L’auge de l’extrema dreta arreu ha esdevingut un virus, quelcom normaltizat que les societats democràtiques pateixen i que, inoperants, es sorprenen al topar-se amb un problema que consideraven enterrat. L’irrupció de les dinàmiques post feixistes clama a la participació ciutadana. La democràcia està en escac, però fins quan aguantarà? 

Amb motiu d’aquesta alarmant situació, l’Escola de Formació Guillem Agulló (d'Òmnium Cultural), va encetar ahir la seva tercera jornada de conscienciació des que va ser creada el 2021. Aquest cop, la formació girava entorn la recerca d’estratègies per fer front a l’extrema dreta i comptava amb la presència de persones il·lustres com Marcia Tiburi (que es va connectar telemàticament), o els periodistes especialitzats, Miquel Ramos i David Bou. Tots tres firmen l’informe que es va publicar ahir al web d’ÒC: Fer front a l’extrema dreta. Estratègies d’acció de la societat civil. 

L’objectiu de l’extrema dreta: “Assaltar el sentit comú”

Tiburi, que viu exiliada a París i encara fugint del Brasil de Bolsonaro, apuntava que l’assetjament judicial que pateix també “és una estrategia de la lluita cultural dels feixismes”. La filòsofa va abordar com, tant l’extrema dreta com l’ultradreta, són elements actius en la venta del discurs d’odi. Un tipus de missatges que troben en el capitalisme, el feixisme i el patriarcat, entre d’altres, “un mercat” adient. “L’estètica, la pràctica i la política de l’odi no l’han creada les persones que l’exhibeixen sinó gent que tenen uns interessos financers gegantins”, apuntava Tiburi. 

L’arrelament de les idees totalitàries s’inicien des de les elits i s’ha de tenir en compte, segons afirmava, “que advoca per la destitució de la política per un projecte publicitari per vendre odi”. "L'objectiu final del feixisme és destruir les minories polítiques i els drets humans", va acabar de puntualitzar Marcia Tiburi.

El periodista Miquel Ramos va advertir que l’extrema dreta no és un fenomen espontani. "La batalla cultural de l'extrema dreta és assaltar el sentit comú. Comencem a pensar que coses que diu no estan tan malament, musulmans, feministes, menes, seguretat... al final tot això va calant". Aquesta sempre apunta cap avall mitjançant “l'abolició de drets i llibertats”. “L’odi és un negoci absolutament rentable, té un projecte rendible i dona diners”, afirmava. Afegia que periodistes i polítics, malgrat no tenir l’etiqueta de l’antifeixisme, “són actors socials importantíssims” per lluitar contra la proliferació de l’extrema dreta. “Fa creure a la gent que els drets humans són prescindibles per preservar l’statu quo, del qual mai en reneguen”, acabava d’indicar Ramos.

El periodista David Bou prenia el testimoni de Ramos i recordava com Syriza va veure les seves aspiracions polítiques apagades per la “Troika europea”.
“Es va estendre la idea que no era possible una sortida progressista a la crisi donada, en part, pels mitjans”. En aquest escenari, l’extrema dreta es va posicionar en un terreny abonat i va irrompre mostrant-se com una alternativa. Dinàmiques que, indicava, es reprodueixen amb molt poder. 

Mirar cap a una altra banda no és una solució. “Representants públics no els van tractar perquè no tenien presència política fins que s’han trobat al parlament”, i afegeix que “deien que estàvem fent propaganda i s’ha vist que no era així”. També va aprofitar per fer anàlisi  introspectiu professionalment i va reconèixer que els mitjans de comunicació van negar el problema de l'extrema dreta "malgrat haver-hi grups actius".

“Cap país està vacunat contra l'extrema dreta”

"El periodisme és el quart poder” i, de no anar amb compte, “pot produir els camins pels quals el feixisme acabarà projectant-se en les masses”. Marcia, va reprendre el fil de la seva experiència personal i va ressaltar que Bolsonaro va caure per “les armes de la democràcia”. “Malgrat apostar la policia als carrers, matar, robar i evitar que la gent pogués anar a votar, va perdre”. Va advertir que l’extrema dreta ho continuarà intentant, però és essencial que el sistema judicial i els mitjans democràtics castiguin els ventalls antidemocràtics. 

Al seu torn, Ramos, va parlar en clau territorial dels Països Catalans i com la presència de l’extrema dreta a Catalunya és marginal. Així i tot, no es va deixar d’advertir que “en el seu moment, a Espanya també ho era”. “Al País Valencià es van viure 23 anys de govern del PP, ara amb el nou govern s’està codificant una altra manera de ser valencià que durant molts anys l’extrema dreta havia capitalitzat”. L’alarma: la presència de l’extrema dreta en l’independentisme i adverteix que “aquesta parla un llenguatge global del qual cap país està vacunat. Tampoc Catalunya”.

David Bou va aprofundir en la tasca que ell i Ramos duen a terme d’indexar tots els crims d’odi comesos a l’estat espanyol en, gairebé, els últims 30 anys. “Amb les nostres investigacions hem vist com el perfil dels perpetradors és gent molt jove, entre 16 i 25 anys, que, sovint, no formen part de cap organització ni presumptament eren seguidors d’ideologies d’ultradreta”. Actualment s’han comès 103 crims d’odi a tot l’estat. Catalunya n'aglutina 20. 

“Una lluita eterna”

En el marc de les estratègies de l’antifeixisme, Marcia va sentenciar que l’antifeixisme és una lluita eterna, ja que advoca pels drets humans i la democràcia. “Ens cal fer política per l’hegemonia i prohibir l’existència de partits de l’extrema dreta”, i va indicar que “les persones que performen el discurs de l’odi, s’han d’acabar jutjant segons la llei. No poden haver-hi subjectivitats autoritàries”. 

"L’extrema dreta guanya per la inacció. L’acció ciutadana és la que ha de fer de tallafocs”, puntualitzava Ramos. “El problema no és Vox, és el feixisme quotidià: la gent que acudeix a una manifestació en contra de la construcció d’una mesquita o apostar-se davant un centre de menors per escridassar-los”. És el deure de la ciutadania democràtica defensar els drets humans i, sota aquest pretext, “sempre cal que hi hagi gent contraprogramant l’extrema dreta. Cal que exigim als polítics que no són d’extrema dreta. Cal reivindicar la pedagogia, tant a les escoles com a les xarxes socials”. Va sentenciar la seva intervenció afegint que la batalla de l’antifeixisme no es lliura únicament a l’activisme, “es pot implementar a tots els nivells i escenaris possibles”. 

“Cal desmuntar els dispositius racistes. Qualsevol procés que aspiri a canvis ha d’entendre que és antagònic a aquests sistemes”. Per acabar, va celebrar la tasca del cooperativisme d’entitats com el Sindicat Cultural, a més d’una cooperativa manresana que dona recursos i ofereix acompanyament a la gent migrada. “Això desactiva els discursos d’odi perquè deixes sense víctimes aquests missatges”. 

Un cop finalitzat l'acte, tres seminaris es van dur a terme i van aprofundir en diferents estratègies per fer front a l'extrema dreta.