Què és el primer que penses quan llegeixes la paraula manga? Molt possiblement en dibuixos de batalles, cossos femenins impossibles o històries romàntiques plenes de tòpics. 

L’univers del manga és un producte cultural de la societat japonesa i, el que ha arribat a Europa, ha mantingut els subgèneres estereotipats segons la demografia del manga clàssic. L’escriptora i sociòloga francesa Christine Détrez, en el seu article del 2011 “Des shonens pour les garçons, des shojos pour les filles : Apprendre son genre en lisant des mangas”, va estudiar com afronten els nois i noies adolescents les representacions del masculí i el femení que se'ls proposen als mangues. També com les apliquen a la realitat, les adapten i les utilitzen.

En aquest reportatge parlarem de com es construeix el gènere en aquests còmics i veurem si hi hagut canvis en la seva recepció des que es va fer l’estudi el 2011.

El manga i els seus subgèneres

Per manga ens referim al format de còmic exclusivament japonès. “El que el defineix concretament és la manera en què publiquen les sèries (unes 20 pàgines per setmana). Si ho comparem amb la Bande Dessinée francesa, potser d’una història en fan 50 pàgines l’any”, explica el dibuixant de còmic Carles Dalmau. També es diferencia d’altres formats pels dibuixos, tot i que “al Japó hi ha altres mangues més realistes que no arriben a Europa”.

Per tant, les paraules còmic o historieta inclouen tots els tipus de format que s’editen a cada país. Per exemple, el còmic que ve de Corea del Sud és conegut com a Manhwa i el de la Xina i Taiwan Manhua. Al còmic clàssic de l’estat espanyol li diem TBO i als Estats Units, Comic Book. Cadascún dels formats té unes característiques que el diferencien, segons l’imaginari col·lectiu d’on venen. El manga japonès, però, s’ha estès mundialment i ara forma part de l’imaginari de moltes societats. 

Una de les característiques que diferencia el manga d’altres formats de còmic és la seva divisió per subgèneres segons a qui van dirigits. És a dir, des de les editorials opten per organitzar les històries amb les etiquetes shonen (dirigit a nois joves), seinen (nois adults), shojo (noies joves) i josei (noies adultes), entre d’altres. També els trobem subdividits segons la temàtica: gore, cyberpunk, sentai, yaoi, yuri.

Aquesta categorització implica que, segons el subgènere, hi hagi unes característiques concretes a les històries. I aquestes particularitats fan referència a estereotips de gènere molt clars. En resum: Per a noies, històries romàntiques; per a nois, històries de violència.
 

Infografia amb les característiques dels subgèneres més comuns i dels quals es parla en el reportatge

Superherois o éssers humans?

Dragon Ball, Fullmetal Alchemist o One Piece són tres títols molt coneguts en l’univers manga. Els tres són shonens (per a nois joves) i la característica que els uneix és la violència explícita a les històries. Christine Détrez explica que aquest gust per la batalla és “una característica compartida per tots els nois, independentment de la seva edat o origen social”. Aquest interès, doncs, és un indicador dels estereotips de gènere masculins: “Els agraden les lluites perquè les han naturalitzat des de sempre pel fet de ser nens”.

Si bé els manga categoritzats com a masculins són d’acció, alguns nois mostren interès per una dimensió “psicològica o estratègica en les batalles” que va més enllà del “compromís físic”. Un exemple és el còmic Death Note, que conté moltes interaccions “basades en manipulacions i estratagemes” i deixa una part important als diàlegs.

Aquesta valorització de la complexitat i la intel·ligència, detalla Détrez, forma part d’un model de virilitat que “s’oposa a un principi de classificació (...) basat en la força física o els seus derivats” i aposta per fer èmfasi als “recursos intel·lectuals”.  Així, la preocupació per la intel·ligència i l’atenció prestada a la sensibilitat perfila “un nou ideal de masculinitat”.

Com explica Éric Maigret en un dels seus articles, les característiques que busquen els nous lectors de manga dibuixen una masculinitat que es mou entre el pol de la “virilitat clàssica", que és violenta, i el pol més contemporani, una “virilitat més psicologitzada”. Molts nois ja no busquen llegir “superhomes”, sinó “éssers humans”.

Lleixes amb els volums de One Piece, a la botiga Norma Comics de Barcelona

La devaluació dels shojos: una “negativització del femení”

L’aprenentatge del gènere, ja des de l’etapa infantil, “implica adherir-se als principis de masculinitat”, explica Détrez. Però “també és habitual intentar desmarcar-se del gènere oposat”; així doncs, els shojos (manga per a noia jove), són devaluats per molts nois adolescents.

D’una banda, els rebutgen per la temàtica romàntica que solen tenir i sostenen que és “per a noies”. D’altra banda, a l’estudi també es parla amb altres nois adolescents que “confessen” llegir shojos, però quan diuen per què els agrada es “distancien del contingut”. Per exemple, és comú que aquests còmics els hagin arribat a les mans per alguna amiga o familiar, o bé sostinguin que la temàtica romàntica no és tan important, que la fantasia o l’humor prevalen a la història i, per tant, “no són shojos, realment”. Hi ha un tercer argument que permet que els nois llegeixin aquest subgènere: la “condició d’expert”. És a dir, per ser dins l’univers manga, cal saber-ne de tot una mica i haver llegit tots els subgèneres.

L’encarregada de la secció de manga de la botiga Norma Comics de Barcelona, Paula Navarro, admet que el públic dels shojos “encara està molt feminitzat”. Així i tot, sosté que “els nois que ho rebutgen al final acaben intentant-ho”; ja sigui perquè “volen una cosa més light” o, simplement, “per canviar de lectura, ja que molts shonen tenen una estructura similar”.

Aquesta és la tònica que regna entre les reaccions envers els shojos entre els adolescents de gènere masculí, però... a les noies els agrada, aquest subgènere? 

Christine Détrez també analitza al seu estudi la recepció dels mangues a través del prisma de classe i afirma que “mostrar gustos ‘molts femenins’ també és estigmatitzador per noies d’entorns privilegiats”. “De la mateixa manera que mostraran passió pel rock i rebuig contra cantants massa populars i femenines, expressen el seu gust per a les baralles i el seu desinterès pel manga amorós”. Així, ja no només es rebutja el shojo per part dels nois per estar dirigit a noies, sinó que també les noies tenen “més o menys interioritzat” el rebuig d’aquest producte especialment fet per a elles.

“Sobretot a Europa, tant nois com noies comencen llegint shonen, perquè és el més conegut. Per exemple, la sèrie més venuda a Norma Comics és One Piece que, a més, es va popularitzar a Catalunya a partir de la versió anime al canal Super3”, explica Paula Navarro. 

Aquest fet evidencia que, mentre que el producte per a noi dona lloc a ser apropiat per altres gèneres, el rebuig pel producte per a noia mostra la manera en què els estereotips també es classifiquen jeràrquicament i “redoblen l’estigmatització del femení”, segons Détrez.

Josune Muñoz, filòloga i investigadora feminista especialista en còmic, també ho pensa: “Té a veure amb el prejudici cap als productes culturals per a les dones. Els shojos habitualment estan escrits per dones, tenen personatges femenins i estan dirigits al públic femení. Hi apareix tres cops la paraula dona, per tant, s’hi inclouen tots els estereotips al màxim”. També afegeix que, el fet de dividir els còmics segons el públic a qui va dirigit, repercuteix en què s’accentuï “la negativització del femení”.

Per part seva, Paula Navarro opina que “Japó és una societat molt masclista” i apunta que els rols de gènere també es veuen reflectits en els shonen, i no només en els shojo. “Qui es queda a casa mentre els nois protagonistes tenen aventures? Les mares”. En aquesta línia, Muñoz explica que un shojo permet a les noies veure’s com a “subjecte i no com a objecte”. Tot i tenir uns estereotips de gènere molt marcats en els personatges, “moltes de les heroïnes dels shojos estan més empoderades que als shonen, perquè els han escrit dones; això enganxa!”.

Lleixa amb els volums publicats per l’editorial catalana Norma Editorials, a la botiga Norma Comics de Barcelona

El manga a l’estat espanyol

És també essencial parlar d’aquesta divisió del consum pensant en el mercat del manga de l’estat espanyol per comprendre aquestes dinàmiques estereotipades: “Tenim clar que part del motiu que existeixi la divisió està marcada pel consum”, apunta Muñoz. 

Carles Dalmau explica que és molt habitual “repetir estereotips” en els còmics. “La nova generació de dibuixants beu molt de la influència de l’anime de fa uns anys, i utilitzen aquestes referències per a les històries d’aquí. Al final, explica, “a la societat japonesa els costa sortir dels tòpics i, si una cosa els funciona, encara més”.

D’altra banda, Josune Muñoz sosté que a l’Estat hi ha un vici que molt del manga es produeix i es tradueix és per a edats molt joves i la realitat és que queden enrere molts altres tipus”. El josei, per exemple, és un subgènere dirigit a dones adultes, i no sol tenir uns estereotips de gènere tan marcats, però no es llegeix tant perquè “no arriba”, lamenta Muñoz. 

“Com que està enfocat a aquest públic, hi ha menys relacions tòxiques”, detalla Navarro. “Les dones que ho llegeixen tenen més ‘rodatge’ i ja no els ve de gust llegir històries de noies bledes. S’espera que el doki-doki (onomatopeia que fa referència a l’acceleració del cor en enamorar-se) agradi més a les noies joves”. 

Així i tot, totes les entrevistades coincideixen a dir que actualment s’està intentant fer coses diferents del que clàssicament funcionava al Japó. “Aquí hi ha molta gent que fa mangues no tan marcats per la divisió de gènere de la societat japonesa, on els marcadors de desigualtats són estratosfèrics”, diu Josune Muñoz.

Per exemple, un josei poc estereotipat que recomana Josune Muñoz és Mujeres del Zodíaco, de l’autora Miyako Mari. "Chainsaw Man, de Tatsuki Fujimoto és un shonen però amb característiques poc shonen, perquè es noten les referències al còmic americà”, comenta el dibuixant Carles Dalmau. De fet, el que fa ell és una barreja que s’inspira “en la il·lustració japonesa i un estil més cartoon a l’americana”.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Carles Dalmau (@carles_dalmau)

Un exemple evident d’aquesta fusió d’estils és l’anomenat nouvelle manga. El moviment va sorgir el 2001 i té l’objectiu següent: que el còmic occidental i l’oriental es trobin per obtenir un resultat que capturi l’estil de les bandes desinnées (que dibuixen molt bé la vida quotidiana) amb l’estil japonès (que explica molt bé les històries). 

Generalment, els còmics pertanyents a aquest moviment cauen en la categoria de “manga alternatiu”, però la realitat és que aquesta fusió d’estils ha permès trencar la divisió extrema dels mangues tradicionals. Un mangaka que combina l’estètica francesa amb la japonesa és, per exemple Taiyo Matsumoto:

What I really adore about Taiyo Matsumoto's artstyle is his captivating use of chiaroscuro. He has a mastery of control over the shadows and that creates a brilliant depth in his manga. It's a technique I don't see most mangaka utilize. pic.twitter.com/a9vuHzRay1

— 𝕃𝕠𝕣𝕕 ℂ𝕠𝕞𝕞𝕒𝕟𝕕𝕖𝕣 𝕁𝕂𝔹 (@KllnJa) November 10, 2022

A més, tot i que la tendència és que els shojos/josei els escriuen dones i els shonen/seinen homes, aquesta dinàmica també canvia. Paula Navarro explica que, a Norma Comics, la sèrie Guardians de la Nit (que actualment està programada al nou SX3 en format anime), algun mes ha superat en vendes a One Piece. I es tracta d’un shonen fet per la il·lustradora Koyoharu Gotouge. InuYasha també és un shonen clàssic i està fet per l'autora Rumiko Takahashi.

Els yaoi i els yuri: quan les relacions homosexuals es converteixen en una temàtica

Fa relativament poc, va arribar a Catalunya la sèrie de manga Luck, un shojo on el protagonista és masculí i hi ha un triangle amorós amb un noi i una noia. Per tant, s’introdueix una trama amb personatges LGBT+. Un dels shojos més venuts a Norma Comics és Confuso primer amor, que també compta amb una trama amorosa homosexual.

Aquests mangues entren en la categoria de shojos, i l’única diferència que tenen amb els clàssics japonesos és que aposten per una major diversitat sexual; els estereotips i les històries romàntiques segueixen vigents. Però existeixen dos altres subgèneres que expliquen exclusivament històries entre personatges homosexuals: els yaoi (nois gais) i els yuri (noies lesbianes). Són històries on les relacions homosexuals esdevenen la temàtica principal.

El yaoi, és un gènere escrit majoritàriament per dones i està dirigit a dones. “Ara mateix totes les editorials estan intentant treure’n, ja que és el que estan consumint moltes noies”, explica Paula Navarro. De fet, “moltes editorials petites estan fent l’estratègia de treure el còmic que volen i, a més, un yaoi. D’aquesta manera, si no va bé, el yaoi els manté”.

Hi ha diverses opinions sobre el motiu pel qual el públic femení vol llegir històries d’homes homosexuals. D’una banda, Josune Muñoz opina que això pot passar com a resposta a autoritzar només una direcció del desig sexual. El manga forma part de la cultura japonesa i en aquesta societat “només està autoritzat que els homes desitgin les dones”. Així que, “crear aquest tipus de continguts homosexuals sense ser pornogràfics ensenya a la societat que elles també tenen permès desitjar, no només ser desitjades”.

D’altra banda, Paula Navarro creu que, a partir dels moviments feministes dels últims anys, llegir yaoi és veure que “ser submís no és cosa de dones”. Perquè, “en aquest gènere igual que als shojo, hi ha molts models de relacions tòxiques”. 

El yuri no està tan estès com el yaoi, però se sap que els principals compradors són homes. A més, en aquests dos tipus de manga hi ha molt més material sexual que en altres gèneres. Carles Dalmau opina en aquesta línia: “Crec que molta gent encara tendeix a fetitxitzar aquest tipus de relacions”, per això es popularitzen. El gust pels yaoi i els yuri també inspira els fanfictions en línia i “webs de manga com la coreana webtoon o la revista Planeta Manga n'ofereixen molts per la demanda creixent”, explica Dalmau. Aquests nous formats de lectura, també han fet augmentar el consum d’aquests subgèneres.

Manhwas més llegits a la plataforma Webtoon

Binaritat de gènere

Si ho llegim des d’un altre punt de vista, els personatges masculins dels yaoi sovint són més andrògins. D’aquesta manera, “les noies poden trobar una possibilitat d’identificació com a alternativa als personatges massa ximples i estereotipats dels shojos”, explica Christine Détrez. A més, per a moltes noies, els yaoi els permeten “no sentir-se estigmatitzades ni assumir complexos” pels físics irreals en la resta de subgèneres.

El manga To Your Eternity, del mangaka Yoshitoki Oima, podria entrar en la categoria de seinen (noi adult) per alguna característica, però no ho és del tot perquè el personatge principal no té un gènere definit i surt d’aquests motlles preestablerts.

Cada cop queda més clar que els subgèneres del manga ja no fan tanta referència al públic que estan destinats, sinó a les característiques de les històries que els componen. Shonen vol ser sinònim d’'acció i sèries llargues' i shojo, d’'històries romàntiques'. En definitiva, segons Muñoz “els subgèneres del manga condicionen la seva recepció” i repensar de quina manera s’ofereixen aquests productes culturals pot ajudar a posar fi als estereotips de gènere.