Mario Casas (La Coruña, 1986) es llança en un nou repte professional. Es desplaça a l’altra banda de la càmera: d’actor a director. El Diari de Barcelona es troba amb el director i els protagonistes, Óscar Casas (Barcelona, 1998) i Candela González (Málaga, 1998), de la pel·lícula Mi soledad tiene alas, que s’estrena aquest divendres 25 d’agost als cinemes. En el seu debut com a director, Casas inclou pinzellades autobiogràfiques al film, com ara, la seva marxa de la perifèria de Barcelona per perseguir un somni.

El llargmetratge tracta la història d’en Dan (Óscar Casas), un jove del barri de La Mina de Sant Adrià del Besòs que duu una mala vida juntament amb els seus dos amics, la Vio (Candela González) i en Reno (Farid Bechara). Però darrere l’aspecte de delinqüent del Dan s’hi amaga un artista amb una gran sensibilitat. El pare d’en Dan surt de la presó i això l’endinsa en una espiral de violència de la qual fugirà al costat de la Vio, qui també viu una situació familiar complicada.

Parlem amb els intèrprets i el director sobre el procés de creació, la mescla d’actors professionals i no professionals i com s’han presentat cinematogràficament unes zones de la perifèria de Barcelona sovint tan estigmatitzades.

Mario, a la teva primera pel·lícula com a director has volgut apostar per actors no professionals. Per què?
Mario Casas: Per diversos motius, sobretot, pel to que jo li volia donar, de pel·lícula realista. Volia interpretacions reals, de manera que, com a espectador, veiessis la pel·li i no reconeguessis les cares. També hi ha una mica de repte. Jo volia submergir al personatge de l'Óscar en totes aquestes cares desconegudes del barri. L'Óscar ve de la classe mitjana i volia embolicar-lo en aquest món.

Óscar, Candela, com a intèrprets, com ha sigut treballar amb actors professionals i no professionals?
Óscar Casas: Ha sigut molt positiu treballar i fer aquest viatge amb persones que no tenen barreres i que no es jutgen. Hi havia alguna cosa màgica i descontrolada en tot el que em donaven. Intentava agafar-me a aquesta màgia de la primera vegada, d’allò innat.

Candela González: Ha estat interessant poder-nos impregnar mútuament d’allò que portava cadascú des de casa, així com de la professionalitat d’en Mario, de l’Óscar i d'actors com en Fran Boira, que tenen molt recorregut i que ens han aportat la part professional, com el fet de moure't per un set, no mirar a la càmera quan la tens a prop… Amb tantes hores treballant, t'arriba molt la feina dels altres. Que hi hagués no-actors, em feia sentir més segura, perquè tens l'espai on pots fallar, et pots sentir vulnerable, on pots ser tu… Em sembla una fusió molt interessant i que funciona molt bé a la pel·lícula.

Mario, sempre has estat en el focus d’atenció de la premsa, arran de l’èxit d’ A 3 metros sobre el cielo... Fer la teva pròpia pel·lícula amb tocs autobiogràfics ha estat la manera i possibilitat d’explicar qui ets?
M: No té elements autobiogràfics. No vaig tenir la família d’en Dan, ni vaig néixer allà, i mai he donat cops de pal a una joieria… No he robat ni un caramel a la meva vida! Però el que sí que hi ha és que jo he crescut a la perifèria de Barcelona, ​a zones de Bellvitge, de l'Hospitalet... on hem gravat. Jo hi he passat temps, tinc amics i conec històries d'allà. A l'hora d'escriure, d'una manera inconscient, em surt perquè és al meu ADN.

I què més hi trobem de tu?
M: Aquest viatge que fan ells a Madrid està inspirat en la meva vida. Vaig fer un canvi per complet i me'n vaig anar a una altra ciutat a buscar un somni, a buscar-me la vida. També hi és la idea del canvi, de passar de ser un nen a un adult, de prendre les teves pròpies decisions, agafar les regnes de la teva vida i pensar què vols fer. Això els passa a ells en aquest viatge a Madrid.

"El viatge que fan els protagonistes a Madrid està inspirat en la meva vida"

Mario Casas 

Actor i director

Fer aquesta pel·lícula t’ha fet entendre més la teva tasca com a actor? I, a l’inrevés, ser actor creus que t’ha portat a ser un millor director?

Mi soledad tiene alas, per què aquest nom?
M: Per diversos motius, al cap i a la fi, és un joc de paraules que vam fer la Déborah [François] i jo en el seu dia. Les ales és un concepte que va apareixent a la pel·lícula, a banda de fer referència a coses meves que he viscut i tenen a veure amb les ales, els ocells... Després, la soledat del personatge de l'Óscar. Allà vam començar a provar i jugar amb les paraules i va sortir Mi soledad tiene alas. 

Óscar, Candela, vosaltres com vau arribar al projecte?
O: En el meu cas, no hi havia alternativa (riu). El meu germà em va dir que volia escriure durant la quarantena i que jo fos l'actor protagonista. Molt ben decidit, la veritat, perquè imagina't que hagués agafat un altre xaval (riu), m'hauria fet mal… Vaig sentir il·lusió al principi, quan encara no hi havia res escrit i just començava. Al final, ha sortit i ara ja l'estrenem, és fort.

C: A mi em va arribar un càsting fa força temps, fa uns dos anys i escaig, per al qual s'havia d'enviar un selftape i jo no sabia què era això. No em veia com a actriu i vaig decidir no fer-ho. Però l'ajudant de càsting, que la coneixia, em va animar. Em va dir que era una oportunitat molt bona i que no la deixés escapar. Jo venia de la música, però ella em veia fent-ho. Aleshores, vaig decidir presentar-me al càsting i durant un any i mig vaig passar per diferents fases i cada vegada m'agradava més. Va ser molt divertit.

Candela, debutes com a actriu a Mi soledad tiene alas. Tu vens de la música, però creus que, gràcies a aquesta experiència, has trobat una nova vocació?

"A través de la pel·lícula coneixeran una mica més l'ànima d'en Mario"

Óscar Casas 

Actor

Óscar, ha canviat la teva visió del teu germà, passant d’actor a director?

Com són els vostres personatges?
C: El personatge de la Vio viu el fet de venir de fora, d’arribar a una ciutat desconeguda, de sentir-se aliena a l'entorn i de fer-se a poc a poc amb ell. I hi veig també una dona empoderada que té ganes de posicionar-se en un lloc que el faci feliç i ella lluita per això, malgrat tot. En aquesta lluita hi troba un debat emocional i força impediments, però això no la para i em sembla molt interessant. També és una tia amb molt d'amor a dins i que, malgrat que ho ha passat malament, guarda amor per la vida i la seva gent.

O: La pel·lícula explica la història de tres nois de la perifèria de Barcelona, ​​que es creuen els reis del món i destrossen joieries des d'una inconsciència jove. És un viatge amb el qual coneixem la Vio i el Dan: què passa dins seu, quines són les seves sensibilitats, els seus monstres… El Dan és un noi molt sensible, amb un món intern i amb una situació familiar molt complicada i la Vio serà unes grans ales per a ell, per volar, per respirar.

La pel·lícula ha estat rodada a Bellvitge i La Mina, dues zones de la perifèria de Barcelona molt estigmatitzades. Creieu que heu aconseguit no perpetuar l'estigma amb aquesta història?
C: Els personatges són molt lluitadors. En Dan viu per fer art i la Vio lluita per tirar endavant. Crec que d'alguna manera ells s'allunyen de l'estigma que hi ha de “la gent de barri”, gent que, a vegades, ho té més complicat per tirar endavant projectes i tenir una vida amb estabilitat. A més, al rodatge, el barri ha quedat integrat. No ha estat un simple escenari, sinó que hi havia un intercanvi amb la gent. Llavors, crec que la manera de tractar el tema per part del Mario ha estat molt interessant i sempre amb respecte, escapant de la romantització en què es cau sovint.

O: En Mario, a més, va viure a la perifèria de Barcelona, ​​per la qual cosa coneix l’espai i les persones. Per preparar el personatge d’en Dan, va fugir de l'estereotip del noi de barri macarra. És un ésser humà amb sentiments i profunditat darrere i crec que explicar-ho des d'aquí ha estat molt bonic.

Heu treballat amb gent propera, amb la família, les parelles… Creieu que això i la confiança que teniu els uns en els altres us ha permès donar més de vosaltres a la vostra interpretació?

@diaridebarcelona 🎥🎭 Les 10 preguntes ràpides del Diari de Barcelona a @mario.houses @oscar__casas_ i @candelagonzaleeez_ #MiSoledadTieneAlas #mariocasas #oscarcasas #candelagonzalez ♬ original sound - diaridebarcelona