Merceria Rosell: 115 anys resistint als canvis del barri de l’Eixample - Diari de Barcelona
RESISTENTS
Merceria Casa Rosell: 115 anys resistint als canvis del barri de l’Eixample
Una família que continua una feina ferida per les cadenes i botigues online
Camino pel carrer Rosselló i em fixo que tots els locals al meu voltant no s'assemblen gaire al meu destí. En comptes de petits comerços de barri, bars i restaurants— molts, cadenes— s'estenen fins a arribar a la cantonada amb Enric Granados. En aquest punt, hi ha una botiga que trenca amb la resta.
En comptes de terrasses o expositors extravagants, destaca un aparador aprofitat fins a l'últim racó, impensable per les cadenes de roba. “Merceria Casa Rosell, 110 anys”, llegeixo. A dins, en Jordi Rosell i la seva mare, Pilar, m'expliquen que ja en són 115.
La Casa Rosell és gairebé una casualitat. El fundador, Josep Rosell, no en sabia gaire de vetesifils. En Josep era cuiner a un restaurant de la Rambla Catalunya, on avui dia es troba una botiga Desigual: “No li anava bé i va muntar el primer que se li va ocórrer. Va haver de muntar la merceria i ficar-se a dormir aquí”, explica el seu besnet Jordi, actual propietari del negoci.
El besavi d’en Jordi, més tard, va enviar al seu fill Claudi a altres merceries per aprendre l’ofici i continuar així amb el negoci familiar. Eren els anys daurats de la botiga: “A l’època del meu avi, després de la guerra, és quan més feina hi havia a la merceria, la gent no podia comprar roba i l’havien d’anar reparant”, continua en Jordi.
“L’avi va arribar a tenir 12 persones treballant aquí, inclús hi havia una noia que es dedicava només a arreglar mitges. No tothom podia permetre’s tenir una màquina i una dependenta per arreglar només mitges”, destaca.
Els fils, que un dia van ser una part essencial del negoci, ara relegats a la rebotiga
El pare d’en Jordi i ell mateix han continuat per tradició: “Ets aquí i ja ho portes des de petit”, assegura. Però amb l’arribada dels anys setanta i les primeres crisis van haver de canviar la manera de vendre: “Tothom va haver d’espavilar-se, es va començar a vendre més gènere de punt perquè donava més diners i menys feina. La merceria és una venda molt lenta”.
Així han continuat, fins avui dia, que costa imaginar que en un passat hi cabessin dotze dependentes. La merceria està repleta de capses, bosses i penjadors; la roba ha pres el relleu a les màquines de cosir, els fils i els didals que un dia protagonitzaven el dia a dia de l'avi Claudi.
Negocis online: el gran repte
“El que és important és buscar coses de qualitat, no pots plantar cara a Primark, Shein i tota aquesta gent venent merda”, afirma en Jordi.
La merceria, plena de capses i paquets de roba
“Estan matant els barris”, diu el propietari, que lamenta que les cadenes de botigues i els negocis en línia com Amazon estan afectant el petit negoci. “Abans a aquests carrers hi havia botigues i la clientela també era gent que treballava en les oficines o les botigues”. La Pilar també recorda amb enyorança l'ambient d'un barri que no té res a veure amb l'actual: “Quan era petita, hi havia botigues de queviures, hi havia lleteries, fruiteries… totes les han tancat”.
Ara, la merceria es veu envoltada de botigues i bars: “Diuen que a les dependentes les fan treballar fins al diumenge pel mateix salari, una gran idea”, ironitza. “L’amo d’aquestes botigues no treballa pas el diumenge, això només beneficia a quatre, no als petits botiguers: si obríssim no veuríem ni a la família”, exclama indignat.
El valor de quatre generacions
La localització de la botiga i la seva cantonada banyada pel sol de tarda la fan molt atractiva per aquells empresaris que volen tenir negocis a prop del passeig de Gràcia, però els Rosell no pretenen cedir el seu llegat fàcilment: “Un dia va entrar un xinès i va dir que pagaria el que fos pel traspàs, però vam dir que no, sempre hem dit que no. Són quatre generacions, és a dir, tota la vida”, reivindica en Jordi.
Missatge a l'aparador de la merceria
La botiga, de fet, ja té una nova propietària pel dia que en Jordi decideixi jubilar-se: la seva neboda Montserrat té clar que vol continuar amb el negoci. “Sabria greu deixar-la després del que li va costar a l’avi de posar-la, hi ha molt sentiment de família”, afegeix la Pilar. “Els diners que ens puguin donar no valen res”, secunda en Jordi.
