-
Publicat el 14 de maig 2022

“No soc periodista de guerra. Mai he estat entrenat per fer això”, confessa en la primera de les seves intervencions el corresponsal de TV3 Manel Alías. “Jo tampoc soc periodista de guerra”, el segueix Raquel González, corresponsal de TVE. I quan arriba el torn de paraula de l’últim dels ponents presents a l'auditori, “Jo tampoc”, diu Alex Shprintsen, productor de documentals de CBC Canadà

Les confessions provoquen el riure dels assistents. Han vingut a la Universitat Pompeu Fabra, on aquest any se celebra l'INPUT 2022, a escoltar una conferència sobre el paper dels corresponsals de la televisió pública en el marc de la guerra d’Ucraïna i cap dels presents és corresponsal de guerra. Tanmateix, tots tenen una cosa en comú: han viscut la guerra d’Ucraïna en primera persona i han informat sobre això.

24 de febrer de 2022

A les 5 del matí del 24 de febrer, els habitants d’Ucraïna es van despertar amb la notícia que el seu país estava sent envaït per l’exèrcit rus, i la informació no va trigar massa a arribar a la resta del món. 

“La diferència amb altres conflictes és que els Estats Units ja van donar informació sobre l’atac i sabíem que anava a passar”, assegura Antti Kuronen, periodista per la ràdio pública finlandesa Yle i un dels altres ponents de la sessió. No obstant, aquest ha hagut de connectar-se telemàticament perquè estava viatjant en tren de Kíiv a Polònia. 


Mykola Chernotytskyi, CEO de Suspilne, la televisió pública ucraïnesa: “Quan ens ataquen ens organitzem als refugis, però continuem treballant des d’allà”


Malgrat les advertències, però, no tots els mitjans estaven preparats per informar. Per exemple, empreses privades de comunicació van començar a trucar a en Manel Alías, que era a Rússia des de 2015 treballant com a corresponsal per TV3, demanant si coneixia algú que pogués treballar per elles. “La televisió pública de Catalunya va marcar la diferència perquè estava preparada. He estat cobrint aquest conflicte des de 2015,  i quan tot va esclatar érem al lloc correcte”, afegeix el periodista. 

Informant des d’Ucraïna

Tot i que tampoc hi era presencialment, Mykola Chernotytskyi, CEO de Suspilne, la televisió pública ucraïnesa, també va participar en la sessió. Explica que no van tenir temps suficient per preparar-se, i que la cobertura va ser - i continua sent - molt complicada: “Quan ens ataquen ens organitzem als refugis, però continuem treballant des d’allà”. 


Manel Alías, corresponsal per TV3: “La televisió pública de Catalunya va marcar la diferència perquè estava preparada. He estat cobrint aquest conflicte des de 2015,  i quan tot va esclatar érem al lloc correcte”


Pel que fa a les pressions del seu govern, Chernotytskyi afirma que Ucraïna és un país molt conscienciat amb la llibertat d’expressió, i que els periodistes no han rebut limitacions més enllà de no mostrar els llocs atacats immediatament després que succeeixin, ni com es mouen les tropes ucraïneses. 

Però l’experiència de Manel Alías a Rússia ha estat molt diferent: “Tots els mitjans de comunicació independents que estaven fent una bona feina a Rússia han estat forçats a deixar de treballar al territori, només per nomenar guerra a una guerra”. El corresponsal assegura que fins i tot pots anar a presó per atrevir-te a dir-ho.

Pel que fa a la propaganda d'ambdòs païssos, tots els ponents que hi ha presents ho tenen clar. Mentre que amb la informació que difon Rússia vol guanyar la batalla de la història amb el poble rus, el govern ucraïnès només vol confondre el govern.

 

Altres històries i altres perspectives

Durant gran part de la seva carrera, Raquel González s'ha dedicat als reportatges de caràcter més social. És per això que la periodista va voler aportar la seva essència a la cobertura d’aquest conflicte: “No era a primera línia, ni on era l’exèrcit, sinó que em dedicava a explicar altres històries”.

La periodista ha parlat, per exemple, sobre salut mental i els límits de l’humor, “temes que poden sonar estranys quan parles d’una guerra”, i que altres mitjans amb suficients recursos segurament no haurien recolzat. 

“No només val donar informació sobre el nombre de morts, violacions, atacs… S’ha d’explicar el context: què està passant, què va passar abans i què està malament”, explica Alex Shprintsen, qui també lamenta que els mitjans no ho estan aconseguint. El periodista opina que hem de desaprendre alguns conceptes sobre l’objectivitat: "La nostra feina és trobat la veritat, no ser objectius. I això no és un conflicte, és una invasió", assegura el canadenc Shprintsen. 


Alex Shprintsen, productor de documentals de CBC Canadà: "No és un conflicte, és una invasió"


Les xarxes en context de guerra

Quan el lloc web de notícies ucraïnès Suspilne va ser atacat cibernèticament el 24 de març de 2022, van poder informar de l'incident a través de Telegram, i també va ser allà on van continuar donant notícies. El periodista ucraïnès Mykola Chernotytskyi afirma que les xarxes socials estan sent molt importants a l’hora d’informar sobre el conflicte.

Tot i això, Raquel González confessa que al principi es van veure aclaparats per la quantitat d’informació que hi havia i era molt difícil saber què era veritat. “El departament de verificació va ser molt important pel nostre treball”, diu la periodista, que n’està segura que els mitjans públics estan millor preparats per afrontar aquests reptes.

 

Les guerres han canviat, com també la manera d'informar a la ciutadania. Però el que si tenen clar aquests periodistes, encara que no de guerra, és que una guerra té una llarga història darrere, i "tot es resumeix en la importància de ser-hi, no només en el moment en què succeeixen les coses”, apunta el periodista finlandès Antti Kuronen. “El problema no són els periodistes, són els recursos dels quals disposen", conclou Manel Alías. 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —