“Fa 30 anys que visc aquí i mai havia vist res igual”. Així defineix la Vicenta, una veïna de Paiporta, la catàstrofe que va assolar la comarca valenciana de l'Horta Sud amb la dana, un episodi que va transformar en qüestió de minuts l'aparent normalitat en caos. “Tothom feia vida normal, perquè no plovia. Va ser tan ràpid, en deu o quinze minuts, la plaça ja estava completament inundada”.

L’aigua va arrasar sense pietat. “A mi em va trucar el meu fill, que viu a Catarroja, per dir-me que tragués fora el cotxe del garatge. Em va dir que el barranc s’estava desbordant. I al cap de 10 minuts l’aigua ja era a la plaça que està al costat de la comunitat i havia entrat al garatge”, explica. 

Segona planta del garatge de la comunitat de la Vicenta.

Desperfectes sota terra

L’impacte al garatge comunitari va ser devastador i mostra la violència de l’episodi viscut. “L’aigua va arribar al sostre, inundant tot el pàrquing. Ningú es va quedar atrapat per sort. En el del costat, sí”, amplia la dona. Malgrat això, els danys es van estendre fins a alguns habitatges: “Dels quatre baixos, a dos d’ells se’ls ha aixecat el terra per la pressió de l’aigua del garatge”. 

Un mes després, treballa amb el seu marit i alguns voluntaris per continuar netejant el garatge, però amb una ajuda externa: “Hem hagut de contractar una empresa privada, perquè sols no podem i no estem rebent ajudes del govern”. Tot i això, el cost de la recuperació és inassumible per a moltes famílies de la comunitat perquè, segons la Vicenta, “l’empresa ens cobra 17.000 euros, amb hores a part, repartit entre els 12 veïns”. “Al principi deien que el govern donaria 35.000 euros a cada comunitat. Però la realitat és que la neteja l’hem hagut de pagar els veïns”, afegeix. 

Actualment, s’implica en la tasca de reconstruir el seu bloc en dies alterns: “Puc netejar perquè treballo a una empresa que hi vaig per dies”. L’empresa està situada al polígon, on l’aigua va arribar a mig metre d’alçada. “Allà, per sort, les màquines no van estar afectades”, però no es pot dir el mateix dels espais residencials de Paiporta. 

A la segona planta del garatge comunitari, el nivell també va arribar fins al sostre. “Encara que hi ha un drenatge que va facilitar la sortida d’aigua, es va anar buidant per si sol i no vam haver d’esperar tant”. Igualment, afirma que l’han anat eixugant del tot “gràcies als veïns i als voluntaris que han vingut”.

Per un altre costat, el temps juga en contra de la moral del veïnat, que veu com s’eternitzen les tasques amb un agreujant econòmic. “D’ànims no anem millor, al contrari. Estem pitjor perquè estàs cansat i veus com la situació continua. Per tenir la comunitat decent has de pagar”, diu la Vicenta, alhora que es mostra crítica amb l’executiu valencià. “El govern no ha fet res. La plaça l’han netejada els soldats i a més, cap a portes endins de les comunitats no els van deixar entrar”. 

Un record inesborrable

Per a molts veïns, la nit del desastre va ser un record que difícilment marxarà. Alguns van haver de refugiar-se als terrats o als sostres dels garatges per salvar-se. “Quan va arribar els avisos d’emergències al mòbil, ja teníem l’aigua al coll”. La força de l’aigua va destruir vidres, arrossegar vehicles i posar en risc les vides dels que es trobaven al carrer. “Un veí va anar a treure el cotxe del garatge, però quan va donar la volta ja no va poder pujar al pati. Va sortir de miracle i es va quedar amb els nois del supermercat Consum”.

Afegeix: “Els que treballaven dins el supermercat es van salvar perquè la mateixa força de l’aigua va rebentar els vidres de l’establiment, i va permetre que les persones sortissin i es refugiessin al taulell”. Alhora, els veïns es van organitzar com van poder: “Vam salvar una noia amb dos nens i el gos del baix”.

Primera planta del garatge de la comunitat de la Vicenta

Enmig de la situació, l’ajuda no va venir de les institucions, sinó de la gent. “Els cotxes que hi havia dins el garatge els van retirar voluntaris amb els seus 4x4”, assegura la propietària del primer pis. Voluntaris d’arreu del país es van mobilitzar per donar un cop de mà: “Van estar fins a les dues de la matinada treballant. Ha vingut gent de tota Espanya, els primers voluntaris en aquesta comunitat van ser bascos, de Biscaia. Es quedaven 2 o 3 dies i apareixia un altre grup”. La Vicenta recorda que els veïns van estar 10 dies sense poder accedir al garatge "perquè no venia ningú”. 

En aquest sentit, la Vicenta subratlla la manca de respostes dins del poble: “El desbordament es va produir un dimarts i fins dijous no es va mobilitzar la primera excavadora, i perquè era propietat d’un veí que havia rebut la petició de l’ajuntament”. 

En paral·lel, la manca d’avisos per part del govern valencià va provocar que molts ciutadans estiguessin indefensos i imprevistos davant la situació. “Gràcies a Déu que el poliesportiu i les tres escoles de futbol eren tancades i no hi havia nens entrenant a aquella hora, perquè també va desbordar”, esbufega la Vicenta. Però aquesta no és l’única de les moltes històries que ha arribat a conèixer i que ha relatat al Diari de Barcelona.

“Una noia de la comunitat, infermera, venia caminant del metro, tornant de treballar, i es va haver de refugiar al col·legi amb unes cinquanta persones més. Quan l’aigua va començar a baixar, alguns van decidir tornar a casa, perquè es pensaven que l’aigua arribaria només al turmell, però ja era massa tard. Es van trobar amb el fet que els garatges succionaven tota l’aigua i se’ls podia emportar”, lamenta. La Vicenta també va sentir a dir que “un veí havia perdut un cosí” o “avis que no havien tingut temps de sortir i que se’ls havien trobat entre els llots al carrer”. 

“La gent estava fent vida normal”. En el seu cas, la propietària del primer es trobava preparant-se per treure a passejar el gos, però quan anava a sortir, van veure que no podien perquè “ja estava tot ple d’aigua, va ser qüestió de minuts”.

Primera planta del garatge de la comunitat de la Vicenta

Sense temps per remoure el passat, el present aboca la Vicenta a pensar en la reconstrucció: “De moment hem de treure els llots i reparar els tres ascensors, que van ser enxampats per l’aigua, i després ja veurem quina ajuda rebrem”. “Tota la instal·lació elèctrica també s’ha fet malbé i toca renovar-la”, assevera. Tanmateix, el futur tampoc és llunyà i es mostra més que previsible: “Ens falta molt encara. L’empresa diu que primer es buidarà la planta superior i en acabat l’inferior amb una mena de drenatge. Per Nadal estem segurs que continuarem netejant”, apunta. 

Paiporta encara té molt camí per recórrer, però la Vicenta fa especial èmfasi en la feina dels voluntaris: “Venen entre setmana i els caps de setmana. Hi ha gent que ha demanat vacances i que han repetit”. “Ens ajudem entre tots. Tant per fer la compra a les persones més grans com per treure el gos”, comenta la propietària.

La unió de les persones sembla ser l’únic motor que manté aquesta comunitat endavant, perquè si alguna cosa destaca en aquesta tragèdia és la solidaritat.