El Departament de Defensa dels Estats Units ha ordenat la mobilització d'algunes unitats del cos policial de l'exèrcit nord-americà perquè estiguin llestes en el cas que s'hagin de desplegar a la ciutat de Minneapolis, on la mort de l'afroamericà George Floyd a mans de la policia ha provocat una onada de protestes i disturbis arreu del país, amb l'epicentre a la ciutat de l'estat de Michigan.

Segons ha informat avui Associated Press, el Departament de Defensa va comunicar ahir la decisió, després que el president dels Estats Units, Donald Trump, li demanés al secretari de Defensa, Mark Sper, opcions militars per ajudar a contenir els disturbis a Minneapolis després dels saquejos i incendis provocats pels manifestants en algunes zones de la ciutat.

Segons tres fonts amb coneixement directe de les ordres que ha recollit Associated Press, s'ha ordenat als soldats de Fort Bragg a Carolina del Nord i de Fort Drum a Nueva York que estiguin preparats per desplegar-se si se'ls necessita. Als soldats de Fort Carson, a Colorado, i Fort Riley, a Kansas, se'ls hauria dit que estiguin llestos d'aquí a 24 hores. 800 soldats aproximadament es podrien desplegar a la ciutat.

La decisió de posar en alerta l'exèrcit arriba després de la quarta nit consecutiva de protestes als Estats Units. La detenció divendres del policia Derek Chauvin, que va ofegar Floyd fins a matar-lo, no ha aturat les accions de protesta que aquesta matinada s'han repetit en més d'una desena de ciutats dels Estats Units i que han acabat amb un manifestant de 19 anys mort a trets a la ciutat de Detroit, a l'estat de Michigan, per un individu que l'hauria disparat des d'un cotxe.

Les protestes d'aquesta matinada, amb incendis, saquejos d'oficines i comerços i enfrontaments entre manifestants i antiavalots, s'han fet entre crides a la calma dels líders de la comunitat afroamericana i amb la confiança de les autoritats que la detenció de Chauvin calmaria els ànims.

L'expolicia va ser arrestat ahir acusat d'assassinat en tercer grau i homicidi involuntari sota una fiança d'un milió i mig de dòlars. Els tres agents que l’acompanyaven segueixen en llibertat.

La Casa Blanca, tancada per seguretat

L'onada de protestes ha arribat fins a Washington amb una manifestació davant de la Casa Blanca, amb Trump a l’interior, que ha obligat a tancar-la temporalment durant la protesta. La concentració ha començat pacíficament però ha acabat amb enfrontaments entre els manifestants i els policies, amb el llançament de pedres i altres objectes. La policia ha detingut alguns dels manifestants després que intentessin superar les tanques de protecció.

Protest in front of the #WhiteHouse now. It’s getting tense. #GeorgeFloydprotest #GeorgeFloyd #WashingtonDC pic.twitter.com/1oiGuODhkk

— Ostap Yarysh (@OstapYarysh) May 29, 2020

"Els autodenominats 'manifestants' dirigits professionalment a la Casa Blanca, van tenir poc a veure amb la memòria de George Floyd. Hi eren només per a causar problemes. El Servei Secret ho va resoldre fàcilment. Aquesta nit, suposo, és la nit del Maga (Make America Great Again, el lema electoral de Trump) a la Casa Blanca? ", ha piulat avui Trump.

El president dels Estats Units va insistir ahir també en un tuit que amb l'inici dels saquejos per part dels manifestants durant les manifestacions s'estava donant peu a l'inici dels "trets". Tanmateix, Trump va matissar el tuit anterior on descrivia com a "matons" als manifestants i suggeria una intervenció militar davant els disturbis a Minneapolis. Twitter va incorporar un avís a aquest tuit que, de forma inèdita, ha deixat visible en comptes d'eliminar-lo.

....These THUGS are dishonoring the memory of George Floyd, and I won’t let that happen. Just spoke to Governor Tim Walz and told him that the Military is with him all the way. Any difficulty and we will assume control but, when the looting starts, the shooting starts. Thank you!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) May 29, 2020

Els disturbis han continuat a Minneapolis malgrat l'advertència de Trump. Per mantenir a ratlla les manifestacions violentes, el governador de Minnesota, Tim Wlatz, ha activat més d'un miler d'agents del cos policial de la seva Guàrdia Nacional, que se sumaran als 700 agents que ja es van desplegar ahir al carrer, en un operatiu sense precedents en la història del cos.

More than 1,000 additional Citizen-Soldiers and Airmen are activating today. This is in addition to the 700 that were on duty as of late last night. This represents the largest domestic deployment in the Minnesota’s National Guard’s 164-year history. pic.twitter.com/aV9NOFv5uo

— MN National Guard (@MNNationalGuard) May 30, 2020

Aquesta matinada la comissaria de la policia del Districte Cinquè ha estat un dels epicentres de les protestes, després que dijous els manifestants incendiessin l'edifici de la comissaria del Districte Tercer, davant el qual aquesta matinada també s'han concentrat altres manifestants, alguns d'ells agenollats i amb el puny alçat.

Protestes arreu del país

Les protestes també s'han reproduït a Nova York, on els enfrontaments s'han saldat amb desenes de detencions. Les protestes s'han localitzat sobretot a Manhattan i Brooklyn, on s'han produït les accions més violentes. A Los Angeles, després d'hores de protestes als carrers, també hi ha hagut enfrontaments entre la policia i grups de manifestants. Segons la policia, que prèviament havia demanat als comerços tancar les portes i als residents romandre a casa seva, dos agents han resultat ferits en els incidents. 

Al centre d'Atlanta, grups de manifestants han trencat aparadors de comerços i també s'han enfrontat amb els agents antiavalots, que els han repel·lit amb gasos lacrimògens.

La detenció de Chauvin

La detenció de Chauvin ha arribat poc després que l'estat de Minnesota hagués declarat l'estat d'alarma arran de les protestes per la mort de Floyd. Arran de les protestes, el fiscal general de l’estat de Minnesota, Keith Ellison, ja havia avançat en una entrevista a la CNN que presentaria càrrecs contra els exagents de policia implicats davant el justícia. En aquesta línia, l’alcalde Minneapolis, Jacob Frey, havia admès que la mort de George Floyd es tracta d’un “assassinat”.

George Floyd va morir sota custòdia policial després que l'agent Chauvin l'immobilitzés diversos minuts posant-li el genoll al coll, tot i que ell cridava "no puc respirar".