Mentre els nou presos polítics han estat indultats, l'activista independentista Marcel Vivet (Badalona, 1994) ha estat condemnat a una pena de 5 anys de presó. L'Audiència Provincial de Barcelona ha donat per vàlid el relat d'un agent dels Mossos d'Esquadra, que afirmava que Vivet l'havia colpejat amb el pal d'una bandera durant una manifestació independentista l'any 2018.

Ens trobem amb ell a Can Llimona, a Badalona. És com s'anomena la casa on viu, pel llimoner que presideix el pati on conversem. I, malgrat la condemna, no en vol marxar: té esperances que un tribunal més alt faci caure aquesta sentència perquè "hi ha irregularitats molt evidents" en la seva causa.

És militant de la CUP, i de la resta de partits independentistes només n’ha rebut “copets a l’esquena”. "És banal", diu, perquè és la Generalitat qui li demanava 4 anys de presó. Marcel Vivet, que també és professor de secundària, va polititzar-se de ben jove gràcies a la música, un món en què ha intentat fer els primers passos de manera autodidàctica. "Sempre dic a la gent que tant de bo m'hagués conegut per fer música i no per això", explica.

Tens només 27 anys. Tens la sensació que t’han truncat la vida?  
Si entro a presó, em robaran cinc anys de la meva vida. No me l’hauran truncat, però seria un gir molt fort. Encara no acabo de tenir assumida la profunditat i la gravetat de la condemna. Ho he assumit racionalment i políticament, com si haguessin sentenciat qualsevol amic meu. Queda l'esperança de com es pugui resoldre el recurs que hem presentat a aquesta sentència.

Fins ara havies estat professor. Encara ho ets?
Ara mateix estic a l'atur, perquè havia treballat d'assessor de comunicació de Guanyem Badalona. Jo aniré fent la meva vida; pretenc tornar a treballar al setembre. Em preocupa molt com hagués estat si jo fos algú que tingués fills a càrrec o un familiar amb dependència. De 3.300 persones que estan represaliades -només amb causes relacionades amb el procés- la immensa majoria són de classe treballadora. Tinc sort de tenir temps per respondre mitjans i fer la difusió que he fet amb la meva xarxa de suport.

Creus que entraràs a presó?
Estem en procés de recórrer la sentència, veurem com es resol. Hi ha irregularitats molt evidents en el procés judicial. Hi ha hagut un atestat policial polititzat i a més duplicat, que també acusa l'Adrià Catasús. Això hauria d'invalidar la meva sentència i el seu cas per corrupció judicial. És una sentència que compra un relat ultraviolent i ultracriminalitzador de la protesta, en què es parla fins i tot de guerrilles urbanes per un ‘Holi festival’ al mig del carrer i a plena llum del dia. Tenim esperança que en una altra instància judicial això faci caure aquesta sentència.

Quina sensació et domina: ràbia, injustícia, por?
He passat de tot. Ha estat molt intens. Al principi una angoixa brutal i en certs moments molta ràbia. Però alhora t’omple d’orgull el que estem aconseguint: difondre la repressió i també la contradicció entre els indults i el que ens està passant a la gent del carrer.

Marcel Vivet al pati de casa seva a Badalona.

Quan van venir a detenir-te a casa teva esperaves un altre tipus de visita.
És una mica friki, però jo havia demanat un set de pintures per pintar-me la bicicleta i m'havia d'arribar el mateix dia. Quan van picar la porta de casa vaig obrir amb molta il·lusió, fins que vaig veure que hi havia dos agents de paisà i dos d'uniformats. Me'n penedeixo de no haver-los demanat una ordre judicial, perquè no en tenien. Si els hagués dit que no pensava sortir ells no haurien tingut la potestat legal d'entrar a casa. Amb els nervis em vaig quedar bloquejat. Vaig estar-me 24 hores tancat a la garjola de comissaria i després a la dels jutjats.

Fa unes setmanes vas rebre la sentència. Entenc que va ser un xoc per tu, però fins a quin punt t'ho esperaves?
La sala 21 de l’Audiència Provincial de Barcelona té un historial molt poc garantista i molt punitiu cap als manifestants. No érem gaire optimistes, però una sentència tan forta no ens l'esperàvem. Era difícil pensar que la condemna s'apropés a la pena màxima i més tenint tan clar que no havia fet allò pel qual m’acusaven.

El Govern repeteix el lema "amnistia i autodeterminació". Et sents enganyat amb el paper de la Generalitat, que ha actuat com a acusació particular en la teva causa?
D'alguna manera han d'afiançar els seus votants. El paper d'aquests partits és dir el que els fa guanyar més vots segons les empreses d'estadístiques. Ho diuen davant de la càmera i per l'esquena van fent coses com presentar-se d’acusació particular a independentistes. Són maniobres d'imatge. Pere Aragonès ara diu amnistia i fa una setmana des del seu partit es deia que els indults eren una petita victòria. Jo em subscric sempre a les línies de Jordi Cuixart, les de no renunciar a res del que es va fer, ans al contrari, dir que ho tornarem a fer i que anirem més enllà encara.

"No tinc massa més plans que mirar de suportar la vida"

Els indults són una mesura de cara a la galeria? Hi ha encara 3.000 represaliats que no han tingut cap mesura de gràcia. 
La maniobra del govern amb els indults s'ha fet de cara a la comunitat internacional, per afirmar que no hi ha líders polítics a la presó i, mentrestant, el poder judicial endureix les penes i la repressió. Hem de distingir entre els poders de l'estat i el govern. El poder judicial no es renova, es pot traçar com ha anat sent succeït per cooptació pràcticament. Són hereus un dels altres i no es permet la democratització ni renovació; és un dels poders que sosté l'estat espanyol. 

Et sents un cap de turc del moviment independentista?
Amb la nostra persecució miren d’inculcar la por a tothom, fer accions exemplificadores. A mi em van detenir 5 mesos després de la manifestació per la qual se m'acusa, però ho van fer dos dies abans de la vaga general independentista del 21 de febrer del 2019. És una advertència i dir: mireu que us passa per participar en manifestacions. 

Marcel Vivet al pati de casa seva, Can Llimona.

Se't condemna per haver colpejat amb el pal d'una bandera un Mosso d'Esquadra. Què en penses d'aquest cos policial?
Els agents de la BRIMO i especialment les unitats que assisteixen a manifestacions tenen un odi polític i personal contra els manifestants d'esquerres i independentistes. Defensen les elits i l'ordre, conscientment o no. És el paper que fa una policia feixista i a ells els agrada. Actuen amb extrema violència i amb accions boges i esperpèntiques contra els manifestants independentistes. Però quan hi ha una manifestació de neonazis que travessa Barcelona -amb gent amb barres de ferro cridant que volen matar independentistes- la BRIMO els dona un cop a l'esquena i els somriuen. Perquè probablement són els seus companys de gimnàs i fins i tot companys d'organitzacions, qui sap.

Tens la sensació que, en haver-hi tants independentistes encausats, la societat tendeix a normalitzar que puguin condemnar un manifestant com tu a cinc anys de presó?
Estem normalitzant que s'estigui traient gent de casa seva, que homes estiguin assassinant dones cada setmana... una violència extrema a l’estat espanyol, a la societat occidental i al sistema capitalista. El meu cas ha rebut una resposta molt gran, però no parlarem només del mal que ens fa la repressió, es tracta que qui exerceix aquesta repressió és un estat que ha de ser esmicolat.

Has rebut suport, ni que sigui algun missatge, per part dels partits independentistes?
He rebut el copet a l'esquena en alguna manifestació, especialment de la gent d'ERC, que encara poden serpentejar i trobar-se entremig d'aquestes manifestacions i que no els facin fora. Ho he trobat banal, una mica absurd. Fins i tot venint-me a donar consells de com portar les coses personalment... No són el meu psicòleg, i tant de bo no ho siguin.

A part dels copets a l'esquena... hi ha voluntat real per intentar treure't d'aquesta situació?
Jo no soc creient. Jo no crec, espero realitats. Vull que ho facin. Probablement és molt dur fer tot el que cal fer, com depurar el cos de Mossos d'Esquadra. No ho nego, però al cap i a la fi s'hi han de deixar la pell.

Què és el que tenies previst fer i et fa més ràbia no poder fer si entres a presó?
Viure una vida normal. Sempre dic a la gent que tant de bo m'hagués conegut per fer música i no per això. M'agradaria viure de manera digna, podent decidir com fer-ho i on, sense haver de preocupar-me de pagar una barbaritat o haver de treballar tant. No hi ha res especialment que em frustri, només aquesta Espanya de merda.

Quin ha estat el teu recorregut amb la música?
Molt poca cosa, molt nivell aficionat i autodidacta. La música em va portar a implicar-me en política perquè els meus grups preferits sempre havien estat grups socialment compromesos.

Com ara?
Rage Against The Machine, un dels meus grups preferits. A partir d'aquí començo a relacionar-me amb organitzacions juvenils com Arran Badalona. Un dia em conviden a tocar contra la hispanitat el 12 d'octubre i la policia identifica més de la meitat del públic i redueix al terra un militant de la CUP, fracturant-li una costella i detenint-lo. A partir d'aquest dia començo a implicar-me políticament i formar-me per poder lluitar contra aquestes injustícies.

La idea de dedicar-te a la música encara hi és?
Tant de bo algun dia tenir el cop de sort. Però de moment sent professor estaré content.

Marcel Vivet somrient al pati de casa seva.

Com planeges l'estiu?
Tenim moltes coses. Ens passarem gran part de l'estiu participant en actes i generant el màxim de consciència. I també mirant de descansar tot el que pugui.

Ja no fas plans a llarg termini?
Normalment ja soc així jo. No tinc massa plans a llarg termini, més que poder viure tranquil·lament, fer la meva vida amb els meus amics. No tinc massa més plans que mirar de suportar la vida.