Mediterrani
Per Gisela Boada , Gerard Boada i Óscar Gallego
Publicat el 04 de febrer 2022

Les conseqüències de l’escalfament global i l’augment de la temperatura del mar ja són una realitat. La crisi climàtica és un dels grans reptes als quals s’enfronten la humanitat i els governs del món. Els efectes devastadors per a la biodiversitat i la preservació de les espècies comencen a ser palesos, sobretot a la zona del Mediterrani: la conca mediterrània és una de les regions on les repercussions del canvi climàtic són més greus, i són visibles amb molta antelació respecte d’altres zones.

El Primer Informe d'Avaluació del Mediterrani (MAR1), elaborat per Mediterranean Experts on Climate and Environmental Change (MedECC), avisa que l’impacte de la crisi climàtica empitjorarà en les pròximes dècades, especialment si l’escalfament global puja entre 1’5 i 2ºC.

L’ecosistema marí és un dels grans afectats d’aquesta crisi climàtica. Així ho assenyala l’estudi  Population collapse of habitat-forming species in the Mediterranean: a long-term study of gorgonian populations affected by recurrent marine heatwaves, liderat per l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC)  i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona (UB).


Si la temperatura augmenta entre 1’5 i 2ºC, l’impacte del canvi climàtic serà pitjor


Les onades de calor associades al canvi climàtic estan tenint una enorme repercussió en la biodiversitat marina. L’estudi revela que s’està produint una mortalitat massiva de tots els ecosistemes litorals de la conca del mediterrani i, especialment, en les poblacions de coralls de la Mediterrània.

L’augment recurrent de la temperatura de l’aigua és el principal motiu de la mortalitat massiva dels coralls, que han vist reduïda la seva biomassa entre un 80 i un 90%, impossibilitant la recuperació a llarg termini d’aquesta espècie.

Al Mediterrani hi ha dues espècies de coralls molt importants: la gorgonia vermella (Paramuricea clavata) i el corall vermell (Corallium rubrum), que proporcionen les condicions necessàries per a la gran diversitat de fauna marina que existeix a la regió.

La supervivència dels coralls és clau per preservar la biodiversitat mediterrània. Els esculls coral·lins són hàbitat de gairebé el 25% de la biodiversitat marina. Aquesta espècie té un paper clau en la protecció de les comunitats costaneres de tempestes, d'aquí que una amenaça als coralls es consideri una amenaça a tot l’ecosistema.

L'efecte en cadena de la mort dels coralls

La professora del Departament de Biologia evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i investigadora de l'IRBio, Cristina Linares, explica que els coralls tenen uns llindars de temperatura on s’estressen i moren, i que les onades de calor i els darrers estius més càlids estan comportant un greu impacte en aquests organismes de la Costa Brava i les Illes Balears.

“Al Mediterrani hi trobem una alta concentració de biodiversitat marina, però al mateix temps és un punt calent de canvi climàtic. Molts informes de l’IPCC indiquen que la conca mediterrània s'està escalfant en taxes superiors a la mitjana d’altres mars; tot sumat a les anomalies tèrmiques que suposen les onades de calor”, explica Linares.


Linares: “Els coralls són com els arbres; si fallen, la resta d’espècies perden el refugi i moren”


A més, la investigadora assenyala que els coralls són espècies formadores d’hàbitats amb un paper estructural respecte a la resta d’espècies de l’entorn: “Els coralls actuen com a arquitectes de l’ecosistema, com els arbres dins d’un bosc. Si fallen aquestes espècies, la resta perden el seu refugi i moren”.

“Necessitem conscienciar la població que aquesta espècie és molt important pels éssers humans”, manifesta Daniel Gómez, investigador de l’ICM. El grup de coralls creen serveis ecosistèmics i afavoreixen que hi hagi més peixos al voltant que acostumen a passar una part de la seva vida en aquests entramats protegint-se de depredadors. Com a conseqüència, si tenim en compte aquestes comunitats del Mediterrani, tenim més pesca i això repercuteix els humans.

L’investigador també destaca l’aspecte visual dels coralls, el qual fomenta el turisme de les zones on les espècies es troben a profunditats visibles. Aquesta situació té lloc a la Costa Brava, a indrets com les illes Medes o el Cap de Creus.

“Es perdran les espècies associades, la pesca, el submarinisme, que generen milions d’euros anualment. Si a partir d’ara només trobem els coralls a 50, 60 metres i no a 20, poca gent podrà gaudir d’aquestes comunitats i deixarà d’anar a aquests llocs turístics”, conclou Gómez.

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —