“M’imagino i vull un país ecologista, compromès amb la preservació del medi ambient i la biodiversitat i amb la lluita contra el canvi climàtic”, deia decidit Pere Aragonès en la seva investidura com a president de la Generalitat de Catalunya. Passats els cent dies de mandat, el Govern es troba enfrontat al moviment ecologista per dos grans projectes.

Grans en inversió econòmica, creació d’infraestructures i afectació al territori. Dues iniciatives que han posat en alerta el moviment mendiambiental. Una, de moment, aturada; i l’altra, en fase inicial. Es tracta de l’acord per l’ampliació de l’aeroport del Prat i la candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics d’Hivern de 2030.

La retòrica del discurs d’investidura es contraposa amb una falta d’entesa amb un moviment, l’ecologista, que guanya raó a la vegada que pessimisme. La pujada de temperatures i els incendis arreu del territori català. El foc que ha arribat a les portes de l’Olimp i ha devastat Grècia. Les inundacions del Delta de l’Ebre. I, per si quedava alguna guspira de dubte, l’informe científic de l’IPCC ha constatat els danys irreversibles i la necessitat d’actuar per evitar una catàstrofe. 

L’anunci de l’aturada de l’ampliació de l’aeroport d’El Prat per part de la ministra de Transports posava punt i seguit a la trama. Des de la Moncloa aplaçaven la decisió al 2026 però a Catalunya el tema segueix acaparant l’agenda política, social i mediàtica. El projecte, pactat a principis d’agost amb el govern espanyol i AENA, establia l’ampliació de la tercera pista, una terminal satèl·lit i la creació d’un únic sistema aeroportuari amb la millora de les connexions d’alta velocitat entre els aeroports de Girona i Reus. 

Abans de l’anul·lació, les dues principals figures de l’executiu català, Aragonès i Puigneró, asseguraven que seria “l’aeroport més verd d’Europa”, es “descarbonitzarà l’aviació” i, per tant, seria “sostenible” i, sobretot, respectaria la Ricarda. 

De fet, era la llacuna de la Ricarda el principal escull del projecte per estar protegida per la directiva Hàbitats de la Unió Europea, que hauria pogut aturar el projecte. Excepte AENA, que estava determinada a allargar la tercera pista per sobre, totes les parts s’havien mostrat decidides a ampliar l’aeroport sense perjudicar la llacuna. 

Però les promeses no han satisfet el moviment, que ho veia impossible i contrari als avisos d’un estiu amb gust a cendra. Zeroport ha convocat una manifestació el 19 de setembre per exigir la retirada “immediata i sense condicions” del pla d’ampliació, afirma al DdB la membre de la plataforma, Elena Idoate. Tot i l’anunci de la ministra de Transports, la manifestació es manté “perquè els eixos de defensa del clima, del territori i canvi de model segueixen vigents”.

Sobre les declaracions de la investidura d’Aragonès, Javier Astudillo, professor de Ciències Polítiques a la UPF especialitzat en partits polítics i grups de pressió, nega una contradicció entre el projecte i els ideals del Govern: “L’ecologisme mai ha estat entre les reivindicacions d’ERC ni de l’espai convergent”. 

De fet, Astudillo va més enllà i explica què és un moviment dèbil al sud d’Europa, en contraposició a la fortalesa que tenen els partits verds a Alemanya, Bèlgica o Països Baixos. Així explica que el Govern tirés endavant el projecte perquè “si no acontentar els ecologistes els fes perdre vots, no ho haurien fet”, afirma. 

Veïns del Prat de Llobregat acampats a la plaça Sant Jaume el 9 de setembre. ACN

Oposició parlamentària

Però el Govern es troba en minoria al Parlament i els seus socis principals, la CUP, i la segona opció, En Comú Podem, també s’hi han posicionat en contra. Idoate destacava al DdB que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) “ha estat i és el principal partit contrari a l’ampliació i a favor del decreixement”. 

La diputada cupaire Eulàlia Reguant assegurava, en una roda de premsa el passat 5 de setembre, que “accions com l'aeroport, el Circuit de Catalunya o els Jocs Olímpics d'Hivern” fan trontollar el seu suport als pressupostos. Els anticapitalistes exigeixen al Govern “transformar les estructures d’aquest país perquè en futures crisis siguem capaços de resistir-les”. 

La CUP va ser la primera força del Parlament en sumar-se a la manifestació del dia 19 i en manté la convocatòria. També havia exigit la compareixença de Puigneró i Aragonès al Parlament per la redinció de comptes. 

El dia després de l’anunci sobre l’aturada del projecte, la vicepresidenta de Podem, Yolanda Díaz, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’alcalde d’El Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, van fer una roda de premsa on celebraven la “gran notícia” i convidaven el govern Sánchez a visitar la Ricarda.   

El portaveu dels comuns al Parlament, David Cid, suspenia els cent primers dies d’un govern “resignat” i afirmava que els grans projectes de l’aeroport i els Jocs d’Hivern obeeixen a Junts i que ERC feia “malabars amb la seva posició respecte l’aeroport”. 

Cid acusava Esquerra de no deixar clara la seva posició i ”externalitzar” la decisió en el vicepresident Puigneró i Junts. No obstant això, Jordi Matas, catedràtic de Ciència Política a la UB i especialista en governs de coalició, apunta que és una qüestió de competències i que tots els membres del Govern són corresponsables de les decisions preses. 

Matas adverteix, però, que la “precipitació i indefinició dels projectes és massa gran” i que suposa una “contradicció amb la connotació de progressista que té el Govern”. En unes declaracions al Diari de Barcelona, el director general de Polítiques Ambientals, Antoni Ferran, confiramava que encara s’han de valorar i prendre moltes decisions en els propers mesos i anys.

“Veus dissidents”

Tot i que la diputada cupaire al Congrés, Mireia Vehí, animava les “veus dissidents” del Govern a fer-se públiques, això no va arribar abans de l’aturada, un fet que el professor Astudillo ja veia com improbable.

No obstant, els representants i líders d’ERC i Junts del Prat de Llobregat sí que s’hi havien posicionat en contra, un fet que Astudillo explica per la vinculació directa amb el territori afectat. També dues figures rellevants en el passat d'ambdós partits, com són el president Quim Torra i l’exdiputat d’ERC al Congreso Joan Tardà, es van posicionar a les xarxes contra el projecte. Javier Astudillo explica que més enllà d’ells dos, que no tenen costos perquè no “aspiren a més en la política”, les possibilitats de dissidència interna són “reduïdíssimes” perquè “els candidats depenen de les direccions dels partits” per entrar a les llistes electorals.

Esquerra havia de debatre la posició al Consell Nacional, un òrgan decisiu on participen més de 200 càrrecs i membres del partit dels quals almenys una trentena són escollits per l’executiva. 

Mirant dins els partits, les joventuts d’ERC van emetre un posicionament de rebuig a l’ampliació de l’aeroport i tenien intenció d’anar al consell nacional, on tenen 20 membres, a convèncer la resta d’altres participants, segons assegura al DdB el diputat i militant del Jovent Republicà, Pau Morales. Tot i això, Morales intentava treure responsabilitats a ERC: “Al Parlament hi ha una majoria de 80 diputats a favor de l’ampliació formada per Junts, el PSC i la dreta espanyola”.

A favor

Malgrat l’aturada, l’ampliació de l’aeroport manté el suport parlamentari del PP, Cs i PSC. Els populars reclamaven el mèrit de l’acord argumentant que va ser Rajoy qui el 2018 va rebre la primera proposta d’AENA, que implicava una inversió 200 milions superior. Els socialistes van ser el principal impulsor del projecte des de l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament i el govern estatal. A més a més, el president d’AENA i signant de l’acord d’ampliació, Martín Lucena, fou diputat i portaveu del PSC al legislatiu català. 

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, s’havia agafat a l’acord per l’ampliació de l’aeroport i els Jocs d’Hivern per valorar positivament els primers cent dies de govern Aragonès. En la mateixa compareixença Sánchez Llibre feia saber la preocupació de la patronal per les negociacions entre el Govern i la CUP. 

Segon assalt: el Pirineu

Així doncs, tot i haver parat, circumstancialment, el projecte de l’aeroport, el debat segueix viu. Si es compleix l’aplaçament al 2026 anunciat pel govern espanyol, tot fa preveure que el següent assalt en l’enfrontament del govern amb el moviment ecologista serà pels Jocs d’Hivern Barcelona-Pirineus 2030. Però el Govern només té uns pocs dies més per al següent episodi. La plataforma Stop JJOO ja ha anunciat una mobilització contra les infraestructures al Pirineu per l’octubre.

Imatge de la presentació de la plataforma Stop JJOO amb els portaveus Helena Guillén i Bernat Lavaquiol. ACN

A mitjan juliol, Aragonès va notificar al Comitè Olímpic Espanyol la voluntat d’iniciar els tràmits per a la candidatura. Una moció aprovada al Parlament implica que s’hagi de refrendar, segons confirma el Govern, entre la població del Pirineu. 

La plataforma SOS Pirineus s’agafa a l’exemple de Calgary, al Canadà, Sion, a Suïssa, i Innsbruck, a Àustria, on la població local va rebutjar en referèndums l’organització dels Jocs d’Hivern de 2026 per qüestions ambientals i econòmiques. En tots tres referèndums el No es va moure al voltant del 55% dels vots. Finalment, els últims Jocs d’Hivern dels 2020’s se celebraran entre Milà i Cortina d’Ampezzo.

L’oposició al projecte denuncia que la consulta sobre els jocs encara no té data i reclamen claredat sobre els terminis. De moment, la plataforma Stop JJOO ha anunciat mobilitzacions a finals d’octubre, poc més d’un mes després de la de l’aeroport. “30 dies de festa, 30 anys de misèria?”, pregunta el lema de la plataforma.

La portaveu d’Stop JJOO, Helena Guillen, denuncia que la celebració d’uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu suposa “posar més llenya al foc en el monocultiu turístic”, un fet que causa “l’augment del preu de l’habitatge”. A més a més, assenyala que el projecte es troba enmig i aprofundeix en una crisi ecològica que inclou la crisi de biodiversitat i l’emergència climàtica, que fa pujar any rere any la cota de neu al Pirineu.

La celebració dels Jocs d’hivern suposarà, segons la plataforma, invertir fons públics en un sector, el de la neu, que “està sent rescatat per diners públics” i reforçar un “model en fallida”. 

Davant els dubtes de si el Pirineu tindrà el 2030 prou neu per uns Jocs d’Hivern, des del govern, Antoni Ferran, en una entrevista a RAC 1, defensava que “encara hi haurà neu” al Pirineu l’any 2030 i que la decisió “seria una altra” si l’horitzó fos més llunyà. “La paraula ‘encara’ ho diu tot”, sentencia Guillen. En l’episodi anterior, el diputat de Junts Joan Canadell assegurava en un tuit que la inversió en l’aeroport s’hauria “amortitzat” abans de quedar inundat.

La portaveu de Stop JJOO afegeix que les dades climàtiques no asseguren que hi hagi neu el 2030 i que, innegablement, “dependrà de la neu artificial”. “Una inversió pública ha de mirar al futur”, exigeix Guillen, que també proclama que “ha de servir per millorar les infraestructures per les necessitats locals i diversificar l’economia”.

Més enllà de l'acord d'investidura i els nomenaments i formació de govern, del primer any i mig de govern de coalició en destaca especialment l'oposició ecologista. Els arguments verds del discurs d'investidura del 132è president de Catalunya han quedat oblidades entre inversions milionàries i expectatives d'atraure capital estranger. Els moviments populars, però, han portat l'executiu a enfrontar-se a les seves contradiccions. Amb el resultat, circumstancial, de l'aturada del projecte d'AENA d'ampliació de l'aeroport. 

Però Esquerra i Junts ja proven de trobar un punt mig que revoqui la decisió del govern central i s'ampliï l'aeroport. Així doncs, malgrat els avisos de mobilitzacions ecologistes, insisteixen en els dos macroprojectes que complementen la jugada amb inversions en altres infraestructures, com el circuit de Catalunya de Fórmula 1. L'estiu ha estat marcat per les altes temperatures i un risc d'incendis elevats, però si el govern no fa cas dels avisos mediambientals i les mobilitzacions tenen èxit, la tardor en serà més, de calenta.