[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 29 de setembre 2020

És l'hora de dinar. Obres la nevera per preparar-te una amanida, però quan agafes la bossa d’enciam t’adones que la majoria de les fulles s’han pansit i no tens més remei que llençar-les, encara que te’n quedin més de la meitat. Així doncs, decideixes fer-te un arròs a la cubana, però, com sempre, et passes amb les quantitats i la meitat del plat acaba, també, a la brossa.

El malbaratament d’aliments és un problema global. Calcular el seu abast a gran escala no és una tasca fàcil, però, segons estimacions de la FAO, un terç del menjar produït i apte per al consum es perd o es llença, una quantitat que a Europa representa 89 milions de tones l’any. Aquest malbaratament es produeix a diferents fases de la cadena alimentària, des de la producció agrícola, passant per la indústria i la restauració, fins a arribar al consum a les llars. Tot i que no hi ha consens a l'hora d'establir un percentatge exacte de com es distribueix el malbaratament segons cada una d’aquestes fases, els estudis que s’han fet al respecte consideren que el de les llars és el més abundant i representa entre un 42 % i un 52 % del total.

Espanya no es troba al capdavant dels països que més menjar malbarata, però tampoc no es queda enrere. El 2018 es van llençar més d’1,3 milions de tones de menjar a la brossa. Així, de mitjana, cada espanyol va malgastar 28,7 quilos d’aliments, una xifra que situa l’estat espanyol en la 7a posició en el rànquing de països la Unió Europea en malbaratament per càpita, segons dades de la FAO. Aquests 28,7 quilos de menjar representen un 4,6 % del total del consum d’aliments per persona.

Equivalències del malbaratament per persona el 2018. Elaboració propia a partir de dades del MAPA

Aquest malbaratament a les llars es produeix principalment en dos àmbits. Per un costat, amb els productes que es compren però que no s’arriben a consumir mai, perquè s'excedeix el període de caducitat o senzillament es podreixen. Aquest seria el cas de la bossa d’enciam del qual parlàvem a l'inici de l'article o d’un iogurt que ha quedat abandonat al fons de la nevera. Per l’altre, es troba el malbaratament del menjar ja preparat, que inclou les restes que queden sense menjar al plat que o bé es llencen directament o bé es guarden a la nevera per consumir-les més tard, però que finalment es fan malbé i acaben també a la brossa. Dins d'aquesta classificació, el malbaratament és considerablement més gran en el cas dels aliments sense utilitzar, ja que representa un 84 %.

El malbaratament, casa per casa
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) espanyol realitza des de 2015 un estudi en format de tauler de control de quantificació del malbaratament alimentari, en què analitza el malbaratament a les llars segons si són aliments no utilitzats o menjar ja preparat. D'aquesta manera, es pot saber com són les cases que més i menys menjar malbaraten.

Pel que fa al nivell de renda, les dades reflecteixen que on hi ha més malbaratament és a les llars de classe alta, ja que un 87 % llencen aliments que no han consumit i un 34 % les sobres. Les considerades de classe mitjana, però, no es queden gaire lluny, amb un 82 % i un 29 % respectivament, i les de classe baixa es situen per sota, amb un 74 % i 28 %. De totes maneres, cal tenir en compte que a les dades del ministeri la classe mitjana és la que té un pes poblacional més important, la qual cosa la situa per damunt del 47 %. Això suposa que el malbaratament té més importància en el volum total.

Carmel Mòdol, director d’Alimentació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, explica que el tipus de compra que fem té una relació directa amb el nivell de renda i la formació rebuda: “Qui no ha de patir per arribar a final de mes té tendència a comprar sense planificar ni controlar el rebost o la nevera”. En canvi, en el cas de les famílies amb recursos més baixos, es tendeix a pensar millor el que es compra i si realment és necessari. Amb aquesta reflexió, en aquestes llars es llencen menys aliments. Una bona formació contribueix al fet que les compres, que pel nivell de despesa podrien ser compulsives, passin a no ser-ho perquè hi ha hagut una reflexió abans d'anar a comprar. 

Les fruites representen més de la meitat dels aliments malbaratats. Foto: Nura Portella

Un altre aspecte important per saber en quin tipus de llar hi ha més possibilitats de malbaratar menjar és coneixent-ne les característiques dels habitants. En termes absoluts i centrant-nos només en el malbaratament de productes sense utilitzar, les llars formades per famílies són les que tendeixen a llençar més el menjar. Més concretament, aquelles amb fills petits o d’edat mitjana són les que més malbaraten, en un 88 % dels casos. En canvi, disminueix quan els fills són més grans i se situa en el 84 %. Les llars on viuen parelles joves sense fills representen un 82 % i les cases on viuen parelles adultes sense fills, famílies monoparentals o persones joves i adultes independents malbaraten en un 80 % dels casos. Finalment, destaquen les llars de persones retirades, que compten amb el percentatge més baix, un 69 %. 

Ara bé, si comparem les dades de consum amb les de malbaratament obtenim algunes conclusions diferents. És possible que dins d’una categoria de llar, com per exemple són les parelles amb fills d’edat mitjana, es malbarati sovint, però la quantitat que es malbarata respecte del que es consumeix no és pas tan important. Aquesta comparació augmenta especialment la importància del malbaratament dels joves i adults, tant en parella sense fills com individualment, és a dir, tot i que malbaraten en menys cases, el desaprofitament del que compren és més gran.

Quan una persona viu sola, és molt més fàcil que se li faci malbé el menjar, ja que és habitual que es venguin els aliments en formats grans, pensats per una família, i no els pot compartir amb ningú. Així ho indica l’informe Preparatory Study on Food Waste Across EU, publicat per la UE, que també es fixa en la manca de consciència respecte del menjar que tenen les persones joves i també la poca experiència a l’hora de planificar menús. 

Un altre factor que cal tenir en compte és el pes en el conjunt de la població que té cada tipus de llar, perquè canvia la importància del malbaratament en algunes categories. És el cas de les persones retirades, que suposen un 20 % del total de malbaratament a les llars perquè el seu pes demogràfic és molt alt a l’Estat i, per tant, guanyen molta rellevància, tot i ser el tipus de llar que menys menjar malgasta.

Alhora, el volum de malbaratament dels joves queda reduït en aquesta distribució i el dels nuclis familiars amb fills menors d’edat adquireix de nou molta importància, ja que sumen gairebé el 30 % del volum global. 

I quins aliments llencem?
Per la seva facilitat per fer-se malbé, els productes frescos són, amb diferència, dels que més quilos es malbaraten. Aquests són les fruites, les verdures i hortalisses, que en total suposen més de 520 milions de quilos de menjar abocats a les escombraries. Només les fruites, representen més de la meitat dels aliments malbaratats. A continuació, es troben altres aliments com la llet i els seus derivats làctics —entre ells els iogurts i la polèmica que els acompanya per la seva data de caducitat—, el pa i la carn. 

Si tenim en compte els quilos que s’han malbaratat, productes com ara les salses o la mel, no es troben al capdavant. Ara bé, si tenim en compte el seu consum, és a dir, quant se’n compra i quant se’n llença, aquests productes escalen fins a les primeres posicions del rànquing. De tots els quilos de salses que s’adquireixen, un 20,4 % acaba a la brossa, i en el cas de la mel un 20,3%. En canvi, la fruita, que és l’aliment del qual més quilos es malbaraten, si es compara amb el que es compra, cau fins a la sisena posició amb un 8,4 % del producte que es llença. 

Ara bé, Roser Brutau, presidenta del Banc d’Aliments de Barcelona, avisa que no tot el que es considera malbaratament ho és en realitat. En el recompte dels quilos de menjar llençats, també es tenen en compte elements com ara les peles de fruita o els talls de les bledes. “És cert que podríem agafar aquestes restes i fer un caldo o un puré, però no ho fem per manca de temps i per l'educació que hem rebut”, sentencia Brutau.

L’evolució del malbaratament a les llars en els darrers quatre anys —moment en què el MAPA registra les primeres dades— ha seguit una tendència irregular ja que els pics de malbaratament s’han donat tant en èpoques de primavera-estiu com de tardor-hivern. Tot i així, les onades de calor són un factor decisiu en l’augment del malbaratament. 

Tot i que es pot considerar que s’ha produït una reducció del malbaratament, és mínima. La primera vegada que es va quantificar, a la tardor-hivern entre 2014 i 2015, se situava per sobre dels 633 milions de quilos, i tot i que la tendència apuntava a la baixa, a la tardor-hivern entre 2018 i 2019 va repuntar i es van malbaratar 712 milions de quilos de menjar. Tot i que en l'última xifra disponible ha tornat a disminuir, en cap dels casos no s’ha aconseguit baixar dels 600 milions de quilos.

Per què malbaratem tant de menjar?
Tot i que és complicat establir quins són els factors que provoquen el malbaratament, Carmel Mòdol remarca el poc valor que donem a certs aliments i desconeixement de la tasca de qui els produeix. En aquest sentit, afegeix que “en formar part d’una societat que sempre disposa del que es necessita, no es valora prou el menjar”. Mòdol destaca el fet que tenir aquesta sensació de seguretat i sabent que la nevera sempre estarà plena fa que “no es pari prou atenció en el que comprem i que acabem llençant els productes”. 

Seguint en la mateixa línia que Mòdol, Roser Brutau fa referència al fet de perdre el control sobre el que tenim a la nevera. “Quan un plàtan es posa negre, el llences. Però si no tens controlats els plàtans que tens a la nevera, sempre se’t posaran negres”, reflexiona Brutau. A més, assenyala la tendència a fer una compra de preguerra, que consisteix a “comprar compulsivament i emmagatzemar els aliments”. Segons la presidenta del Banc d’Aliments, per evitar malbaratar el menjar s’hauria de fer una adquisició de productes més conscient i coherent amb les necessitats de cadascuna de les llars.

Miguel Fernández, director general de  FESBAL, la Federació Espanyola de Bancs de Aliments, també fa referència a la idea d’una compra compulsiva com a base del malgastament. “Un 72 % dels consumidors llencen menjar perquè no s’organitzen bé la compra, un 50 % perquè no el congelen quan toca, i un 37 % perquè els va sobrar menjar del plat”, apunta Fernández. 

Aquesta poca conscienciació i manca de planificació es veuen incrementades en una època d’estat d’alarma i de confinament com la que viu la societat espanyola durant aquestes darreres setmanes. Raúl Moreno, diputat del PSC al Parlament i educador social, avisa que no es consumeix com sol ser habitual i per tant serà complicat establir paral·lelismes amb altres èpoques. “Per por a quedar-se sense un producte determinat, se’n compra en excés i potser ni tan sols es consumeixen”, explica Moreno que també apunta que es compren productes molt processats. A més, el diputat avisa que, si bé a les cases potser es malbarata més durant aquesta època perquè s’hi menja més, als restaurants, distribuïdores i sobretot al camp, el malbaratament és molt més baix, ja que tot el que es genera s’utilitzarà per garantir l’abastiment de productes.  

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —