[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 19 de maig 2020
Temps de lectura 4 minuts

El ciclisme és un esport de llegendes i de grans rivalitats. Sens dubte, un dels millors ciclistes va ser el belga Eddy Merckx, més conegut com el Caníbal. Un dels pocs ciclistes que va aconseguir posar-lo contra les cordes va ser Luis Ocaña, guanyador de la Volta a Espanya el 1970 i del Tour de França el 1973. Un heroi tràgic que no va poder quedar mai per davant de Merckx en una classificació general i que ens va deixar fa 26 anys.


Una infantesa a l'Espanya dels que van perdre la guerra

Jesús Luis Ocaña va néixer a la localitat de Priego (Conca) el 9 de juny de 1945. Educat a una família humil republicana, la seva infantesa va estar marcada per la fam i per la malaltia. Una història molt coneguda de la seva infantesa és aquella en què la seva mare el cridava a ell i als seus germans a l'hora del berenar perquè no veiessin com la resta dels nens menjaven. D'altra banda, Ocaña va superar una tuberculosi que el va deixar molt prim i amb aparença dèbil.

Amb aquesta Espanya tan difícil de la postguerra, els Ocaña van emigrar a una petita localitat de la Vall d'Aran a sota del Col du Portillon, on el seu pare treballaria sis anys com a fuster. Amb una situació pràcticament insostenible, van decidir travessar la frontera per aquest port de muntanya (un lloc que marcaria la seva vida) amb una gran tristesa en direcció a Mont de Marsan, una petita localitat francesa dels Pirineus. Aquell poble és on comença l'afició pel ciclisme i el caràcter rebel de Luis Ocaña, un home que no aguantava ni l'autoritat del seu pare.

El Tour de França de 1971: la rebel·lió contra el tirà Merckx
De la mà de Pierre Cescutti, un ex-combatent de la Segona Guerra Mundial que es diu que va ser un dels pocs en entrar al búnquer de Hitler, Ocaña es va convertir en un ciclista professional. El 1968 va debutar com a professional i el 1969 va quedar segon a la Volta a Espanya, per darrere de Roger Pingeon. Un any després, va aconseguir guanyar.

En una època amb un Anquetil cada vegada més feble, el jove Eddy Merckx es convertia en el millor ciclista de l'època. Ho guanyava absolutament tot: etapes, contrarellotges i classificacions generals. Ningú podia amb el Caníbal de la muntanya.

Luis Ocaña, el héroe trágico (Informe Robinson)


Per tot això el Tour de França del 1971 és una data tan especial. En una edició on Merckx estava predestinat a guanyar el seu tercer Tour amb la mateixa tirania que ho havia fet els dos anys abans, Ocaña estava convençut que no seria així. Amb un caràcter rebel i valent, Ocaña va aconseguir fer tremolar al més gran de la història. A l'onzena etapa amb final a Orcières Merlette, l'espanyol va marxar amb Fuente al principi per acabar en solitari en una de les victòries més espectacular de la ronda francesa. Va avantatjar en 8 minuts a Merckx; el millor era aniquilat a la seva pròpia cursa.

Luis Ocaña guanya a l'etapa d'Orcières Merlette


Tres dies després, la cursa passava pels Pirineus amb final a Luchon. A més, l'etapa incloïa l'ascensió al Col du Portillon, un port amb un gran valor simbòlic per a ell. No era només una gran volta ciclista. Tornar de forma triomfant a Espanya pel mateix punt on havia creuat anys abans amb la pena a l'esquena, era una cita amb la seva història.

Amb una pluja torrencial, Merckx va atacar a Menté en una carretera plena de fang i en la quual era impossible frenar. A la baixada, el belga, Fuente, Zoetemelk i Van Impe s'hi van avançar, però en comptes de ser prudent, Ocaña es va llençar com un boig per creuar el Portillon com a primer. Va caure. En el moment en què s'aixecava, Zoetemelk queia sobre ell i li trencava la clavícula. Aquell va ser el final de la cursa per a ell. Merckx era el nou líder, però es va negar a posar-se el Maillot groc: "Serà una victòria tacada per sempre".

Guanyador al Tour del 1973 i mort als 48 anys
El 1972 un Ocaña amb problemes respiratoris es retira aviat, deixant via lliure perque Merckx guanyi el seu quart Tour de França amb facilitat. Un any després, el millor Ocaña guanya amb increïble facilitat la ronda francesa en una edició sense Eddy Merckx, un fet que Ocaña no li perdonaria mai. Una autèntica exhibició amb una diferència de 15 minuts amb el segon classificat i amb 6 etapes sota el braç.

Després d'aquell moment, Ocaña va baixar el seu nivell; es va retirar el 1977. Aleshores, va comprar una finca a una petita localitat francesa on es va dedicar a cultivar Armanyac. Amb una hepatitis C i alguns accidents de trànsit a l'esquena, una depressió va fer que als 48 anys, la mateixa edat amb la qual el seu pare va morir de càncer, es disparés al front.

Naixia la llegenda d'aquell ciclista que no va poder guanyar mai a Eddy Merckx, però que va ser l'únic capaç de qüestionar la seva tirania. S'anava un ciclista valent i rebel, allunyat del conservadorisme de l'actualitat i que ha quedat en el record de tots els amants del món de les dues rodes.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —