[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Per EFE
Publicat el 28 de gener 2021

Anys després que el moviment MeToo animés a dones de tot el món a compartir els seus testimonis sobre violència sexual, Grècia viu la primera gran onada de denúncies, després que la medallista olímpica, Sofia Bekatorou, trenqués el seu silenci sobre la violació que va patir fa 23 anys.

"El trauma que vaig patir estava tan arrelat i ho havia enterrat tan dins meu que, especialment en els primers anys, no podia ni pensar-hi. Em vaig adonar que fins i tot si parlava no podria provar-ho, i m'espantaven les conseqüències. A la Federació Grega de Vela existia una "omertà", i no vaig poder explicar-ho fins que va ser més gran la sensació d'inquietud. Vaig escoltar certs comentaris d'un pare sobre que aquest home estava seduint a menors. Com a mare, vaig sentir que tenia una gran responsabilitat i vaig decidir explicar-ho", va relatar Bekatorou en una entrevista televisiva.

El 1998, Bekatorou tenia 21 anys i s'acabava de qualificar per als Jocs Olímpics de Sidney, quan el vicepresident de la Federació, Aristidis Adamopulos, suposadament la va violar a l'habitació d'un hotel.

Ella va seguir la seva vida —encara que assegura que "va perdre l'amor propi"—, va guanyar dues medalles olímpiques i diversos campionats mundials, i es va convertir en mare. El 2016 va ser escollida per portar la bandera grega durant els Jocs de Rio. Mentrestant, Adamopulos seguia en el càrrec i ella no es veia capaç de denunciar-lo.

Adamopulos ha negat el crim i ha titllat l'acusació de "difamatòria", però ha renunciat de forma temporal al seu càrrec per intentar no perjudicar la Federació. El partit del govern, la conservadora Nova Democràcia, també l'ha suspès del seu càrrec com a membre a la regió d'Àtica.

L'espurna que ha iniciat un moviment

Aquesta ha estat la primera denúncia pública d'abusos sexuals d'una figura pública al país, però l'han seguida moltes més.

Poc després, Marina Psyjoguiu, també campiona de vela, va explicar a les xarxes socials com un altre executiu de la Federació la va assetjar sexualment. Mania Bikof, exjugadora de waterpolo, va relatar com un doctor la va forçar a despullar-se fins a la cintura per examinar-li l'espatlla. La nedadora Rabea Iatridu, ha explicat que un metge la va grapejar.

No només el món de l'esport s'ha mobilitzat: periodistes, polítiques, actrius, estudiants i dones de tot l'espectre social s'han unit al MeTinSophia (AmbSofia).

A la Universitat Aristòtil de Salònica, una de les mes reconegudes del país, les denúncies de diverses alumnes i professores han portat la fiscalia a iniciar una investigació sobre els suposats abusos comesos per diversos professors.

Bekatorou també ha testificat davant la fiscalia i ha portat a les autoritats un altre cas que ha aixecat polseguera. Es tracta d'una atleta de 21 anys i que suposadament va ser violada pel seu llavors entrenador de vela durant tres anys. Va començar quan ella en tenia 11. L'home, que ha estat detingut, assegura que es va tractar d'una relació consensuada i que tenia la intenció de casar-se amb la nena.

A Grècia, aquests delictes prescriuen després de 15 anys, de manera que el cas de Bekatorou, tot i que el seu impacte ja és irreversible, podria no tenir conseqüències legals. Per aquest motiu, ha decidit presentar-se com a part d'una demanda col·lectiva i provar que hi ha hagut altres casos d'abús més recents.

Més de la meitat de les gregues han estat víctimes

Dues enquestes realitzades aquest mes mostren que més de la meitat de les dones gregues han patit abusos o assetjament sexual alguna vegada. En la majoria dels casos, en el seu lloc de treball o al carrer.

Dones Meravelloses (Yperoxes Gynaikes), una comunitat per al desenvolupament de projectes amb impacte social en què hi participen al voltant de 60.000 dones, ha fet una crida per compartir experiències de violència sexual en un espai segur i de forma anònima i, en pocs dies, ha rebut més de 60 testimonis.

La seva fundadora, Maria Nefeli Jatsiioannidu, creu que les condicions per aquest debat no existirien, de no ser per l'exemple que arriba d'altres països gràcies a internet o sense que una figura pública hagués fet el pas d'explicar la seva història.

"El sistema jurídic que existeix actualment a Grècia, el patriarcat de l'Estat i la percepció que molts grecs tenen de l'abús sexual no havien permès que el moviment MeToo arribés abans a Grècia. Tampoc n'havia parlat cap persona famosa. Moltes dones han fet el pas ara, gràcies al fet que una figura pública ho ha fet", explica Jatsiioannidu a Efe.

Si no fos per la pandèmia, està segura que les marxes del 8 de març serien multitudinàries —fins ara pràcticament inexistents— tot i que encara queda el més difícil: evitar que aquesta onada sigui temporal, mantenir viu el debat, pressionar per reformar i aplicar la legislació, i que el govern faci canvis.

Text: Ana Mora Segura

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —