa pel cul (PEC)” o “servir cony”? 
N'estic al corrent, sí. Em sorprenen, perquè són molt barroeres, però són pertinents en un registre col·loquial, sobretot pel que tenen de reivindicació de gènere i pel que suposa de capgirar el masclisme. 

Quines tendències en la creació de paraules que fan servir els joves has observat que predominen? 
Avui l'anglès és el rei, esperonat i multiplicat per les xarxes socials i la globalització, i per una actitud submisa per part dels parlants. L'única cosa que podem fer per apaivagar aquest domini és potenciar expressions pròpies. Per això, cal creativitat, consciència lingüística i més amor propi per la nostra llengua.

Com reflecteixen les noves paraules els canvis en la cultura i la societat actual? Per exemple, ara, "fotre’s alguna cosa pel cul" és vist com una cosa positiva, allunyant-se així del significat negatiu dominant fins ara: "t’ho pots fotre pel cul!".
El canvi principal és que denoten la superació del patriarcat. El cas Rubiales ha fet paleses dues coses que avui, en bona part del jovent, estan superades: d'una banda, el "no és no", i de l'altra gestos com el que va fer agafant-se el paquet, que és impropi de qualsevol home, i més encara d'una persona amb responsabilitats públiques. Anem pel bon camí si sabem riure'ns de nosaltres mateixos i sabem capgirar els tòpics masclistes. 

Aquestes paraules s'han d'incorporar als diccionaris?
Als diccionaris col·loquials i d'argot, sí, esclar. Al diccionari normatiu de l'IEC, no. Primer, perquè són paraules que de seguida passen de moda i segon perquè no són d'ús general. 

Quin impacte tindria la inclusió d’aquestes paraules als diccionaris normatius en la preservació i evolució de la llengua?
Una paraula passa a ser normativa quan el seu ús és general i està assentat. És a dir, quan la fa servir la majoria dels parlants i quan assoleix una antiguitat suficient, a partir de 5 o 10 anys, que corrobora que el mot en qüestió roman en la nostra llengua i no és una moda passatgera. 


"Tradicionalment, els fills volen matar els pares, i l'ús de lèxic propi és una manifestació d'aquesta rebel·lia"



Aquestes aportacions al llenguatge suposen una barrera en la comunicació intergeneracional? 
Són una barrera natural, potser avui més marcada que en els decennis anteriors, però que respon a criteris sociolingüístics. Tradicionalment, els fills volen matar els pares, i l'ús de lèxic propi és una manifestació d'aquesta rebel·lia. Que hi hagi dificultats d'intercomprensió entre generacions és normal, com també ho són les dificultats d'intercomprensió entre diferents estrats socials, geogràfics, etcètera. 

Les noves paraules poden tenir un impacte durador en la llengua, o consideres que són efímeres? 
La immensa majoria desapareixeran i seran substituïdes per noves paraules de moda. És l'encant i, alhora, la fragilitat de l'argot subjecte a una moda. 

Si n’haguessis de triar una, amb quina et quedaries? 
La versió que més m'agrada és la de "fer una parrusada a algú". Al debat que es va fer a les xarxes socials a partir de "servir cony", la gent que hi va participar hi va fer un pas més. No ens podem quedar amb la traducció literal, sinó que hi hem de fer una segona traducció, una adaptació. En lloc de "fer una bona repassada a algú", em sembla magnífic dir "a aquest li han fet una bona parrussada", una manera molt nostrada de "passar el cony (o el parrús) per la cara a algú", com proposa Martí Sales. 

Què diries als joves que afirmen que els teus llibres són dignes de fotre-se’ls pel cul o que estan de NPC a les teves classes? 
Que cadascú té les seves opinions i que tothom té dret a expressar-les, en els termes que ho consideri oportú. Només cal tenir en compte qui n'és el receptor i el registre, si volem que el nostre missatge arribi nítid, sense soroll, sense distorsions. Aquests expressions només són adequades en un entorn informal i, ara mateix, entre les generacions més joves. 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —