[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per Pere Mercader
Publicat el 21 de novembre 2020

Dos pardals d’un tret. El 20 N se celebren dues morts molt importants per a la història de l’Estat espanyol. El franquisme el va batejar com el Dia del Dolor per commemorar la mort d’un membre del seu star system: Primo de Rivera. El dictador va ser afusellat per la República. Franco va tenir l'oportunitat de salvar-li la vida en un intercanvi de presoners, però el Caudillo no va voler-ho. Com a justícia divina, Francisco Franco va morir aquell mateix Dia del Dolor, però aquest cop al llit; una mort massa dolça si la comparem a la dels seus homòlegs italians i alemanys. 

Per això aquesta setmana us mostrem 10 cançons antifeixistes més enllà de la Nova Cançó i Bella Ciao. De Rozalen a Obrint Pas. Per sort, l’antifeixisme no entén d’estils musicals. O potser sí?

"Justo" - Rozalen

Rozalen és una cantautora compromesa amb les lluites socials. Es considera una activista i les seves cançons parlen tant de la vida com de la lluita, amb el feminisme com un dels seus puntals. Va saltar a les llistes de més escoltats amb el hit Girasoles.

El seu segon disc, Cuando el río suena inclou el tema "Justo". El personatge inventat que dona nom a la cançó és el protagonista d’una història d’amor i mort ambientada en la Guerra Civil. Serveix de pretext per defensar la necessitat de construir una memòria històrica: “Si no cures la ferida fa mal, supura, no guarda pau”.


"No pasaran" - Los Chicos del Maíz

El crit de “No pasaran” es remunta a la Primera Guerra Mundial, però va tenir un paper important a la Guerra Civil espanyola. Dolores Ibárruri, cofundadora del PCE, va utilitzar aquest eslògan durant el setge de Madrid. 'No pasaran' va esdevenir un eslògan antifeixista internacional, i ja va ser utilitzat en una cançó de l’època de la República.

Los Chicos del Maíz porten aquest crit a l’actualitat i utilitzen el discurs d’Ibárruri com a introducció. La banda valenciana parla de Vox i Arran, els mitjans de comunicació i la legitimació del discurs feixista. Els rapers arriben a desitjar la mort, a l’estil Mussolini, als líders de la ultradreta actual com Marie Le Pen. I esperen a continuar la lluita antifeixista al carrer, també físicament: “Pilla un bate y sin remordimientos golpea al primate”.



"No tingues por" - Obrint Pas

L’antifeixisme de masses als països catalans té un nom propi, el d’Obrint Pas. Bevent de les músiques jamaicanes, segueixen les petjades de Manu Chao, tant estèticament com políticament. Una fusió entre mestissatge i rock amb lletres marcades per la consciència social però sense oblidar la poesia.


El grup de La Marina va parlar de Guillem Agulló molt abans que el record de la seva figura i el seu assassinat l’any 1993, en mans de feixistes i amb una justícia “de part”, esdevingués un dels pilars de la lluita antifeixista. L’himne antifeixista fa seu un dels lemes del moviment, “cap agressió sense resposta”.

"Take the Power Back" - Rage Against The Machine

La majoria de cançons Rage Against The Machine podrien ser qualificades d’antifeixistes, però es podria destacar, per donar-li nom al seu àlbum debut, "Take the Power Back". Aquest tema és marca de la casa amb la seva barreja del hip-hop i el punk amb lletres molt polítiques.

La segona meitat de la cançó vol posar de manifest com les estructures de poder blanques creen un discurs supremacista i classista: “Històries unilaterals durant anys i anys i anys. Soc inferior? Qui és inferior?”. L'eslògan que dona nom a la cançó va tornar a posar-se de moda fa uns anys, quan tres quartes parts de RATM es van unir amb B-Real de Cypress Hill i Chuck D. de Public Enemy i DJ Lord per anunciar el supergrup Prophets of Rage “amb "Take the Power Back" com a lema.


"Tres de Pego" - La Gossa Sorda

La Gossa Sorda, él grup germà, tant per estil musical com per compromís polític, d’Obrint Pas. Els de Pego van començar la seva trajectòria amb el conegut Senyor Pirotècnic i la van acabar amb l’himne Esbarzers, que Arnau Gimenez, antic guitarrista i cantant del grup, va portar amb ell a una altra banda valenciana, Zoo.

La Gossa Sorda va dedicar Tres de Pego als herois del seu poble de la Marina Alta. Els Tres de Pego és com se li diuen als tes locals que van ser assassinats al camp d'extermini nazi de Gusen, integrat a Mauthausen. En aquest mateix camp d'extermini van ser assassinats molts altres republicans valencians: “Però temps al temps perquè la vida és dura però sura sobre el temps”. La peça és un himne Ska amb dolçaina típicament de La Gossa, interpretada en directe al costat del cantautor Feliu Ventura.


"Vientos del Pueblo" - Ebri Knight

Ebri Knight és un grup de punk-folk combatiu que ressegueix l’estela de grups irlandesos com Dropkick Murphys però també d’Obrint Pas. Vientos del pueblo forma part del disc Guerrilla i és una de les poques cançons en castellà d’aquest grup del Maresme. És una musicalització del poema homònim de Miguel Hernandez, poeta i dramaturg valencià perseguit pel règim. Va morir de tuberculosi en mig d’un periple entre presons. L’aire bèl·lic del poema es veu reflectit amb un videolyric espectacular seguint l’estètica del cartellisme de l’època.


"St. Pauli" - Talco

El grup de punk Talco és un dels grups italians amb més presència a l’escena de festivals dels Països Catalans. Són una banda amb un directe explosiu gràcies als seus vents i himnes hooligan com aquest "St. Pauli".

Fa una dècada van escriure la seva cançó més famosa, dedicada al club de futbol alemany FC St. Pauli, icona de l'esquerra antifeixista i dels moviments contraculturals. El club va acabar prenent la cançó com un dels seus himnes, catapultant el grup a la fama. I servint d’exemple de les sinergies internacionals dels col·lectius antifeixistes.


"This is America" - Childish Gambino

Childish Gambino va ser un dels precursors de l'última gran onada antiracista, i per tant antifeixista, del Black Lives Matter, creant una de les cançons més polèmiques dels últims anys, i potser més representatives.

Childish Gambino és l’alter ego de Donald Glover, comediant, actor i músic, ha criticat la societat nord-americana en els dos grans temes que desenvolupa el videoclip de la cançó: la discriminació i la violència amb armes. La ironía incòmode de les lletres i els balls de Glover en mig de matances propiciades per ell mateix són absolutament icòniques. Al final de la cançó deixa clar de què va: “Ets només un home de raça negra en aquest món, ets només un codi de barres”.


"Massana" - Brams

L’antifeixisme musical a Catalunya, molt potent des de fa dues dècades, té noms propis com Inadaptats, Revolta 21 o Brams. El grup rock del Berguedà Brams és el creador de grans himnes tant de lluita com de borratxera. Des del Brindis a Dilluns que ve.

La cançó "Massana" és una oda als guerrillers maquis que lluitaven als boscos de les muntanyes, com les del Berguedà: “Ai Massana, considera’ns els teus nets”. Una cançó a tots els lluitadors anònims, molts d’ells exiliats, que van lluitar del franquisme seguint les petjades dels maquis francesos en contra del nazisme.


"The day the nazi died" - Chumbawamba 

Chumbawamba va ser un grup de rock britànic anarquista no gaire conegut. Tot i que l'any 1998, la cançó "Tubthumping" va ser un èxit i va formar part de la Copa Mundial de Futbol a França. Calia acabar amb aquest explícit 'The day the nazi died', el dia que el nostre nazi particular va estirar la cama.

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —