MareNostrum 4
Publicat el 02 de novembre 2021

Quedem a quarts de deu davant del número 1 de la Plaça Eusebi Güell. Malgrat que per fora pot semblar un edifici contemporani més, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) amaga el superordinador més potent de l'Estat espanyol: el MareNostrum 4. Silenci absolut a l’entrada. Un recepcionista empara una avantsala colossal que disposa de múltiples ascensors i portes que requereixen validació electrònica.

Contra pronòstic, comencem la ruta de dalt a baix. L’edifici de 12.000 metres quadrats es va inaugurar fa un mes i disposa de quatre plantes com a seu corporativa. Investigadors de diferents nacionalitats omplen les oficines dels espais més elevats. El BSC-REPSOL Building permet agrupar gairebé 600 investigadors. Però la sorpresa està al soterrani: des d’un espai elevat observem el grup de treballadors amb casc que gestiona la instal·lació de la pròxima maquinària franquícia. L’immoble acollirà en un futur no gaire llunyà el superordinador MareNostrum 5: mil metres quadrats i més de 200 armaris de càlcul.



Malgrat tot, el muntatge encara es troba en la fase inicial. És temps, per tant, de deixar l’especulació i conèixer la realitat de l’empresa. Un passadís llarg i blanc permet desocupar la sala. L'edifici està connectat a través d'una passarel·la a la capella Torre Girona, fins ara l'edifici més emblemàtic del BSC i on hi ha el superordinador MareNostrum 4.

El contrast és ben curiós. La capella, construïda els anys 40 del segle XX, presenta unes vidrieres imponents. Però a terra no hi ha ni bancs ni cap altar; sinó uns armaris plens de cables i llums. A les parets, les càmeres de seguretat substitueixen els retrats cristians. La vigilància és màxima. Tan sols manteniment té accés a la sala a través d’una càpsula de control.

No ho preguntem, però possiblement es requereixen uns controls d'allò més estrictes i al més pur estil James Bond per accedir a l’espai tancat amb pany i forrellat que salvaguarda el MareNostrum 4.

Càlculs miraculosos

Tocant de peus a terra de nou, l’immens ordinador serveix per fer càlculs i processar grans quantitats de dades. La supercomputació permet realitzar experiments científics simulant el comportament de l’objecte d’estudi, de manera que es pot dur a terme experiments que d’altra forma no seria viable executar en el món real. De fet, l’activitat de la computadora en pandèmia ha estat transcendental: més de 39,5 milions d'hores de còmput han pogut donar suport a investigacions relacionades amb la biologia del coronavirus, el mecanisme d'infecció o la interacció amb possibles fàrmacs.

L'espai destinat a aquest superordinador és imponent, i les explicacions tècniques que segueixen ho són encara més. Igual que es preveu que el MareNostrum 5 sigui 17 vegades més potent que el superordinador actual, el MareNostrum 4 és 12 vegades més potent que el seu predecessor. Compta, doncs, amb una capacitat màxima de rendiment de quasi 14 Petaflops, és a dir, que pot arribar a realitzar gairebé 14 mil milions d’operacions per segon.



Igual que la seva potència és molt superior a la de qualsevol ordinador de casa, l’energia que consumeix i el soroll i la calor que emeten el MareNostrum 4 són proporcionalment majors. És per això que hi ha un laberint de canonades que envolta el prodigi electrònic, a fi de mantenir la temperatura de la sala a uns nivells que permetin l’òptim funcionament de tota la maquinària.

Ara bé, mantenir el MareNostrum 4 no és pas barat. Segons ens fan saber des del BSC, només en manteniment energètic es destinen 1,5 milions d’euros a l’any, un terç dels quals es gasten exclusivament en la refrigeració del sistema.

Arribats a aquest punt del tour un pot plantejar-se la pregunta del milió: qui en fa ús d’aquest superordinador? A grans trets, la Red Española de Supercomputación (RES) i la Partnership for Advanced Computing in Europe (PRACE) ostenten un 40 % del MareNostrum 4 cadascuna, mentre que el BSC en disposa del 20 % restant.

Les dues primeres permeten que investigadors d’arreu del món puguin fer ús de petites parcel·les de la supercomputadora, de manera que un 80 % de la capacitat està a disposició de recerca pública. L’accés a l’ús del superordinador es regula a través d’un concurs que cal superar si se'n vol fer ús. Per la seva banda, els investigadors de la BSC tenen ús exclusiu del 20 % dels recursos del MareNostrum.



Un cop hem pogut veure amb els nostres propis ulls aquest gegant, seguim baixant nivells. Després de perfilar uns quants passadissos més, acabem la visita en una sala lluminosa on ens projecten una presentació amb dades sobre l’estructura interna del BSC. Des del creixement del centre durant els darrers anys fins a les branques d’estudi que cobreix, tot passant per l’explicació que la BSC és un consorci públic format per la Generalitat, el Govern d’Espanya i la UPC.

Per concloure la visita, ens fan cinc cèntims de les empreses spin-off que s’han creat a partir del BSC, les quals cobreixen un gran i divers ventall d’activitats on la investigació i la recerca científica fan de brúixola. Des del desenvolupament de softwares enfocats a la gestió del trànsit aeri de MITIGA Solutions fins a la construcció d’un ordinador quàntic per part Qilimanjaro, l’èxit de Barcelona Supercomputing Center ha obert les portes a moltes empreses de recerca i desenvolupament científic arreu del món.

I aquest creixement està justificat, ja que la setmana passada la indústria va reafirmar la confiança que té en les capacitats de la BSC en encarregar-li la construcció i posada en marxa del primer ordinador quàntic del sud d'Europa.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —