Avui, per commemorar el dia internacional de l’orgasme femení, és imprescindible recordar la història de Marie Bonaparte, una investigadora, psicoanalista i pionera de l’estudi de la sexualitat femenina. 

Marie Bonaparte era princesa de Dinamarca, i quan es va casar amb Jordi de Grècia, va esdevenir també princesa de les terres helenes. Parlant de corones europees, Napoleó Bonaparte era el tiet avi de Marie Bonaparte, és a dir, el tiet del seu pare. Jordi de Grècia, alhora, fou el tiet avi també de la reina emèrita espanyola, Sofía. 

Quan Marie Bonaparte i Jordi de Grècia van casar-se l’any 1907, ella ja va adonar-se que el seu marit no la desitjava, sinó que estava enamorat del seu tiet, el príncep danès Valdemar. Marie va acceptar l’amor entre ells dos i el va respectar fins a la seva mort. De fet, quan Jordi de Grècia va morir, ella li va fer un petó al front en lloc de fer-ho als llavis, perquè sabia que no li pertanyien ni mai li havien pertangut. El matrimoni sempre van donar-se suport, ja que el marit acceptava que Marie tingués amants.

Amb aquests amants passatgers (entre ells el polític i pensador Aristide Briand, o Rudolph Loewenstein, deixeble de Freud), va descobrir que era incapaç d’arribar a l’orgasme. I va ser a partir d’aquestes relacions sexuals que va decidir estudiar anatomia, fisiologia i psicologia per entendre què li passava al seu cos.

L'estudi

Aquest estudi va sorgir del testimoni de 243 dones cisgènere, persones que sentien que la seva identitat de gènere coincidia amb el seu sexe. Marie, examinant els seus clítoris, va arribar a la conclusió que hi ha tres tipus diferents de persones amb vagina:

• Paraclitoridiennes: la distància entre el clítoris i la vagina és inferior a 2,5 centímetres. Això vol dir que, en estar més a prop, hi ha més probabilitat que aquestes persones arribin a l’orgasme mitjançant només la penetració. Dins d’aquest grup es trobaven la majoria de les dones estudiades (un 69%).
   

• Teleclitoridiennes: la distància entre el clítoris i la vagina és superior a 2,5 centímetres. Això significa que, com que estan més lluny, només mantenint relacions sexuals amb un home o amb algú amb penis, hi ha menys probabilitats d’arribar a l’orgasme. El 21% de les dones estudiades se situaven en aquest grup, inclosa Marie Bonaparte.
   

• Mesoclitoridiennes: la distància entre el clítoris i la vagina és exactament 2,5 centímetres. El 10% de la població investigada pertanyia a aquest segment de tipus de persones amb vagina. 

A partir d’aquests resultats, Marie va arribar a la conclusió que l’altura de la persona està relacionada intrínsecament amb la probabilitat d’arribar a l’orgasme: com més baixeta fos una dona cisgènere, més i millors orgasmes pot tenir. No es coneix l’alçada de Marie Bonaparte, però hi ha fotografies on se la veu que és més alta que Sigmund Freud, que media 1,72 metres. 
 

Marie Bonaparte, Sigmund Freud i William C. Bullitt. - Cordon Press
 

Aquest estudi no el va poder publicar amb el seu nom real a causa de l’estigmatització de les dones en el món de la ciència i de la sexualitat. Per això, el seu descobriment sobre els tres tipus de vagines va ser publicat a la revista Bruxelles-Medical sota el pseudònim A.E.Narjani. Al 1953, però, ja va poder publicar el seu llibre Feminine Sexuality, i es va tornar a publicar vint-i-sis anys després. 

Una operació infructuosa

Havent descobert que ella mateixa pertanyia al grup de les dones que tenien menys probabilitat d’arribar a l’orgasme, va decidir operar-se’l per situar-lo més a prop de la vagina. Així doncs, després de l’operació, va tornar a intentar arribar a l’orgasme, però no va aconseguir cap èxit. Quan tornava a mantenir relacions sexuals amb els seus amants, seguia sense poder arribar a l’orgasme. Veient el fracàs de la seva operació, va decidir tornar-se a operar per tornar el clítoris al seu lloc.

La qüestió és: havent-se col·locat el clítoris més a prop de la vagina, i seguint el seu estudi que diu que les dones que tenen menys distància entre el clítoris i la vagina són més propenses a tenir més orgasmes; com és que ella, operant-se, no va gaudir de l’orgasme com les paraclitoridiennes? La resposta la resol la periodista especialitzada en sexualitat Noemí Casquet, que diu que el clítoris visible només correspon a un terç d’aquest múscul, i tota la resta es troba dins.

Marie Bonaparte, a l’operació, no va moure la resta del clítoris, fent així que no pogués arribar a l’orgasme. Així doncs, es pot entendre com, a les persones a qui s'ha extret el clítoris, tot i estimular-se les cicatrius, poden ser capaces d’arribar a l’orgasme. 

La feina de Marie Bonaparte sobre sexualitat femenina i l’orgasme femení va ajudar moltes dones i no va acabar aquí, ja que era bona amiga de Sigmund Freud i va col·laborar en els seus estudis. Tot i això, la incògnita no queda resolta: mai podrem saber si, al final, Marie Bonaparte va aconseguir arribar-hi.