Ahir dilluns es va estrenar a la presó de la Model transformada en l'escenari de l’obra de teatre Puig Antich, cas obert, dins de la commemoració dels 50 anys de la seva mort. Les entrades no estan a la venda, ja que l’accés està limitat als participants del crowdfunding que ha finançat el projecte.

L’obra, basada en la novel·la homònima de Jordi Panyella, vol reivindicar la investigació de l'assassinat de Salvador Puig Antich amb una nova visió dels testimonis per reobrir el cas, recuperar la memòria i reviure, dins del recinte, el lloc on el jove anarquista va viure els últims moments de la seva vida. Mercè Sarrias, dramaturga i guionista, n’és la creadora.

Montse Puig Antich: un recorregut per la Model recorda la figura de Salvador Puig Antich

Un recorregut per la Model recorda la figura de Salvador Puig Antich

Enter

keywords

Quan van assassinar a Puig Antich, tu eres petita. Tens algun record?
No. Jo crec que si tingués cinc anys més, ho recordaria, perquè molta gent se'n recorda, però jo no. 

Estaves informada del cas Puig Antich?
Jo coneixia el Cas Antich. Sobretot sabia el que explica aquesta obra de teatre, que el judici havia sigut un "catxondeo" total, amb falsificació de proves, havien desaparegut coses, que se l'havia condemnat per una qüestió totalment política totalment. Es va parlar molt en la seva època.

Com vas arribar a aquesta història?
La proposta comença a partir del llibre del Jordi Panyella, que jo ja havia llegit. El llibre em va semblar molt interessant perquè veus com funciona el mecanisme d'un crim d'estat, i vaig dir que sí. Vam començar a investigar i ens vam adonar que és un fet que està molt impregnat a la societat barcelonina. Un dia estàvem els dos parlant en un bar i una senyora es va aixecar de la taula del costat i deia que va conèixer Puig Antich. Una cosa molt maca és que al llarg dels anys la gent s'atreveix a parlar més. 

Què volies explicar?
Calia parlar una mica d’aquell moment històric, perquè en el fons, tothom esperava que l'indultessin a l'últim moment i l’indult no arribava. També volíem parlar molt de la seva personalitat, perquè era una persona molt simpàtica, social, arrogant fins i tot. A mi m'interessava la història de com un jove volia canviar el món i creia una societat anarquista. 

La llei de memòria històrica ha funcionat amb Puig Antich?
En primer lloc, la llei de memòria històrica és una llei que encara no s'està aplicant de la manera correcta. Hi ha molta gent que està interessada en què no s'apliqui, la ideologia que hi ha darrere és molt forta.

Assaig de l’obra Puig Antich, cas obert des de la Model, a Barcelona.

I com contribueix el teatre?
El teatre és petit i el veu poca gent, però col·loca les persones damunt de l'escenari. Penso que té una capacitat de fer pensar o de fer viure les coses fantàstiques. És una altra manera de veure les coses i ens provoca molta més reflexió.

Què reivindica l’obra exactament?
Reivindiquem una justícia que accepta que els processos judicials siguin nets. També reivindiquem l'idealisme, d’alguna manera, la capacitat d'un canvi social i, evidentment, la recuperació de la memòria històrica.

Una part de l’obra transcorre en l'actualitat. Veus que hagin canviat coses?
Continuem tenint una justícia que és una merda. Això ho tinc claríssim. Tant amb temes polítics o de repressió, com és l'aplicació d'algunes lleis que volien ser innovadores, però que han xocat amb un poder judicial que no s'ha renovat i continua sent franquista en bona part. Sempre hi ha un tap i, a més a més, és un tap masclista, massa injust, políticament i no democràtic. I no sembla que no anem cap a una renovació.
A Puig Antich el van jutjar a l’actual sala del Tribunal Constitucional. Només això ja és brutal.

Hi ha paral·lelismes?
Els veig en algunes lluites idealistes que hem tingut en els últims temps, com el 15M o el Tsunami Democràtic. Moviments que han volgut canviar les coses i ha tret la gent al carrer.

Però no era com ara.
És cert que en aquell moment també s'ho carregaven molt més, la policia pegava molt més. Reprimien menys amb càmeres perquè no et poden identificar quatre mesos després i fer-te pagar una multa bestial, però també carregaven moltíssim. 

Era un món de por?
Penso que era un món que feia més por i, en canvi, hi havia gent que no en tenia. 

I ara?
Ara també fa molta por perquè és un poder més amagat. Et busquen després, la gent no sap, t'aïllen. Però, bé, clar, que et fotessin a les garjoles de Via Laietana…

És diferent de les obres que has fet recentment?
Sempre tinc aquesta vena periodística. L’última que he fet, Una butaca al Port Nord,  tractava el tema del gènere d'una altra manera, de la violència contra les dones. Vull dir que també tenia un element polític.

Va molestar alguna gent, no?
Sí, va enrabiar alguna part del públic, principalment masculí. M’agrada que la gent surti parlant del teatre, no sé si tocat, indignat o irritat, però que surtis xerrant amb la gent del voltant.

Quina és l’element polític d'aquesta obra?
El discurs de Puig Antich és anticapitalista. En el fons és el més bèstia de tots, volia una estructura que no fos piramidal.