Museus
Per Júlia Albacar Subirats i Abril Ballesteros
Publicat el 03 de febrer 2021

La meitat de la població també fa art, però aquestes xifres no es reflecteixen als museus. L’última polèmica sobre la manca de representació de dones en aquests espais l’ha protagonitzat el Museu del Prado de Madrid, arran de l’exposició Convidades, inaugurada a l’octubre. Davant l’allau de crítiques, la direcció del museu s’ha compromès a repensar la seva col·lecció d’obres per a incloure més artistes femenines de cara aquest any.

Diversos col·lectius de dones van denunciar la falta de reflexió crítica i perspectiva de gènere de l’exposició: “Amb el títol i la imatge triada per a la comunicació, no només es mostra la situació de les dones artistes al segle XIX, sinó que sembla que encara, al segle XX, la situació segueix sent la mateixa”, assenyalava el comunicat de MAV (Mujeres en las Artes Visuales).

En l'àmbit català, l'últim estudi sobre la presència de dones als museus és del 2016. La historiadora i investigadora Isabel Segura va concloure que només el 5,32% de les obres de col·lecció dels museus eren de dones. El MACBA era el museu amb més presència d'obres d'autoria femenina, amb un 9.95%, mentre que el MNAC era el menys paritari, amb tan sols un 0.7%.

El 2019, el 80% de les obres adquirides pel MACBA eren d’artistes dones, i el 66% dels comissariats del 2020 han estat encapçalats també per dones. En canvi, només el 32,07% de les obres que el MNAC va incorporar l’any 2019 eren de dones i cap dona ha estat comissària de cap exposició temporal al llarg del 2020. Els alts càrrecs de tots dos museus segueixen estant ocupats per homes avui dia. De fet, mai cap dona ha dirigit el MACBA, i només una, en 30 anys, el MNAC.

Una visitant a l’exposició ACCIÓ. Una història provisional dels noranta, aquest estiu al MACBA

El MNAC, encara lluny de la paritat

Tot i que l’esclat de la pandèmia va aturar l’activitat als museus, la seva programació per al 2020 segueix sent il·lustrativa de la seva política de paritat. En el cas del MNAC, només dues de les sis de les exposicions previstes incloïen obres de dones, el que equival a un 33,33%. Una de les exposicions era dedicada exclusivament a una dona artista, la família de la qual va donar les seves obres, i en l’altra s’exposaven obres de 15 autors, entre els quals tres dones. Només trobem paritat en els projectes d’artistes de 2020, amb tres homes i tres dones.

L'any 2019 el MNAC va incorporar 159 obres noves, de les quals 51 pertanyien a dones, xifra que equival a un 32,07%. Charo Canal, responsable de l’Oficina de premsa del MNAC, assegura que cal tenir en compte que són un museu històric, amb col·leccions del segle X a 1970: “Estem fent un esforç per a recuperar dones artistes del segle XX, adquirint obres i convidant-les a realitzar projectes, ja que la presència de dones en general en aquests períodes és molt baixa”.

Cada vegada més dones a les sales del MACBA

Pel que fa al MACBA, sis de les nou exposicions temporals de l’any passat van estar comissariades per dones: algunes per una sola dona, i d’altres pel grup que organitza les exposicions del museu, integrat únicament per dones. De les tres restants, una va tenir com a comissari un sol home —Ferran Barenblit, el director del museu— i les altres dues estaven organitzades per grups, això sí, liderats per homes.

Una visitant a l’exposició ACCIÓ. Una història provisional dels noranta, aquest estiu al MACBA

Els museus no tenen un registre actualitzat i públic de totes les seves obres, per tant, és difícil conèixer la paritat en les obres dins de cada exposició. Malgrat això, amb l’elevat nombre de comissàries a les mostres del 2020 i la política d’adquisicions, es veu l’aposta per la presència femenina a les sales del MACBA.

Els homes segueixen liderant els alts càrrecs

Des de la constitució del MNAC l’any 1990, només una dona ha estat directora del museu: María Teresa Ocaña, entre 2006 i 2011. Els altres tres, entre ells l’actual director, han estat homes. A més, actualment, tant el president com un dels vicepresidents i l’administrador del màxim òrgan de govern del museu també són homes. L’altra vicepresidenta i la secretària són dones.

Al MACBA, els llocs de poder com la direcció i la gerència del museu encara són regentats per homes, però la resta de departaments, com la conservació i la restauració, tenen com a responsables a dones. Històricament, des de la primera concepció el 1959 d’un museu d’art contemporani a Barcelona, els directors han estat homes.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —