- entrevistes -
Mar Ampurdanès al Campus del Poblenou de la UPF.
Publicat el 04 de febrer 2021

Mar Ampurdanès (Caldes de Montbui, 1996) és militant d’Arran i ha estat portaveu d’aquesta mateixa organització. Actualment compagina la política municipal i nacional amb els estudis de Dret a la Universitat Oberta de Catalunya. El 14F, el seu nom apareixerà al novè lloc a les butlletes de la CUP per Barcelona. La seva entrevista inicia una sèrie on el DdB conversarà amb candidats joves de diferents formacions polítiques abans de les eleccions catalanes. 


Arran és la joventut de la CUP? 
Sempre hem dit que no. Som una organització pròpia que pren les seves decisions i que té les seves apostes. El que fem amb la CUP és coordinar-nos perquè som del mateix moviment polític i entenem que hem de treballar cap a una direcció comuna. En cap cas no som les joventuts de ningú ni seguim les directrius que ens puguin arribar des de la CUP. 

Consideres que les joventuts de la resta de partits estan subordinades a les directrius dels partits?
Les joventuts també tenen els seus espais on participar i on debatre amb el partit les apostes que tenen. Ara bé, estan lligades orgànicament a les apostes dels partits. Les despleguen en l’àmbit juvenil sempre en consonància amb el partit gran. 

Pot sobtar l’elecció de Dolors Sabater com a candidata, que no formava part de la CUP, sinó de Guanyem. 
La CUP pretén englobar el màxim de sensibilitats possibles dins de l’independentisme d'esquerres. Sempre s’ha fet una crida a totes les organitzacions que se sentissin afins per participar de la candidatura. Amb Guanyem s’està fent aquesta feina de sumar forces. Sempre és positiu eixamplar la base i els electors als quals podem arribar. 


"Per a nosaltres la qüestió nacional va molt lligada amb la qüestió social. La independència és l'única clau per desenvolupar les nostres propostes socials"


En Comú Podem està parlant d’un possible Govern d’esquerres, podeu tenir-hi algun encaix?
Creiem que ens podem trobar amb diferents propostes polítiques, però per nosaltres la qüestió nacional va molt lligada amb la qüestió social. La independència dels Països Catalans és l’única clau per poder desenvolupar totes les propostes socials que tenim. En l’àmbit parlamentari assumirem responsabilitats a tots els projectes que siguin per avançar tant socialment com nacionalment. L’entrada de Podemos al govern espanyol ha evidenciat els límits que té l’acció institucional. També ho hem vist quan hem fet propostes socials al Parlament, com les lleis de regulació del lloguer i d’altres en matèria d’habitatge que després els tribunals espanyols ens impedeixen desenvolupar. 

I amb un Govern independentista?
Durant les eleccions cada partit llegeix què li donarà més vots, dir que pactarà amb uns o amb els altres. Nosaltres fins que no tinguem una proposta de govern sobre la taula no podem decidir com encaixem. Si l’executiu ha de ser el mateix que va promoure la llei Aragonès o que envia els Mossos contra els que volen aturar els desnonaments amb brutalitat policial, evidentment no hi podem participar. 

Quin creus que és el tema que més preocupa als joves catalans i com el voleu solucionar?
Fa poc que nosaltres hem declarat l’emergència juvenil. La pandèmia ha evidenciat la precarietat que patim els joves en molts aspectes de la nostra vida, però això tampoc és una cosa nova. És una situació que ja arrossegàvem des d’abans. Ara mateix l’atur juvenil a l’estat espanyol està per sobre del 40% i tenim 250 desnonaments diaris. Principalment proposem tres coses. Volem una renda bàsica universal de 735 € mensuals per majors d’edats i 150 € pels menors. En matèria d’habitatge, busquem aturar tots els desnonaments, però també ampliar el parc d’habitatge públic on tinguin accés les joves. Finalment també impulsem la jornada laboral de 32 hores.

Ara que parlem de joves, com se us acudeix fer una campanya amb l’Among Us?
Amb aquesta campanya estem intentant innovar una mica per arribar a públics diferents. Entenem que les apostes que fem interpel·len públics concrets. Una entrevista o un discurs arriba a certa gent i pensàvem que innovar podia cridar l'atenció d’uns altres perfils. Ens preocupa quan veiem estadístiques que indiquen que la gent jove no acaba d’estar implicada en aquestes pròximes eleccions. 

"Quan més hem avançat és a través del conflicte i la confrontació clara amb l’estat espanyol"


És possible que part de la desafecció d’aquestes eleccions vingui donada perquè els candidats presentats són poc carismàtics?
Jo crec que la desafecció ve perquè ja portem molts anys de proclames buides a la població. La gent ha anat a votar i s’ha mobilitzat en diferents àmbits perquè pensava, com deien alguns, que ho teníem a tocar. Després això no ha anat acompanyat d’unes propostes concretes o una voluntat de tirar-les endavant. La judicialització de la política i els posicionaments que té l’Estat amb tot això, per a nosaltres tampoc no són cap sorpresa. Ja sabíem que l’Estat no ens regalaria la independència

Què necessita Catalunya per aconseguir la independència?
Quan més hem avançat és a través del conflicte i la confrontació clara amb l’estat espanyol. Això és el que ha mobilitzat més gent. Intentarem aguditzar aquest conflicte. I no només fent propostes en clau independentista, sinó fent també propostes amb l’habitatge i en l’àmbit laboral que suposin també una confrontació amb l’Estat. Així sumarem una massa social que ens permetrà avançar i generar un nou moment de pols amb l’Estat. 

Això d’aguditzar el conflicte no és una mica massa bel·ligerant?
Quan fan fora una persona de casa seva hi ha un conflicte, també quan acomiaden una persona de la feina. És aquest el tipus de conflicte que nosaltres podem aguditzar en el sentit de dir “això té una importància i uns responsables”. Nosaltres tenim propostes per desencallar la situació. No ens podem permetre destensar el conflicte amb l’Estat. És important que a escala internacional es vegi que hi continua havent una situació d’opressió per part de l’estat espanyol. Continua havent-hi presos polítics i exiliats. 

Podries dir una cosa que hagi fet malament el Govern català aquesta darrera legislatura? 
No ser clars amb la població i amb els electors dels seus partits. Dir-se d'esquerres i intentar impulsar una Llei Aragonès que pretenia privatitzar molts serveis essencials és contradictori i no permet que el país avanci. La gent està votant unes propostes, però després se'n troba unes altres sobre la taula. 

I què ha fet bé?
Les darreres lleis que s’han aprovat en matèria d’habitatge. No és particularment mèrit seu perquè s’han aprovat gràcies a un moviment per l’habitatge organitzat que ha fet molta pressió. Falta veure fins on estaran disposats a defensar-les i garantir que les podem tirar endavant.

I ara toca respondre el nostre test final en aquesta sèrie d'entrevistes electorals... Preparada?

 

Quin és l'últim llibre que t'has llegit?
Hamlet.

Sèrie a la que t'hagis enganxat més?
Peaky Blinders.

Cafè, cervesa o aigüeta?
...cervesa.

Un personatge històric al que admiris molt.
Àngela Davis, que no és històrica, però ha fet història.

A quina discoteca sorties més de festa abans de la pandèmia?
A Dresden. 

Si els restaurants estiguessin oberts, amb qui aniries a sopar Illa, Carrizosa o Garriga?
Mmmm... el Carrizosa, perquè sempre treu Arran allà on va.

El ridícul més gran que has fet mai.
Caure pujant per les escales d’un escenari en un acte polític.

A quina comarca no viuries?
A l’Aran, sóc molt fredolica.

Què et fa més por: una PCR o parlar al Parlament?
La idea de la PCR.

Només em saltaria el confinament municipal per….
Per anar a visitar a ma mare. 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —