[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 07 de juny 2020

La masculinitat tòxica és un concepte que s’ha donat a conèixer cada cop més gràcies al moviment feminista. Autores com Raewyn Connell la defineixen com un conjunt de trets del mascle hegemònic, interpretats com a positius pel patriarcat, quan en realitat perjudiquen el benestar físic i psicològic dels homes, tal com va assenyalar l’Organització Mundial de la Salut el 2018. 

Això no vol dir que no es beneficiïn d’un fort privilegi, sinó que com a individus també pateixen alguns estereotips de gènere que se’ls imposa. Els trets més comuns de l’estereotip masculí són l’agressivitat, la repressió de les emocions, un comportament depredador envers les dones i el poder econòmic. Els trobem reunits a molts personatges masculins que van marcar la història del cinema, com per exemple, James Bond.

 

L’agressivitat és necessària

Rocky, Batman, Hèrcules… Què tenen en comú tots aquests personatges? Fan servir la violència per resoldre els seus problemes personals i, no només això: l’agressivitat es torna el seu tret distintiu, el punt central del seu personatge. Gairebé cada dia, i sobretot en el món de l’entreteniment, veiem imatges d’homes que valoren (i en qui valorem) la força física per sobre de la comunicació o l'afectivitat. 

Alhora, també veiem ridiculitzats els personatges masculins que no presenten aquesta força, com és el cas dels protagonistes de la sitcom estatunidenca Big Bang Theory. En aquest vídeo (en anglès amb opció de subtítols en castellà), el crític mediàtic Jonathan McIntosh analitza com Big Bang Theory reforça i perpetua l’estereotip de la hipermasculinitat.

 

La por és dolenta

Una altra característica significativa de l’estereotip hipermasculí és la repressió de les emocions. Tant als mitjans d’entreteniment com al carrer, sentim que “els nois no ploren”, o que les demostracions de tendresa són efeminades i, per tant, nocives (de fet, moltes característiques de la hipermasculinitat són clarament misògines). 

Gairebé l’única emoció que no veiem jutjada o minimitzada en els homes és la ira. D’altra banda, les demostracions de por solen ser vistes molt pejorativament. L'evolució a través d’aquestes emocions, des de la por i la feblesa, fins a rebutjar-les a favor de la ira i del poder, és precisament l’essència del personatge del Joker en la pel·lícula epònima de Todd Phillips que es va estrenar el 2019. 

 

L’abús de poder està justificat

Finalment, no estaria complet el retrat de la masculinitat tòxica sense afegir dones i diners. Sovint, l’estereotip del mascle hegemònic té un comportament agressiu envers les dones. Les tracta com a objectes sexuals, moltes vegades justificant les seves accions per la seva posició de poder polític o econòmic. 

Un exemple recent al món del cinema és el personatge de Leonardo DiCaprio a la pel·lícula de 2013 El Llop de Wall Street. Un exemple menys recent, però molt més real, ens ve per part del president dels Estats Units Donald Trump. Va ser gravat el 2005 al rodatge del fulletó Days Of Our Lives parlant de dones, dient que “quan ets l’estrella, pots fer amb elles el que vulguis.”

 

L’estereotip està caducat

El 2016 l’Oscar a la millor pel·lícula anava a Moonlight de Barry Jenkins, que retrata la vida d’un jove afroamericà homosexual creixent a un barri pobre de Miami. El passat 7 de maig, C. Tangana treia la cançó Guille Asesino, on expressa la frustració que sent en haver de desfer-se ara d’aquesta masculinitat tòxica que se li va inculcar des de la infància.

 

Tot i ser nocius, els estereotips de gènere estan profundament arrelats a la nostra quotidianeitat, i alliberar-se’n requereix grans esforços de desaprenentatge. En paraules de l’autor estatunidenc Paul Theroux, al seu assaig Being a Man, si la feminitat és com una sensació opressiva de nuesa, per contrast, la masculinitat és com haver de portar tota la vida un abric massa gran.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —