Andrés Domínguez és l’editor de Chiapas Paralelo, un mitjà independent ubicat al sud de Mèxic, a la zona de Chiapas, amb una agenda enfocada en els drets humans i sense una visió mercantilista. Fundat el 2013 i en format digital, a Chiapas Paralelo s’hi fa periodisme sense subvencions governamentals, una fórmula poc comuna a Mèxic.

Actualment, l’Andrés és a Barcelona sota el programa de protecció de l’Ajuntament: Barcelona Protegeix Periodistes de Mèxic, amb la intenció de tornar aviat al país a fer la seva feina sense posar en risc la seva la vida. Justament, aquest dijous, Reporters Sense Fronteres ha publicat el seu balanç anual, on apunta Mèxic com el tercer país més letal pels periodistes i el que concentra més casos de professionals desapareguts. Amb ell parlem de què és Chiapas Paralelo i què implica fer periodisme independent a Mèxic.

Primer de tot situem-nos, on és Chiapas?
Chiapas és l'estat fronterer de Mèxic més al sud i comparteix una frontera molt àmplia amb Guatemala. Territorialment, té una extensió similar a tres quartes parts d'Espanya. És un dels llocs neuràlgics de migració al continent americà i a banda, és un estat caracteritzat per la preservació de les cultures i tradicions de pobles indígenes. Hi ha 500 mil persones parlants i que treballen en les seves cultures.

Quins temes marquen l’agenda periodística de la zona?
El tema migratori. Chiapas té molt ingrés de persones estrangeres per la seva frontera terrestre. En els últims anys, ha tingut un repunt molt important l'ingrés del crim organitzat. L’agenda actual és cobrir el tema de la seguretat perquè hi ha una disputa clara entre dos grups de crim organitzat. Els problemes socials han passat a un segon pla.

I quins temes marquen l’agenda de Chiapas Paralelo?
La línia editorial està basada en la defensa dels drets humans, el medi ambient i els pobles indígenes. La lògica sempre és escriure perquè la gent local ho pugui llegir. Vam crear el mitjà sense la intenció de publicar diàriament, no volíem prioritzar la immediatesa, sinó tenir un punt de vista més crític i social. Això fa que sovint publiquem les notícies més tard que la majoria de mitjans, però amb més contextualització i informació. Llavors molts mitjans ens citen per ampliar les seves notícies.

Feu un periodisme contracultural a Mèxic.
La lògica dels altres mitjans és buscar la dada que importa segons la lògica governamental. Per exemple, el mateix dia pot haver-hi una matança de cinc persones i la inauguració d'una escola per part del president. Doncs l'endemà les portades seran sobre la inauguració de l'escola. Els mitjans i el govern tenen una relació comercial que dura des de fa quaranta anys.

"La lògica sempre és escriure perquè la gent local ho pugui llegir"

Com s'estableix la relació comercial?
La lògica dels mitjans de comunicació mexicans és: tu tens el teu mitjà, cerques una entitat de govern i l'entitat de govern et dona una subvenció. Llavors el mitjà s'encarrega de difondre i seguir la línia editorial d'aquesta entitat. El 70-80% de les inversions al país venen del govern. I, per tant, els mitjans no són crítics amb el govern. Si tu critiques al govern et diran: "Com vols que jo financi el teu periodisme si m'estàs criticant?"

Sembla inviable fer periodisme independent.
A Mèxic, si tens una convicció i una labor social de generar un periodisme independent i publiques un reportatge que incòmoda, hi ha gent que pot fer-te molt mal. Amb moltíssims mecanismes. Seguiments, denúncies, amenaces i assassinats. Mèxic és el primer país en l'àmbit mundial que no està en una guerra amb més assassinats de periodistes. Això et dona una idea de quant mortífer pot arribar a ser. Claudia Sheinbaum va prendre possessió com a nova presidenta l'1 d'octubre i des de llavors ja hi ha hagut tres assassinats de periodistes. Gairebé un per mes.

I amb les amenaces, el periodisme independent no creix...
No hi ha inversió privada als mitjans. No interessa a les empreses. Si tens una web amb molts clics pots servir com a aparador publicitari, però lamentablement no és el cas del periodisme independent. Per tant, des de Chiapas podem abastar molt poc. Ens diferencia el nostre enfocament, tothom mira cap a un cantó i nosaltres intentem enfocar-ho des d'una altra banda. Ser crític implica que t'assenyalin, però hem guanyat credibilitat fins a convertir-nos en un espai de legitimació pels consumidors, i això fa que molts periodistes vulguin publicar a Chiapas. És un oasi dins del periodisme mexicà. 

Però no és sostenible econòmicament, no?
No. Des del principi hem tingut clar que tothom ha de tenir les seves activitats en el dia a dia i a més a més tenir Chiapas Paralelo. Hi ha diners per allò fonamental, com son la xarxa, els serveis d'administració tributària, els impostos, o la web. Quan vam crear el mitjà ja va ser amb una idea allunyada del creixement d'un mitjà corporatiu. No tot ha d'estar sota la lògica dels diners. Per a nosaltres, Chiapas és un espai on podem publicar continguts periodístics lliurement, sense que ningú ens pugui dir res.

Per tant, els qui hi treballeu tampoc viviu d'això?
No, l'Ángeles Mariscal, la directora, i jo, treballem a altres mitjans que tenen altres lògiques. A banda, tenim una correctora, una persona que gestiona les xarxes i col·laboradors que envien articles gratuïtament. Per a nosaltres, Chiapas Paralelo és la lògica que volem seguir a un mitjà de comunicació. Econòmicament, és dur, però cal entendre que Chiapas és l'estat més pobre de Mèxic i, la nostra lògica de treball, almenys de moment és treballar per la nostra independència. Ara bé, fer periodisme independent a Mèxic és realment complicat per culpa de la situació econòmica.

"Chiapas és un espai on poder publicar continguts periodístics lliurement, sense que ningú et pugui dir res"

I com es finança Chiapas Paralelo?
Com que no hi ha el govern com a principal inversor hem de buscar altres entitats o institucions que ens puguin subvencionar. Els nostres inversors poden ser universitats, organitzacions independents o organitzacions de la societat civil. Entitats que també viuen sota una lògica de molta pressió pels diners. 

Quin impacte pot tenir un mitjà com Chiapas Paralelo?
Més del que pensem. Segons el nostre rànquing, la localitat amb més lectors de Chiapas Paralelo és Ciutat de Mèxic. Després hi ha Guadalajara, Jalisco, Monterrey, Puebla i Chiapas. És a dir tot de gent de ciutats més grans. Per tant, d'una banda, hi ha gent acostumada a la lògica dels mitjans convencionals que quan vol contrastar una informació accedeix a Chiapas Paralelo.

I, d'altra banda?
Tractar temes locals ens fa establir relacions amb les entitats i les organitzacions locals. Ens escriuen perquè publiquem informacions sobre les activitats que fan. Així fem que la gent generi una nova agenda mediàtica. Que pugui trobar interès en què un periodista vagi a un petit poble a deu hores en cotxe de la capital a donar veu a uns treballadors que mai han tingut representació en el sistema mediàtic. És una alfabetització mediàtica.

Pot generar més periodisme independent al país?
Ho he vist durant els darrers anys. Si un mitjà independent persisteix, altres persones, periodistes, o empresaris volen fer un mitjà independent. A Chiapas hem generat aliances amb altres mitjans independents de Mèxic per tal de reduir els riscos periodístics que podem tenir. I si Chiapas té onze anys d'història vol dir que es pot fer periodisme independent. Encara que nosaltres no hem tingut un rèdit econòmic.

Per acabar, un desig per a Chiapas Paralelo el 2025?
Que el mitjà persisteixi. I que tant de bo hi hagi més diners.