El risc d'incendis forestals a Catalunya s'ha incrementat en les darreres setmanes arran de les condicions meteorològiques que viu el país - altes temperatures i escasses precipitacions -. Sense anar més lluny, aquests dies, diversos focs, com el que ha afectat la Segarra, la Noguera i l’Urgell, amb un balanç de dues víctimes mortals i més de 5.000 hectàrees cremades, posen de manifest el complicat estiu que ens espera. 

En aquest context, Jordi Fàbrega, diputat delegat de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal de la Diputació de Barcelona, explica les accions que pren la institució en matèria de prevenció d’incendis. La principal preocupació és clara: el risc dins l’entorn metropolità de Barcelona.  

En els últims quatre anys, coincidint amb la sortida de la pandèmia de covid-19, ha augmentat considerablement la concentració de població en entorns rurals i l'ús lúdic i turístic dels espais forestals. Aquest fet ha provocat que cada any apareguin més abocaments incontrolats als boscos de l'àrea metropolitana. Fàbrega posa el focus en els voltants de Barcelona, on hi ha la concentració demogràfica més alta d’Europa combinada amb massa forestal al seu voltant. 

“Aquí és on més em preocupo, perquè en aquestes zones és on cal fer més prevenció i vigilància", explica Fàbrega referint-se als espais forestals de les rodalies de Barcelona.  Aquesta zona presenta una combinació sensible: una elevada densitat de població, molta activitat humana i una gran presència de massa forestal. La convivència tan propera entre el bosc i les persones fa que qualsevol foc pugui tenir conseqüències greus i difícils de controlar. Per tot això, Fàbrega insisteix a reforçar-hi tant la prevenció com la vigilància.

Vigilància i prevenció a l’àrea metropolitana

Des del maig, està en marxa un operatiu de prevenció d’incendis que cobreix els 36 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. El coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, en col·laboració amb el Pla d’Informació i Vigilància d’Incendis Forestals (PVI) de la Diputació de Barcelona. El servei es manté fins a l'agost, coincidint amb els mesos de màxim risc, i durant aquest període es reforça la presència sobre el territori i la capacitat de resposta davant possibles focs.

L’observació continuada del territori és l’eix fonamental d’aquest operatiu, que està format per vuit torres de guaita, sis de les quals es troben dins del Parc Natural de Collserola. Les torres estan connectades a una central de comandament situada a la seu dels serveis tècnics del parc natural, des d’on es controla i coordina la vigilància del territori. A més, hi ha un equip de suport mòbil que patrulla pels camins del parc, i un equip de guardes forestals que fan tasques de vigilància i comunicació per garantir una detecció ràpida i una resposta efectiva davant qualsevol indici de foc.

Abast territorial del dispositiu de prevenció i vigilància d'incendis forestals. CPNSC

Aquest sistema es complementa amb la col·laboració activa de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i els ajuntaments, que participen en les tasques de prevenció, conscienciació i dissuasió, claus per minimitzar el risc d’incendis a l’àrea metropolitana. La Diputació de Barcelona reforça aquestes accions amb una inversió anual superior als 15 milions d’euros per a la gestió forestal i la prevenció d’incendis. 

Compromís amb el bosc

D’altra banda, també preocupa que durant el maig les temperatures han estat més baixes de l'habitual i no ha plogut gaire, fet que ha generat sotabosc, el conjunt de plantes i arbustos que formen la part baixa dels boscos. Aquest sotabosc creix i, quan arriben temperatures molt altes, es va assecant, augmentant el risc d’incendi. Tot i això, davant les alertes és important mantenir la calma: “De moment els boscos tenen prou fulla verda i aquesta es manté. Ara bé, si no plou, el sotabosc es convertiria en un problema”, pronostica el diputat.    

Les dades són clares: un 90% del territori català és bosc. Davant les xifres, Fàbrega insisteix en la necessitat de prendre una actitud responsable, però sobretot, culturitzar el país: “Una gran part de la ciutadania percep que tallar un arbre és un crim, però gestionar el bosc vol dir tallar arbres. Fer-ho és la millor garantia de la supervivència del bosc, i a la vegada de la seguretat de la ciutadania.”