[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 22 d’octubre 2020

A la mort de Joan Burgada Julià, director de 1923 a 1946, va començar un canvi silenciós al Diario de Barcelona, sota la direcció d’Enrique del Castillo Yurrita, advocat i redactor des de 1923 i subdirector des de 1940. Fill i germà de catedràtics de la Universitat de Barcelona, única existent, Castillo fou qui encetà una primera renovació de la vocació monàrquica, barcelonina i catalana del Diari.

Entre els primers redactors joves incorporats en anys posteriors, Josep Faulí Olivella i Josep Maria Cadena Catalán han deixat testimoni personal dels primers canvis d’un diari que s’esforçava a diferenciar-se de la tònica dominant. La tònica marcada per una censura implacable, l’oficialisme de La Vanguardia Española, el carlisme de El Correo Catalán i el falangisme de Solidaridad Nacional i La Prensa. Es pot llegir aquest testimoni, com altres articles dedicats al segon centenari del Diari, en el número 21 dels Annals del Periodisme Català, accessible digitalment al portal ARCA.

Parlar de monarquisme sota censura semblaria parlar de no res si no tinguéssim en compte la lectura entre línies atenta als petits matisos que podia practicar el lector interessat. Els noms de Juan Carlos de Borbón i Sofía sortien sempre precedits de les inicials SS. AA. RR. per fer notar la seva condició filial de l’hereu legítim de la corona, Joan de Borbó, exiliat a Portugal. Faulí explica que Enrique del Castillo fou dels qui advertí al llavors Príncep d’Espanya que era poc adequat, mirant cap a Catalunya, posar el nom de Felip al seu fill i hereu.

Parlar de catalanisme en aquells anys encara semblaria menys possible. En aquell segon Diario de Barcelona de la postguerra, trobar-hi un cronista barceloní tan acreditat a La Publicitat i altres periòdics republicans com Carles Soldevila Zubiburu volia dir alguna cosa. Com trobar-hi un altre cronista, format també en català i a la seva ombra, com Andreu Avel·lí Artís Tomàs, conegut com a Sempronio. O els primers articles de diari de Josep Pla. O més tard, la firma a la corresponsalia de Washington compartida amb ABC, de l’antic director de La Humanitat, Josep Maria Massip Izàbal.

Carles Soldevila

Fou també en el Diario de Barcelona on trobà refugi professional María Luz Morales de Godoy, que durant la Guerra Civil havia estat la primera directora de La Vanguardia. També el diari on començà a despuntar l’heraldista Armand de Fluvià i Escorsa.

Peu de foto: Sempronio, un dels grans cronistes de Barcelona.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —