Trenta-cinc dies després del pas de la dana per la comarca valenciana Horta-Sud, la Unitat Militar d’Emergències (UME) continua treballant sobre el terreny per restablir una normalitat encara llunyana. “Estem centrats a retirar el fang dels garatges i trobar els desapareguts”. Així resumeix Antonio Diosdado, caporal primer i portaveu del segon batalló de l’UME les tasques actuals que està duent a terme el cos d’emergències. L’operació ha passat de ser una resposta immediata a un esforç constant per restablir la normalitat en una zona inundada i enfangada.

Antonio Diosdado, caporal primer i portaveu del segon batalló de l'UME

És mig matí i sota el sol valencià, Diosdado rep el Diari de Barcelona als voltants del polígon industrial de Sedaví. “Seguiu el nostre cotxe”, diu després de les presentacions, mentre acaba d’ordenar les accions d’un parell d’efectius. L’operatiu al qual ens dirigim és una de les tantes intervencions dutes a terme per l’equip. Girem uns quants carrers i arribem al destí. Entre diversos carrers tallats, furgons i camions de neteja especialitzats aconseguim aparcar al centre d'aquesta localitat de la comarca de l'Horta Sud. Són molts els veïns del barri que, intrigats, segueixen de primera mà les intervencions de l’UME. Tornem a ser amb ell i davant la sorpresa que suscita el panorama comenta: “Això no és res comparat amb com era fa un mes, era un infern”. 

Entre les converses, un carretó elevador surt d’un dels pàrquings afectats carregat de fang i l’aboca a un tanc. Preguntem si podem entrar a gravar dins, però la resposta del caporal primer és clara: “Em cauria el pèl, no hi pot entrar ni l’Exèrcit de Terra, només l'UME”. Tot seguit, apareix Adolfo Guerra, responsable de l’apartat gràfic de les operacions, qui s’ofereix a què els seus ulls siguin els nostres i entrar la nostra càmera. 

A l’exterior, els camions comencen a buidar el dipòsit de fang, sense descans. En aquest context, Diosdado reflexiona sobre el termini de les operacions i les seves prioritats: “Estarem aquí fins que faci falta. Ara la màxima urgència és trobar els quatre desapareguts que falten, però sense deixar de banda mai altres de les comeses que tenim”. “Continuem fent recerca amb drons i els nostres equips de gossos, tant de bo puguem trobar-los”, afegeix. 

Adolfo Guerra, responsable de l’apartat gràfic de les operacions. Vídeo 360º.

El pas dels dies no només ha significat una batalla contra la natura, sinó també una cursa a contrarellotge per salvar vides i trobar aquells que es troben desapareguts. Tanmateix, la neteja vial és clau per retornar la normalitat als carrers i ciutadans: “Una de les feines més importants ha estat restablir les vides a les ciutats. Per aquest motiu, hem fet extraccions d’aigua i fang als garatges i pàrquings públics, com els dels centres comercials”.

Però per a Diosdado no tot han estat llots. Entre les històries que ens relata, destaca un episodi especialment complicat: “Una de les altres feines importants que hem fet, ha estat retirar tones de carn d'un escorxador que es van quedar una setmana o dues enterrades en el fang i que expulsaven gasos nocius”. 

Guerra i el seu equip retornen a terra entre el soroll estrident del carretó elevador. “Aquí teniu”, diu el responsable gràfic mentre ens retorna la càmera. Precisament, la maquinària ha tingut un paper clau en la neteja. “Un dels principals esculls va ser arribar a les zones afectades”, explica Diosdado. “Gràcies a la tecnologia hem pogut avançar en les tasques, malgrat la dificultat d’accés a algunes zones pel fang i l’aigua, a més de vehicles, arbres o mobiliari urbà”. 

Vídeo 360º.

Més tard el portaveu del segon batalló de l’UME ens acompanya per diferents carrers de Sedaví, però la postal és la mateixa: destrucció. La marca de fins on va arribar l’aigua s’enfila als dos metres, submergint per complet tots els habitatges situats a les plantes baixes dels edificis. Diosdado recorda que la magnitud del desastre va obligar a actuar amb urgència. 

Vídeo 360º.

“En 15 minuts va sortir el batalló del País Valencià a Bétera, i en la mateixa nit ja estàvem viatjant la resta dels membres de les nostres bases de Sevilla, Madrid, Saragossa i Lleó per ser-hi amb ells l'endemà al matí”, afirma. “Quan els cinc batallons érem a la zona afectada vam començar tots els rescats possibles, sobretot gent atrapada en ponts o vehicles”.

Malgrat això, el membre de l’UME recorda que el protocol és clar: “La comunitat autònoma corresponent, a través de la delegació de govern ens activa i nosaltres sortim”, conclou. 

Existeix la coordinació? 

Amb el desplegament de fins a 2.000 efectius de l'UME i la col·laboració de diferents forces armades, els operatius han avançat des de les primeres hores del desastre de la dana. “A l’inici van ser uns 400 i escaig del tercer batalló, que la primera nit ja estaven treballant. L’endemà al matí n’hi havia uns 1.100, i a partir d'aquí es van anar incorporant fins a tenir-ne uns 2.000”, explica Diosdado. 

Arribem a un altre garatge. Diversos efectius amb equips de protecció individual (EPIs) del Grup d’Intervenció en Emergències Tecnològiques i Medi Ambientals (GIETMA) descansen i es comencen a difuminar entre les cantonades més properes. Semblen ser per tot arreu i així és. El caporal primer relata que la suma amb altres cossos militars com l’Armada o la Guàrdia Reial aplega “uns 8.000 militars diaris”, que hi han treballat en dos torns de fins a 12 hores durant les setmanes més crítiques. Ara, amb una rutina més estabilitzada, els equips descansen a la nit per no molestar els veïns que han retornat a les seves llars.

Membres de l'UME descansant

La coordinació és evident en cada pas que fan. “El CECOPI (Centre de Coordinació Operatiu Integrat) assigna les tasques als cossos que estem treballant, no només en Forces Armades, sinó en bombers, entitats civils i voluntaris”, assevera Diosdado. Després de rebre les ordres, “els nostres comandaments assignen quina unitat va a cada lloc”. 

Futur

La fi de l’estada entre militars és a tocar, mentre l'arribada i sortida d’efectius és contínua. Desfem el camí que hem emprès mentre la incògnita del futur treu el cap. Una paraula que canvia per complet el rostre de Diosdado, que no veu una data concreta per predir la finalització de totes les tasques: “És molt complicat dir un temps i el dia exacte en què es tornarà a la normalitat. Hi serem fins que faci falta”, assegura amb determinació.

A pocs dies de Nadal i sense una data de tornada a la seva llar, el caporal primer confessa en to irònic la broma de la seva filla cada cop que li truca: “Diu que al final em compraré una casa a València”. Finalment, veiem el cotxe i és hora d’acomiadar-se. Mentre ens allunyem un parell de cantonades la vida comença a reprendre el seu curs als carrers, però les cicatrius del desastre encara perduraran durant molt de temps.