Bouteflika
Per EFE
Publicat el 18 de setembre 2021

L'expresident d'Algèria Abdelaziz Bouteflika ha mort aquest divendres a l'edat de 84 anys, víctima d'una llarga malaltia que des del 2013 el mantenia incapacitat, sense capacitat de parla i moviment autònom. L'anunci l'ha fet presidència en un comunicat.

Nascut el 2 de març de 1937 a la ciutat marroquina d'Oudja, Bouteflika es va unir molt jove a la revolució contra l'ocupació francesa i va dirigir el país entre el 1999 i 2019, any en què es va veure forçat a abandonar el poder a causa de les multitudinàries manifestacions populars en contra seva i la pressió de l'Exèrcit.

El moviment, conegut com a "Hirak", es manté des de llavors als carrers per a exigir les caiguda definitiva del règim militar que gestiona el país des de la independència el 1962 malgrat la repressió policial. Abans, havia estat un dels polítics més hàbils del món àrab i el cap de la diplomàcia algeriana més longeu.

Fill d'Ahmed Bouteflika i Mansouriah Ghezlaoui, Bouteflika va créixer al Marroc al costat dels seus cinc germans i des d'allí es va unir, a l'edat de 19 anys, a l'anomenat Exèrcit d'Alliberament Nacional (ALN), braç armat i clandestí del Front d'Alliberament Nacional, després de militar en una cèl·lula del partit marroquí Al Istiqal, d'Allal al Fassi.

Intel·ligent i sagaç, el 1958 es va unir al cercle del líder independentista i després segon president de l'Algèria independent, Houari Boumediene.

Com a secretari personal, va ascendir amb celeritat en la jerarquia del FLN: el 1962, amb tot just 25 anys, va ser designat ministre de Joventut, Esports i Turisme en el primer Executiu independent, dirigit per Ahmed Ben Bella, i membre de l'Assemblea Constituent per la regió de Tlemecen, en la costa oest del país.

El rostre de l'Algèria independent

Tres anys després, la seva intervenció va ser fonamental en el pols pel poder que van mantenir el president i el seu mentor, qui va donar un cop d'estat i va convertir Bouteflika en el rostre de la nova Algèria. Com a ministre d'Exteriors, va ser present en totes les crisis viscudes en la dècada dels anys setanta, en la qual Algèria va ser un membre molt actiu en el Moviment dels Països no Alineats. I en el qual es va convertir en un dels majors defensors de la causa palestina, acollint en els seus territori a grups qualificats de terroristes i mediant en segrestos internacionals.

El 1979, va ser elegit president el general Chadli Bendjedid, un altre dels herois de la guerra d'independència (1957-1962) i Bouteflika va començar a perdre poder i influència fins a arribar a ser marginat i acusat de desviar desenes de milions de dòlars del pressupost assignat a les diverses ambaixades.

Investigat, es va exiliar durant sis anys per a tornar al país el 1987 i sumar-se a un grup de personalitats nacionals que després de la brutal repressió de les protestes a Alger van signar un manifest en favor de la democràcia i a les reformes polítiques.

Instal·lat en el nucli dur de l'estat, va travessar de manera discreta els primers anys de la cruenta guerra civil entre l'Exèrcit i els grups islamistes radicals, que va causar milers de morts i més de 300.000 desapareguts i que va convertir a Algèria al país més perillós de la dècada dels noranta.

Eleccions controvertides

El 1999, i en plena expansió dels atemptats a estrangers i de les massacres en diferents llocs del país, Bouteflika va aconseguir l'aspirada presidència després de la renúncia del president Liamine Zerual gràcies al suport del FLN i de les forces de Seguretat, malgrat presentar-se a l'elecció com a independent.

Després de la seva aclaparadora victòria a les urnes, va oficialitzar la treva establerta per l'Exèrcit Islàmic de Salvació i va oferir un procés de diàleg i reconciliació nacional que va aconseguir a la fi del vessament de sang el 6 de juny del 1999. Conegut des de llavors com el pacificador, va aconseguir la reelecció en tres ocasions, després d'esmenar la Constitució i entre denúncies de frau electoral. Inclosa la victòria en els comicis de 2014, que va aconseguir malgrat sofrir un ictus mesos abans i no participar en la campanya electoral.

Des de llavors, les seves aparicions públiques es van reduir i mai més es va dirigir a la nació directament, alimentant les sospites sobre el seu veritable estat de salut i sobre qui dirigia en realitat la nació.

El febrer de 2019, el seu cercle de poder va anunciar que optaria a un cinquè mandat consecutiu malgrat la seva evident deterioració física. Això va desencadenar les protestes al carrer i va revelar el pols per la direcció del país que es lliurava dins l'Exèrcit.

A l'abril d'engunay, i amb milers de persones cada divendres al carrer, aquest mateix cercle de poder ha anunciat la mort del mandatari més longeu i el polític més hàbil i influent de l'Algèria independent.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —