- entrevistes -
[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 14 de maig 2020

El confinament és una de les paraules del moment. Actualment vivim condicionats per la pandèmia de la Covid-19, passem per pràcticament tots els estats d’ànims sense poder-los controlar, de vegades amb atacs d’eufòria i, d’altres, amb uns neguits incessants. El nostre protagonista ja havia viscut una situació similar, tenint en compte que va estar-se un parell de mesos tancat a l’acadèmia d’Operación Triunfo, observat 24 h per unes càmeres i exhibint tot el seu talent musical.

Miki Núñez (1996, Terrassa) va ser el primer concursant que va cantar un tema en català a una de les gales d’OT, Una lluna a l’aigua de Txarango. El cantant fou l’escollit per anar a Eurovisió i representar a Espanya a Israel amb La venda, una cançó alegre i festiva que no va acabar de convèncer al jurat del certamen. Més endavant, Núñez va publicar el seu primer disc, Amuza, que significa diversió en esperanto, amb el qual es va consagrar com a cantant amb temes com Celébrate o Escriurem, per exemple. Després de pràcticament un any, Miki Núñez torna amb el seu nou senzill ‘Me vale’.

Miki, com estàs?
Bé! Tenint en compte la situació que patim actualment, no em puc queixar.

Quina lliçó has après durant el confinament?
Fer una cançó en ple confinament m’ha demostrat que si es vol, es pot. Havíem de fer un videoclip sí o sí i no podíem sortir de casa, no podia anar a Madrid i l’equip tampoc podia venir a Terrassa.

Hem vist que no has parat! Després de més de 60 dies confinat, has tingut algun dia baix?
Sí, he viscut dies complicats com tothom. El més important és després tenir l’empenta suficient per alçar-se. Acostumo a ser molt actiu, la meva mare sempre diu que si algun dia cau el sostre de casa meva estarà tranquil·la, perquè sabrà del cert que no m’enxamparà, ja que sempre estic voltant.

Què és el que abans de la pandèmia no valoraves i ara trobes a faltar?
Trobo a faltar el contacte físic amb la gent. Amb el confinament m'he adonat que sóc una persona que fa moltes abraçades i molts petons a tothom. Especialment, trobo a faltar els meus avis, que ja són grans i la Covid-19 ens han robat dos mesos de la seva vida. El fet de no veure’ls és el que més m’ha afectat.

Quantes videotrucades fas al dia?
Sense comptar les de la feina, unes tres o quatre diàries. De vegades, en fem amb els companys i companyes d’OT. Quedem a una hora i tothom s’hi afegeix. Sembla una olla de grills entre que la connexió falla i que 16 persones intenten parlar, ja sembla el grup de WhatsApp, una bogeria tota l’estona.

Com afrontes aquesta bufetada a la cultura?
És un cop dur. El tema ‘Me vale’ és el primer que trec sense cap etiqueta mediàtica, ni la d’Eurovisió, ni la d’Operación Triunfo. Ha passat gairebé un any des que vam llançar el disc Amuza i ja tenia ganes de tornar. Tenia molts dubtes: quina rebuda tindrà, què espera la gent de mi, etc. Finalment, està anant molt millor del que em pensava. Recordo que abans els hi deia els meus pares que si arribava a 100.000 visites, ja seria tot un èxit. Ara estic al·lucinant, en portem més de 600.000.

Sempre amb el teu segell positiu i un esperit alegre, oi?
La música és la meva medicina, intento que la gent que l’escolti empatitzi amb aquest sentiment de superació i ànims.

Quin missatge has volgut transmetre amb aquest nou senzill?
És un missatge d’amor, que no n'hi havia gaires al primer disc. De vegades, algú irromp a la teva vida i et fa canviar la manera d’acceptar les situacions. Confesso que abans era un pèl maniàtic amb alguns aspectes i, de sobte, ja no m’importa mentre ho pugui compartir amb aquella persona especial.

Què li 'val' a Miki Núñez?
[Riu] Em val si abans dormia al costat esquerre del llit i ara ho he de fer al dret o compartir les postres, cosa que abans era impensable. El meu menjar és per mi. Ni de conya dues culleres! [Torna a riure]. En canvi, ara, mentre pugui compartir estones amb ella, ja m’està bé. Intento transmetre un conformisme positiu, en què hem de treure el màxim rendiment a allò que tenim a l’abast.

Una cançó que ha sortit amb un videoclip molt casolà. Com l’has fet?
Completament! És un videoclip que simplement he fet amb el telèfon mòbil, amb l’ajuda del meu germà Eloi, que m’ha fet de càmera, i un programa d’edició. La cançó era un Frankenstein, perquè el tema el vam compondre el 10 de març, però tant el bateria, el guitarrista i jo mateix vam haver de gravar les nostres parts des de casa i enviar-li al productor. El videoclip, en canvi, era un repte més complicat. Els hi vaig demanar que em donessin cinc dies i els hi vaig fer una proposta que els va convèncer.  

Li has pagat les hores extres al teu germà Eloi per fer de càmera?
[Rient] No, pobret.

Quin és el motiu pel qual vas decidir treure-la en ple confinament?
Crec que si l’ésser humà ha après alguna cosa, és saber com adaptar-se. No ens hem de resignar, volíem treure música al mes de maig i no anava a ser ‘Me vale’, però vam veure que funcionava perfectament amb el context i vam apostar per aquest senzill. Què faig? Em quedo de braços plegats sense fer res o ho intento solucionar? Vaig decidir seguir endavant.

És una cançó amb un punt sentimental, on intervenen molts amics i amigues, no és així?
Gravar tot el videoclip a casa hauria sigut molt complicat i per això vaig decidir demanar a les persones que m’estimo que em passessin vídeos d’ells somrient amb un cartell. [Fent broma] Aquests vídeos sense so i sense editar semblaven que els protagonitzés gent posseïda pel dimoni, però després, amb la música, pren tot el sentit del món, evidentment.

OT t’ha canviat la vida en l’àmbit professional. Com és l’assimilació d’aquest tsunami d’OT, ara que ho pots veure amb perspectiva?
Gestionar les emocions després de sortir de l’acadèmia és molt difícil, em sobta veure com la gent em reconeix pel carrer. Viure de la música i compartir tants moments de felicitat amb el públic és un somni. Al cap i a la fi, la meva situació de portes endins segueix funcionant igual, continuo anant als mateixos llocs amb els meus amics de sempre. No he deixat de fer res després de la meva etapa a l’acadèmia.

Els teus amics tenen el permís per donar-te una clatellada si se’t pugen els fums?
Sí! Ells ho tenen claríssim, l’important és rodejar-se de les mateixes persones, perquè et coneixen i estan alerta per si et desvies. De moment no me n’han donat cap.

Què creus que té d’especial l’edició d’Operación Triunfo 2018, respecte a la del 2017 i l’actual?
No ho sé, perquè no he viscut les altres dues edicions des de dins. De la nostra destacaria la gran pinya que hem format. És evident que tinc un feeling especial amb el Joan, la Natalia, l’Alba i el Dave, però pel grup de WhattsApp ho compartim tot. De fet, em sé els senzills que trauran tots els meus companys, i fins i tot, abans de penjar una foto a Instagram, també demanem consell pel grup. Som una pinya inseparable.

Després d’OT, l’exposició davant el públic ha sigut constant. Com portes la gestió dels haters?
Jo estava molt preocupat per la meva mare. El dia que em van expulsar de l’acadèmia, va preguntar si hi havia d’anar amb policia o no, perquè havia vist gent a Twitter que m’amenaçava de mort. Nosaltres som d’una generació que ja sabem que hi ha gent que s’amaga darrere de perfils i té molt temps lliure. La gestió dels haters la porto bastant bé, aquells qui vulguin parlar de mi em sembla bé, tant si és en positiu com si és en negatiu.

Canviaries alguna cosa del que has viscut a l’acadèmia?
Res! Tant de bo pogués esborrar-me la memòria per tornar a viure-ho tot. Si hagués de canviar alguna cosa, seria l’ansietat. Abans d’entrar no sabia que era i allà dins ho vaig descobrir.

Encara mires vídeos de l’acadèmia de la vostra edició?
Si m’apareixen, sí. El que passa és que encara se’m remou tot, malgrat que hagin passat dos anys.   

Dissabte vinent s’hauria d’haver celebrat el festival d’Eurovisió a Rotterdam. Has parlat amb el Blas Cantó, el cantant que t’agafava el relleu?
Sí! Li vaig dir que relativitzés tot el que passava el seu voltant i que ell tenia molta sort, ja que aquest any no era Israel, sinó que se celebrava a un país que no promou l’Appartheid. Jo no vaig poder decidir a quin país anava. Estic convençut que el Blas ho hagués brodat, li vaig recomanar que ho aprofités al màxim, ja que la promoció que mou Eurovisió és impossible que la gestioni qualsevol discogràfica. És al·lucinant que t’entrevistin a la televisió de Grècia o a la de Rússia.

Eres fan d’Eurovisió abans d’anar-hi? Quines actuacions recordes?
Nosaltres miràvem cada any Eurovisió des de casa. A mi em va meravellar l’actuació de Mans Zelmerlöw de 'Heroes', òbviament, també recordo ‘Algo pequeñito’ del Daniel Diges, per la irrupció de l’espontani Jimmy Jump, i el Rodolfo Chikilicuatre, que va quedar millor que jo.

Com s’explica que el Chikilicuatre hagi quedat millor que cantants professionals?
No sé com s’explica. Per la meva part, vaig quedar molt satisfet de la nostra actuació.

Tornaries a participar a Eurovisió si Israel fos la seu?
No, si Eurovisió es tornés a celebrar a Israel, no hi aniria, ni de conya. Jo hi vaig anar perquè s’incloïa dins una clàusula que vam signar abans d’entrar a l’acadèmia.

Quina valoració en fas del teu primer disc, Amuza?
Molt content! És el primer que faig i és el meu bebè [fent broma]. Ho comparo amb casa meva, el fill gran, que sóc jo, va fent, però el meu germà petit és la meva versió millorada. El meu següent disc el gravaré aquest estiu, ja que ens hem quedat sense bolos, i serà una versió millorada d’Amuza.

Dins d’aquest disc trobem Escriurem, una cançó que ha trencat tots els esquemes. T’esperaves aquesta repercussió?
No. De fet, estàvem gravant el videoclip de ‘Me vale’ i, de cop, vaig rebre una onada de gent que m’etiquetava amb moltes versions d’'Escriurem' cantada des dels balcons. Vaig escriure aquest tema quan estàvem tancats a l’acadèmia, dedicat a la gent que anava marxant, però ens deixava el seu somriure abans de retrobar-nos tots setze fora del programa. Crec que sintonitza molt amb el moment que vivim i els ingressos de la versió confinada col·laborativa que vam fer han anat destinats íntegrament a la fundació #JoEmCorono.

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —