En Toni Monrós davant el seu local.
En Toni Monrós davant el seu local.
En Toni Monrós davant el seu local.
Per Miquel Llatjós i Emma Monrós
Publicat el 28 de novembre 2023
Què fa que Barcelona i la seva àrea metropolitana siguin singulars? Les rajoles amb la flor de quatre pètals, el metro aclaparador de les 8.00 hores del matí, la Torre de la Miranda, Can Boixeres... hi ha moltes coses que podríem incloure en la llista, però segurament no mencionaríem noms de grans supermercats, cadenes de restaurants o botigues de fast fashion. Avui, però, per sort o per desgràcia, Barcelona també és això. D’aquí ve que molts petits comerços de tota la vida hagin hagut de tancar i que només en quedin un grapat. Lluiten per resistir pujades de lloguer, pèrdues de clients i pressions externes, per continuar essent un trosset de Barcelona. Són els resistents.

Molt a prop de la plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat trobem la copisteria Monrós. Toni Monrós, l’amo del negoci, ens obre les portes del local familiar de copisteria i fotografia al carrer de les Roselles en funcionament des de l’any 1952.

L’origen d’aquest establiment ubicat al barcelonès el trobem amb Antoni Monrós Valls, pare de l’actual amo de la botiga, qui es va iniciar en l’afició per la fotografia ajudant a un altre fotògraf de l’Hospitalet. Més tard, amb una passió per la instantània més desenvolupada, Antoni Monrós decideix obrir una petita botiga de fotografia a casa seva i tal com explica en Toni, el seu pare "va agafar l'entradeta de la planta baixa i la va organitzar per fer la primera botiga, molt petitona, a l'entrada de la casa, de la pròpia vivenda”.

En aquell moment l’Antoni no tenia cap estudi ni titulació en fotografia, “perquè en aquella època no hi havia cursos ni titulacions en aquest àmbit; el que era fotògraf, ho era de manera autodidàctica”, explica el Toni. 

La feina molt a prop de casa

A poc a poc, als anys 70, la botiga que hi havia a l’entrada de la residència familiar es va anar quedant petita . “El negoci anava creixent i agafant més espai, i nosaltres cada cop estàvem més apretats”, explica el Toni sobre com es va renovar el número 17 del Carrer Roselles de l’Hospitalet de Llobregat. Cap al 1974 les parets de l’antic local es demoleixen, sota la decisió de dedicar tot aquell espai a la fotografia i la copisteria, un negoci creixent, mentre la família es va mudar a pocs carrers.

En aquell moment, la tecnologia que implicava la fotografia era molt diferent de l’actual, i l’ús que es feia de l’analògic no té res a veure amb la fotografia digital que es viu avui en dia.

“Des que es revelava el negatiu fins que finalment s’entregava als clients hi havia un procés llarg, laboriós i que requeria més d’un treballador”, remarca el tercer germà Monrós, qui també ens destaca l’aparició dels “minilabs”.

L'Antoni Monrós Valls revelant fotografies. 

Una tiradora automàtica per revelar negatius va estalviar molta feina quan es va començar a fer servir a les botigues de carrer ja que "només calia d'una persona per fer-lo servir", esmenta el Toni.

A més, la filosofia amb què es vivia la fotografia distingia força de com es viu en l’actualitat. Abans, l’única manera de mantenir els records que s’havien capturat era mitjançant el paper i fent àlbums de viatges o celebracions. 

Amb l’arribada de les càmeres digitals, la feina de la impressió es va poder agilitzar amb màquines molt més efectives. Però aviat això va anar perdent importància amb l’arribada dels telèfons mòbils, tot i que als inicis de la irrupció del format digital de fotografia, aquest “va continuar convivint amb l’analògic substituint el negatiu per una targeta”, assenyala en Toni. 

L'antiga façana de la botiga de fotografia.

El jovent recupera l'analògica

Però amb el progrés tecnològic, cada cop és més freqüent trobar mòbils que tenen més d’una càmera que aconsegueixen un gran angular, millor distància focal i estabilització; tot en el mateix aparell amb què es pot trucar i accedir a internet. Què més podem demanar?

Tot i que actualment tothom captura els moments del dia a dia amb el mòbil, el jovent s’està aficionant cada cop més a la fotografia analògica. “Des de fa un temps, veus gent jove que ha trobat una càmera en un calaix a casa i volen descobrir-ne més”, explica el Toni. “No és un creixement immens, però sobta perquè en part ja es donava per perdut”, afegeix.

Una passió amb recorregut familiar

Els tres germans Monrós han heretat el hobby per la fotografia del seu pare, qui en va aprendre de forma autodidàctica i més tard va transmetre els seus coneixements als fils. "El Ricard, el gran, va ser el que més o menys després es va anar formant a través de cursos”, comenta en Toni, qui va estudiar per ser delineant: “Era un món que sempre ha conviscut bastant junt i el tema de les fotocòpies, els plànols, la reproducció d'imatges va anar creixent al costat del món de la fotografia”, assegura en Toni mentre explica perquè ells s’ha encarregat més de la copisteria i la reproducció de plànols.

La botiga va viure un relleu generacional amb la participació dels tres germans Monrós, "principalment el meu germà Ricard, el gran, la Montserrat i jo, i també amb menys participació el petit, en Jordi”, esmenta en Toni.

Des de la seva fundació, tota la família ha treballat en el negoci familiar. El relleu generacional ha esdevingut un problema per als petits comerços.

Un sector afectat pel relleu generacional

Aquest relleu generacional ha estat la forma en la qual la majoria dels petits comerços de Catalunya s’han anat mantenint; i també la raó per la qual avui en dia molts es van perdent. "Actualment, els negocis no els segueixen els fills, però també és difícil trobar algú, extern, que se’n vulgui fer càrrec; perquè és molta feina i molt d’esforç pel rendiment que pot donar”, explica el Toni.

Sumat a la falta de relleu generacional, en Toni explica que el problema del petit comerç —o com a mínim al sector de la fotografia, la copisteria i el disseny— davant les grans empreses, és que com no poden comprar en grans quantitats es veuen obligats a encarir els seus productes: "Si tu no pots comprar en gran quantitat acabes venent car, i per tant, també hi surts perjudicat”.

Per fer front a aquests problemes comercials, les botigues s’organitzen de forma local, tot i que aquestes estratègies no representen una solució efectiva: "Intentem organitzar un col·lectiu per intentar crear campanyes, per cridar l'atenció, però que en el fons són coses que tampoc no acaben de solucionar-te el fet que vingui més gent o tinguis més vendes”.

 

 

 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —