La meitat de pel·lícules candidates als Premis Gaudí estan rodades en català, un rècord inèdit fins ara. El 2023 van ser un 40% i el 2022 un 32%. Així ho recull l’Acadèmia del Cinema Català, que ha presentat aquest dimecres les cintes candidates a la 17a edició dels guardons. Si bé pel que fa a la llengua les notícies són positives, pel que fa a la paritat, les xifres són menys optimistes.

El cinema dirigit per dones ha passat del 47% de l’any passat i del 2022 al 34% aquest any. Els pressupostos de les cintes tampoc deixen xifres positives per a les directores i és que la mitjana dels pressupostos de pel·lícules signades per dones és d’1,9 milions d'euros, mentre que en el cas dels homes ascendeix fins als prop de 2,5 milions.

Tot i que els 11 llargmetratges de ficció en català són 2 menys que l'any passat, en total 31 de les 65 produccions catalanes candidates s’han rodat en aquesta llengua. N'hi ha 30 més en castellà, 3 en altres llengües i 1 sense diàlegs. A més, 9 dels 12 documentals i 10 dels 15 curtmetratges preseleccionats són en versió original catalana.

D’altra banda, l’acadèmia destaca que dels 34 llargmetratges que conformen les actuals candidatures, 9 igualen o superen els 3 milions d’euros de pressupost. D’aquests 9, un títol ha estat signat per una dona directora i dos s’han rodat en versió original catalana. 15 dels llargmetratges de ficció candidats tenen un pressupost que oscil·la entre 1,5 i 3 milions. Les candidatures també inclouen 7 pel·lícules entre 0,5 i 1,5 milions d'euros, i 7 títols més que no arriben al mig milió d’euros de pressupost.

En el cas concret dels llargmetratges de ficció rodats en català, la mitjana de les 11 produccions supera l’1,5 milions d’euros (1,69 milions). Incloent-hi el film d'animació en versió original catalana, la mitjana puja fins a 1,76 milions (el 2023 va ser d’1,39).

Pel que fa a la producció de llargmetratges de ficció rodats en castellà o altres llengües, el pressupost mig és de 2,32 milions (2,64 incloent-hi els 3 d'animació, davant dels 2,05 del 2023).

El balanç de gènere en la direcció de les produccions de l’actual convocatòria, incloent-hi llargs de ficció, documentals i curtmetratges, conclou un descens en comparació a les xifres de passades edicions en termes globals. Enguany, un 34% de les pel·lícules candidates compten amb dones directores al capdavant (respecte del 47% de l'any passat, i amb una xifra idèntica a la de 2022). Continuant amb els rols de lideratge, un 41% de films candidats tenen dones encapçalant les tasques de guió (davant el 48% de 2023), i un 36% en la producció, xifra que supera el 33% del 2023.

Candidates

En total, 65 produccions catalanes —34 llargmetratges de ficció (11 en català), 12 documentals, 4 films d’animació i 15 curtmetratges— i més de 10 produccions europees competiran en la primera volta.

Onze títols opten a la nominació a la millor pel·lícula del 2024: ‘Casa en flames’, de Dani de la Orden; ‘El 47’, de Marcel Barrena; ‘Escanyapobres’, d'Ibai Abad; ‘L'àvia i el foraster’, de Sergi Miralles; ‘L'edat imminent’, de Clara Serrano Llorens i Gerard Simó Gimeno; ‘Llobàs’ (‘Lobisón’), de Pau Calpe Rufat; ‘Mamífera’, de Liliana Torres; ‘Salve Maria’, de Mar Coll; ‘Societat negra’, de Ramon Térmens; ‘Tu no ets jo’, de Marisa Crespo i Moisés Romera i ‘Un sol radiant’, de Mònica Cambra Domínguez i Ariadna Fortuny Cardona.

En la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana, els aspirants són ‘Alumbramiento’, de Pau Teixidor; ‘Caída libre’, de Laura Jou; ‘Calladita’, de Miguel Faus; ‘Cuando los amos duermen’, de Santiago Alvarado Ilarri; ‘El bus de la vida’, d'Ibon Cormenzana; ‘El caso Ángelus, la fascinació de Dalí’, de Joan Frank Charansonnet; ‘Escape’, de Rodrigo Cortés; ‘Faro’, d'Ángeles Hernández; ‘Ilusión de verano’, d'Àlex Comas; ‘La abadesa’, d'Antonio Chavarrías; ‘La mujer dormida’, de Laura Alvea; ‘Los destellos’, de Pilar Palomero; ‘Los pequeños amores’, de Celia Rico Clavellino; ‘Mala persona’, de Fer García-Ruiz; ‘Noche de espejos’, d'Héctor Faver; Norberta, de Sonia Escolano i Belén López Albert; ‘Pájaros’, de Pau Durà; ‘Piezas’, de Pilar Ordóñez; ‘Polvo serán’, de Carlos Marques-Marcet; ‘Rich Flu’, de Galder Gaztelu-Urrutia; ‘Segundo premio’, d'Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez; ‘Third Week’, de Jordi Torrent i ‘Un lugar común’, de Celia Giraldo.

La collita de 2024 també compta amb quatre pel·lícules d’animació: ‘Buffalo Kids’, de Pedro Solís i Juan Jesús García Galocha "Galo"; ‘Dalia y el libro rojo’, de David Bisbano; ‘Papallones negres’, de David Baute i ‘Rock Bottom’, de Maria Trénor.

En les categories de documental, curtmetratge i pel·lícula europea, l’Acadèmia designa una comissió independent formada i encarregada de fer una preselecció. En el cas de la categoria de pel·lícula documental, la comissió s’activa quan el nombre de títols inscrits supera les quinze produccions. Els dotze títols que opten a nominació d’entre els 17 inscrits són: ‘Binu, la història de dues estrelles’, de Guillem Cabra i Mar Clapes; ‘Diari de la meva sextorsió’, de Patricia Franquesa; ‘Hágase tu voluntad’, d'Adrián Silvestre; ‘La fugida’, de Josep Morell Feixas, Guillem Sánchez Marín i Marc M. Sarrado; ‘La Joia: Bad Gyal’, de David Camarero Porcar; ‘Montserrat, integral 107’, de Biel Macià; Morente & Barcelona, de Jordi Turtós; ‘Pepi Fandango’, de Lucija Stojevic; ‘Respira, mama’, de Meri Collazos Solà; ‘Sau: la memòria submergida’, d'Ot Burgaya; ‘Stay Homas: la banda que no hauria d'existir’, d'Oriol Gispert, Nick Bolger i Ramon Balagué, i ‘Un estel fugaç’, d'Ignasi Guerrero i Arturo Méndiz.