Els Metges Interns Residents (MIR) catalans denuncien les condicions en què treballen i preparen una vaga. Dimecres 9 de setembre representants de l’Associació MIR Espanya (AME) es reuniran amb Catsalut per posar sobre la taula les seves reivindicacions i fer pressió per millorar les seves condicions laborals, salarials i de formació. L’AME ha estat organitzant el malestar dels MIR, així com diferents grups de metges residents i sindicats d'arreu de l'estat, com l'AMYTS o les assemblees hospitalàries de l'ICS. Els MIR de Madrid i el País Valencià ja han estat en vaga, mentre Castella i Lleó i Canàries hi aniran properament i altres comunitats encara estan en procés de decidir-ho. L'AME també ha creat un observatori perquè els residents puguin denunciar anònimament les condicions en què treballen.

Els MIR: en teoria i a la pràctica

Els MIR són personal en formació, graduats en medicina que han superat l’examen del MIR i han aconseguit una plaça per especialitzar-se en un àmbit concret un cop acabada la carrera. Un cop aconseguida la plaça, els metges es formen durant uns 4 o 5 anys en l’especialització que han escollit, durant els quals se’ls contracta per treballar i formar-se en un hospital. 

Tot i això, Alex Mayer, vicepresident de l’AME, explica al Diari de Barcelona que per mancances en el sistema la pràctica és força diferent. “Teòricament nosaltres estem al sistema sanitari per formar-nos, no hauríem de ser personal imprescindible, però a la pràctica sí que ho som”. El col·lectiu denuncia que per falta de personal estatutari, de metges contractats ja especialistes, s’omplen forats o s’ofereixen serveis que sense els residents no funcionarien. 

#VagaMIRCatalunya #Mareamir pic.twitter.com/OAHMWeMEy5

— Vaga MIR Catalunya (@vagaMIRsCat) September 3, 2020

Formació i supervisió

Les reivindicacions de l’associació se centren en la formació, els salaris i les condicions laborals. D’una banda, en l’àmbit formatiu “se’ns utilitza com a personal més barat, no com a personal en formació, el que fem és treure molta feina”, explica Mayer. Denuncien la manca de supervisió a determinats llocs com, per exemple, urgències o la dificultat d’assistir a congressos o jornades.

“No tenim prou supervisió, hi ha hospitals on, per exemple, a urgències hi ha un metge adjunt per cada 7 o 8 residents”, explica Mayer. “També ens queixem de que no tenim unes hores especifiques dins el nostre horari que serveixin per formar-nos, per estudiar, ens sembla que seria lògic tenir unes hores al dia o a la setmana per fer-ho”. 

Millores en els condicions laborals

Pel que fa a les qüestions laborals, demanen poder lliurar les guàrdies, “de fet és il·legal que cap resident o personal sanitari es quedi després d’una guàrdia de 24 hores, no és gaire habitual però encara passa”. Insisteixen en què moltes de les reivindicacions són bàsiques per assolir els mínims que marca la normativa europea, com per exemple descansar un mínim de 36 hores ininterrompudes a la setmana o bé 72 hores cada dues setmanes.

“A la pràctica això es tradueix en que, per exemple, si tens una guàrdia de dissabte de 24 hores, tu no has fet aquella setmana 36 hores, si fas una guàrdia dissabte hauries de tenir festa diumenge però també dilluns, per complir amb la legislació”, explica Mayer, “ara mateix hi ha molt pocs hospitals que ho compleixin”. A més, pel que fa a les guàrdies també demanen un llit per persona, ja que ara mateix passa el que anomenen “llit calent”, quan un company es lleva s’hi posa un altre perquè no hi ha llits per a tots. 

Els pitjors pagats

També reclamen millores en els retribucions salarials, ja que els sous bases dels MIR son d’uns 15.000 euros anuals, menys de 1.000 euros al mes, “un cop sumades les guàrdies ens queda un sou una mica més arreglat, però depenem d’aquestes hores de més, a costa de treballar 60 hores setmanals enlloc de 40, de fet som els que cobrem menys de l’hospital”. 

#MareaMIR#VagaMIR

✊? pic.twitter.com/qSUnSzAMLe

— Vaga MIR Catalunya (@vagaMIRsCat) September 5, 2020

La covid-19 posa en evidència la situació

La pandèmia ha fet evident la situació en què es troben. Molts hospitals es van reorganitzar durant els mesos més durs de pandèmia, van deixar de fer guàrdies i van passar a fer torns de 12 hores, “en aquesta reestructuració horària nosaltres no fèiem guàrdies i el nostre sou era el sou base, de tal manera que s’ha fet evident una cosa que ja sabem tots, que el nostre sou base és molt baix”. 

Imprescindibles en el sistema sanitari

Creuen que tenen poder de negociació, ja que s’ha demostrat que son imprescindibles en aquests moments. “és veritat que el precedent de Madrid o el País Valencià no és gaire engrescador: a Madrid van estar de vaga un mes i mig més o menys i sí que han aconseguit coses, però ha estat molt complexa la negociació. El País Valencià va en camí dels 50 dies de vaga i encara no han aconseguit ni reunir-se amb la conselleria. "Consideren que el sistema “s' aguanta amb pinces i que si ells falten tindran poder per negociar”. 

Malgrat tot, tenen clar que si la situació de la pandèmia empitjorés molt són conscients que deixarien de fer pressió i tornarien a primera línia com van fer al març, “som molts a urgències, a les plantes, hem estat al peu del canó quan ha tocat i si la situació es descontrolés molt som conscients que no es pot pressionar en moments que la població ens necessita”.