El Partit Republicà dels Estats Units s’ha vist sacsejat des de les primàries del 2016 per tensions internes i divisions ideològiques, amb una base electoral cada cop més polaritzada i amb menys capacitat de diàleg entre les faccions. Un dels responsables és la influència del moviment MAGA (Make America Great Again), impulsat per Donald Trump, que promou la idea de recuperar els "valors americans" i prioritzar els interessos nacionals.

Per Marcos Reguera Mateo, investigador postdoctoral a la Universitat del País Basc i especialista en història i política dels Estats Units, aquesta barreja d’elements han estat clau perquè Trump aconseguís escombrar l’oposició interna a les faccions republicanes tradicionals, tant els neoconservadors com la dreta cristiana. “Tots dos grups han existit pràcticament des de l’era Reagan fins Bush, fins i tot durant la presidència d’Obama”, emfatitza.

En la mateixa línia, Carlota García Encina, investigadora principal dels Estats Units i Relacions Transatlàntiques del Real Instituto Elcano, esmenta al Diari de Barcelona que Trump “va donar veu a una majoria que es sentia silenciada, principalment la classe treballadora blanca”. Això és en resposta a l’estratègia del Partit Demòcrata d’enfocar-se a atreure a joves, dones i minories, que són els grups de votants que els van fer guanyar l’any 2008. En conseqüència, García menciona que “van desatendre part de la classe treballadora blanca amb menys estudis”, els quals van sentir que els seus problemes quedaven relegats del debat polític per culpa de l’enfocament en les minories. 

La sensació d’abandonament situa l’arribada de Trump com un fenomen de ressonància populista, que va agafar força gràcies al ressentiment d’uns sectors específics. “Trump no parla d’unitat, ni parla dels Estats Units. El que fa és només dirigir-se concretament al seu grup de votants”, sentencia García.

Faccions dins del Partit Republicà

“Els republicans moderats i neoconservadors, encara que continuen existint en nivells locals, es troben en minoria i han estat absorbits o marginats en l’esfera nacional”, destaca Reguera. A més a més, apunta que la influència de Trump ha deixat sense possibilitat de contrapès a les faccions tradicionals. 

Reguera descriu l’oportunisme i la supervivència política per part dels líders republicans com un dels principals factors en la constitució del partit. Els que en un principi eren crítics i contraris a les idees de Trump, després han acabat posant-se del seu costat. Un clar exemple seria J.D. Vance, el seu company de candidatura electoral, que durant la campanya de l’any 2016 es va arribar a preguntar si era el “Hitler dels Estats Units”. L’any següent, durant el primer any de mandat de Trump, el va titllar de “frau total”.

Per altra banda, García destaca que Trump no només ha consolidat el control sobre l'estructura del partit a nivell nacional, sinó que també arriba fins als nivells més locals o estatals, fet que ha fet pràcticament impossible que emergeixin nous líders que s'hi oposin. Tot i això, encara resisteixen alguns reductes de l’antic establishment republicà, els considerats anti-MAGA, tant dins del partit com a fora.

Els qui romanen dins, però, no tenen una influència significativa en les decisions de la formació. Per García, el que han de fer aquests és contrarestar MAGA des de fora i repensar-se, “Els republicans han de reflexionar què vol dir ser conservador i que significa ser republicà avui en dia“.

L’impacte del Trumpisme i l’Alt Right en l’agenda política republicana

Tots dos experts destaquen com el trumpisme i, en menor mesura, la dreta alternativa, han redirigit el focus del Partit Republicà cap a temes més divisius, com la migració, el proteccionisme econòmic i un discurs nacionalista. Reguera assenyala com, mentre el neoconservadurisme previ se centrava en la intervenció exterior, en una visió imperialista i en el neoliberalisme, “el radicalisme republicà se centra avui en el racisme, la immigració i en una política comercial proteccionista”.

Per la seva part, García, subratlla que el moviment MAGA i Trump han “exacerbat les diferències socials, dirigint-se únicament a la seva base i no a tota Amèrica”, la qual cosa demostra com els temes polaritzadors han estat utilitzats estratègicament per mobilitzar i consolidar una base específica de votants. 

Canvi en la base electoral

Les dades de l’estudi de Pew Research center d’aquest abril mostren que la base electoral del Partit Republicà ha patit un canvi. Entre la dècada dels 90 fins a l’era Obama, l’electorat sense estudis universitaris votava més al Partit Demòcrata. Ara bé, amb l’arribada de Trump el 51% votants sense estudis universitaris passen a votar més als republicans, mentre que el 45% escullen als demòcrates. 

En el cas dels votants blancs sense estudis universitaris, els republicans guanyen de forma aclaparadora: 63% enfront del 33% dels demòcrates. Amb els hispànics, la tendència és una altra, tant en els que tenen formació universitària com els que no.  L’any 2009, entre els electors sense estudis universitaris, el 70% eren de tendència demòcrata mentre que el 28% era republicana. Aquesta diferència s’ha anat escurçant al llarg dels anys, arribant al 2023, on el 63% era demòcrata i el 35% republicana. 

Seguint la mateixa tendència, entre els hispànics amb estudis universitaris, l’any 2009 un 71% era demòcrata i el 27% eren republicans. En canvi, l’any 2023, 63% eren demòcrates i el 35% republicans. 

Pel que fa als electors negres amb estudis universitaris, s’aprecia una lleugera variació, tot i que els demòcrates mantenen un marge de més del 60% respecte als republicans. Aquest fet contrasta amb els votants negres sense estudis, on els percentatges es mantenen constants. 

D’altra banda, Reguera destaca que el moviment MAGA ha recollit als votants de l’antic Tea Party —moviment conservador sorgit l’any 2009 que advocava per la responsabilitat fiscal i els mercats lliures—, transformant-los en una base fidel de Trump. Aquests perceben el lideratge de l’expresident com el retorn als valors tradicionals estatunidencs. Segons Reguera, aquest electorat considera que “els Estats Units està en declivi, i que els valors tradicionals són assaltats per l’esquerra”, la qual cosa li ha atorgat a Trump una posició gairebé messiànica dins del partit. 

Respecte a la base MAGA, García afegeix: “Representa entre un 30%-35% del partit, fonamental per a les primàries, però insuficient per guanyar eleccions generals”. Tots dos experts coincideixen que aquest grup ha polaritzat la base republicana, que ara compta amb menys diversitat en termes de polítiques i valors. 

El paper dels mitjans de comunicació i les xarxes socials

Les xarxes socials i els mitjans de comunicació han tingut un paper essencial en la difusió i consolidació de la ideologia MAGA, que ha esdevingut central en l’actual partit Republicà. Reguera subratlla que Trump en va fer un ús pioner de Twitter, construint un moviment de masses mitjançant una comunicació directa amb la seva base, sense intermediació de mitjans tradicionals ni community managers. Això li va permetre consolidar un discurs polaritzat i ampliar la influència dins del partit. 

Fins i tot, quan Twitter li va tancar el compte el 2021, Trump va crear Truth Social per mantenir aquesta connexió directa. També assenyala que el Partit Republicà ha mantingut una estreta relació amb mitjans com Fox News, que han estat fonamentals en la construcció del moviment MAGA. García afegeix que la desaparició dels mitjans locals “on es feia molta política nacional”, va deixar un buit que les xarxes socials van omplir.

En aquesta situació l’extrema dreta “ha sabut aprofitar aquest espai, ampliant el seu missatge, creant un discurs tancat i polaritzat”, fet que ha dificultat el diàleg entre faccions, ampliant així la desconfiança cap als mitjans i les institucions.

Un perill per l’estabilitat democràtica

La radicalització del Partit Republicà i la creixent influència del trumpisme presenten riscos seriosos per a l’estabilitat democràtica dels Estats Units. Reguera destaca que la política estatunidenca “ha quedat completament polaritzada” des de les presidències de Trump i Biden. Reguera afirma que amb un “40% de la població que no accepta la legitimitat del sistema democràtic” és molt difícil que el país funcioni de manera cohesionada, per la qual cosa es podria desembocar en un seguit de “protestes constants, ús de les armes, i fins i tot, atacs a les institucions”.

Això afecta tant la política interna com a la capacitat dels Estats Units per a establir una política exterior coherent, fet del qual s’aprofiten altres actors globals com Rússia o la Xina, per enfortir la seva influència. 

García, encara que reconeix les febleses del sistema democràtic estatunidenc, sosté que el sistema de “pesos i contrapesos” continua vigent i que la resiliència de la democràcia encara pot mantenir-se. Per a García, qüestionar la democràcia en cada elecció i assumir que un canvi de lideratge suposa la fi del sistema és “un error”. 

Un futur incert

El futur del Partit Republicà està marcat per divisions internes i la influència del trumpisme. García suggereix que, encara que una derrota de Trump en 2024 podria afeblir-ne el moviment, la base probablement continuaria activa i qüestionaria els resultats, tal com ha succeït en el passat. Reguera planteja que una derrota de Trump podria desencadenar “una guerra civil entre la facció trumpista i els moderats”, fet que oferiria una oportunitat perquè nous lideratges s’obrin pas dins del partit. Altrament, Reguera assenyala que un futur amb una possible presidència de Harris i un Trump cada cop més envellit i amb problemes legals, suposarà un gran repte. 

No obstant això, tots dos coincideixen que, independentment del desenllaç electoral, la influència del trumpisme sembla massa profunda per anticipar un retorn cap a un enfocament més moderat. Així, el futur del partit dependrà en gran mesura, de com els seus líders enfrontin aquestes divisions, bregant amb la creixent polarització ideològica que, ara com ara, defineix la seva identitat i el seu rumb.