“Ha estat una experiència molt maca. M’ha agradat veure a les meves companyes sentir-se com unes autèntiques models a una passarel·la, i molt més que això, sentir-se com unes reines”, explica la Laisa, uns minuts després de desfilar. La passarel·la és de terra i, quan algunes de les models ballen, s’aixeca un núvol de pols que fa créixer encara més l’ambient de disbauxa que aquí es respira.  

La Laisa desfilant

La Ursula, desfilant. / Fotografia d'Enrique Muda.

Aura Roig està al capdavant de les Metzineres des del 2017, quan va començar el projecte. Es va constituir com a cooperativa sense ànim de lucre el 2020 i es descriuen com un “entorn d’aixopluc per a dones que utilitzen drogues sobrevivint violències”. Roig explica que l’objectiu de la col·laboració amb Elisava i BAU era “posar en comú el disseny amb les dones i persones de gènere no binari més vulnerabilitzades”. El resultat ha estat rotundament fructífer.  

La Noa desfilant

La música envaeix el solar del carrer Aurora, un solar ocupat on es volia construir un hotel de luxe. Avui és una festa, però també és la punta feliç d’un iceberg molt més gran. Primer ha actuat la Luana, engalanada amb un vestit flamenc dissenyat per a la ocasió. Canta La bomba gitana, de Lola Flores, i els assistents la segueixen.

La Luana moments abans de cantar

Després comença la desfilada i sona de fons Tribade cantant "Yo que era abolo casi declarada / Y ahora estoy con una puta empoderada”. El pont entre les estudiants i les Metzineres va ser Ojalá Projects, qui va proposar aquest taller sota el nom “Disseny per a la inclusió, el procés com a resultat”. Situava el disseny social i inclusiu en el punt de mira i ha culminat en aquesta peculiar desfilada.

“Per a les peces han utilitzat molta tela de texans i també molta tela blanca de tutú. M’agrada la combinació. Em sembla extravagant i polèmica”, diu la Laisa. Quan ha sortit a desfilar una amiga o una de les estudiants amb les quals ha treballat aquests mesos, li ha cridat “Sembles Kylie Jenner!”. Ella s’ha parat al final de la passarel·la, on el sol de quarts de sis de la tarda feia lluir el plàstic blanc del decorat, l’ha mirada, li ha picat l’ullet i ha seguit desfilant.

L'Ida, desfilant.

La Ursula, desfilant. / Fotografia d'Enrique Muda.

Inés Cucalón és una de les estudiants d’Elisava que ha participat en la cocreació. Està enfeinada dins la carpa, ajudant les models a canviar-se, però surt per atendre’ns un moment. “Les Metzineres obtenien roba de donacions, però en general no els agradava gaire i no se la posaven. Vam veure aquesta necessitat i el que vam fer va ser ajuntar-nos”, explica.   

El procés ha durat uns quatre mesos i ha comptat amb la participació de diversos centres. “Ha estat treballar amb elles setmana a setmana, anar-les coneixent, veure què els agradava i en què estaven interessades”, explica Cucalón satisfeta. “Tenen molta energia, molt poderío, els encanta fer-se les fotos, modelar, el maquillatge i la moda. Realment la gent es pensa que a una dona drogodependent li és igual tot, i no és així”, ha volgut reivindicar.  

La Marina desfilant.

Actualment són unes 250 les dones que formen part del projecte Metzineres. El 90% han sobreviscut a la violència i el 70% tenen problemes relacionats amb la drogaddicció. Una addicció que, a vegades, tal com explica Aura Roig, pot aparèixer com un refugi: “Molts cops ens diuen que les dones tenen problemes amb les drogues. I no. Les drogues estan allà com un element que a vegades és perjudicial i que a vegades els dona una mica de calma. Si estàs dormint al carrer i t’has de mantenir desperta, probablement consumiràs alguna cosa”.