'A tu què t’ha fet?': el moviment a Instagram que denuncia abusos masclistes a instituts - Diari de Barcelona
“El moment que més em trenca és de quan feia primer d’ESO, no perquè fos el més greu, però perquè jo era molt petita, tenia 12 anys. El director ens va venir a fer una guàrdia i quan jo anava a entrar a la classe em va parar i em va dir: 'Tu espera’t'. Jo em vaig posar nerviosa perquè clar, el director m’estava fent esperar. L’únic que em va dir, un cop tothom havia entrat va ser: ‘No, és que t’he vist cara de mirar pelis porno. Ja pots entrar’”. És el testimoni de la Clara (pseudònim utilitzat per protegir la identitat de la víctima), antiga alumna de l’Escola Industrial de Sabadell. L’exdirector d’aquest institut i docent, ara jubilat, suposadament hauria agredit verbalment a diferents estudiants durant dècades.
Aquest és un dels molts casos que s’han fet públics, de forma anònima, gràcies al crit que desenes de joves han fet a través de la xarxa social Instagram. Quatre comptes diferents, de quatre instituts diferents —Escola Industrial de Sabadell, Institut de Moià, Institut Pau Vila de Sabadell i INS Castellar del Vallès— han denunciat recentment agressions i agressors a instituts en diferents punts de Catalunya.
A l’Escola Industrial de Sabadell, les agressions verbals del director eren, sembla ser, ben conegudes. “Totes les noies que hem anat a l’escola anàvem avisades. Passava amb companyes de la meva classe, però també amb les de cursos superiors”, assegura la Núria (qui prefereix no mostrar la seva identitat). La seva experiència li fa creure, fins i tot, que les agressions verbals del director no anaven dirigides només a les alumnes, sinó que també es donaven entre professorat, perquè explica que quan va posar l’avís alguna professora "em va donar les gràcies per fer-ho”.
“Totes les noies que hem anat a l’escola anàvem avisades. Passava amb companyes de la meva classe, però també amb les de cursos superiors”
Tot i que la Núria va ser l’única, o de les úniques, en informar a les autoritats de les agressions que estaven tenint lloc, des de les aules les alumnes van intentar alertar al mateix centre escolar. La Clara recorda que “les noies de les dues classes ens vam organitzar i ens vam queixar a les nostres tutores: pensàvem que si ho dèiem a la vegada, les dues tutores juntes tindrien més força. Van parlar amb ell i l'únic que va fer va ser anar a una classe a dir que el sentit de l’humor havia mort i que fessin un minut de silenci", explica a Diari de Barcelona. A una altra classe, la Clara afirma que els va fer escriure una carta sobre "el fet que li havíem perdut el respecte".
La situació que van viure les alumnes de l’Escola Industrial de Sabadell no és però, anecdòtica. Alumnes de l’Institut de Moià també han patit agressions de diferents tipus i per part de docents, i així ho han denunciat també al seu compte d'Instagram.
La Lídia (pseudònim utilitzat per protegir la identitat de la víctima) explica al Diari de Barcelona que “des de fa molts anys, les alumnes de l’institut van a direcció i es queixen sobre les agressions per part d’un professor en concret. La resposta de la directora és que ell és un bromista i que és així”. La Lídia afegeix que, a més, “aquest professor formava part de l’equip directiu”. Aquest fet, de la mateixa manera que en l’Escola Industrial, complica encara més la posibilitat de prendre mesures o activar protocols. La Lídia afirma que “el professor en qüestió avui en dia encara té aquest tipus de comportaments, però ell té la consciència ben tranquil·la i creu que no ha fet res malament, perquè tot el professorat té consciència d’aquestes agressions però les neguen i criminalitzen les alumnes”.
Un altre cas és el de l’Institut Pau Vila de Sabadell, en el qual també han estat, i encara són, víctimes d’agressions verbals masclistes i en alguns casos fins i tot físiques per part de diferents professors del centre.
“Quan fèiem batxillerat ens vam trobar un professor en una discoteca i ens va dir que la seva dona l’havia deixat sortir i que tenia casa sola per si després hi volíem anar”, explica la Gala (pseudònim per protegir la identitat de la víctima). Ella és exalumna de l’Institut Pau Vila i juntament amb la Anna (pseudònim per protegir la identitat de la víctima) recorden situacions en què van presenciar agressions com ara “estar fent un dictat i que el professor anés passant fila per fila mirant els pits a les alumnes, això ho recordo perfectament” i “que un professor t’agregués a Facebook o Instagram i et parlés preguntant-te coses com: ‘Què tal el dia guapa?’ o ‘Com ha anat el Sant Jordi?’. I després a l’escola feia com si res”.
“Quan fèiem batxillerat ens vam trobar un professor en una discoteca i ens va dir que la seva dona l’havia deixat sortir i que tenia casa sola per si després hi volíem anar"
Aquest professor i altres del mateix centre continuen impartint classes i mantenen les actituds masclistes i agressions que la Gala i l’Anna van viure. “Si ens preguntes quin professor posaríem com a protagonista, jo no sé donar-te un nom. Centrar l’atenció en un professor no ens interessa per res”, afirma la Gala. Per a elles, les agressions són un fet generalitzat que té lloc dia a dia a molts instituts i que la societat patriarcal ha anat normalitzant. Creuen que donar veu, fins i tot a les agressions puntuals, és una tasca necessària.
L'últim cas recent, i que segueix aquest mateix mecanisme de denúncia virtual, són les alumnes de l’INS Castellar del Vallès, les quals també han patit, suposadament des de fa més de 15 anys, assetjament sexual per part d’un professor, en concret el d’Educació Física.
Més enllà del compte d'Instagram, alumnes i exalumnes d'aquest institut, cansades de ser silenciades i ignorades per part del centre, van fer una asseguda davant del mateix institut i pintades a la façana assenyalant directament l'assetjador. També, asseguren, haver emprès mesures legals.
Al compte, A tu què t’ha fet?, s’hi recullen ja una vuitantena de testimonis d’estudiants i exalumnes denunciant agressions físiques, tocaments, agressions verbals i actituds masclistes per part d’aquest docent. A algunes de les publicacions es poden llegir situacions de tota mena: “De quin color portes el tanga?”, “Veniu i poseu-vos aquí que ara correrà la .... i mireu com li boten els pits”, “Em va fer un petó quan estàvem sols a classe. Tenia 16 anys”, “Tocaments per fer certs exercicis, petons a canvi d’aprovats, comentaris sexuals, visites inesperades als vestuaris i queixes a direcció sense resposta”, “Quan ens canviàvem al vestuari ho havíem de fer ràpid i vigilant la porta ja que més d’un cop s’hi havia presentat sense avisar”.
Aquest compte d’Instagram, de fet, va ser el primer d'aquests tipus, gestat durant les darreres setmanes i l'inici de curs. La resta d'instituts ja comentats es van emmirallar en aquesta iniciativa i van decidir alçar la veu i seguir formats similars. De fet, totes els comptes se segueixen entre ells.
En alguns casos l'agressor és clar, com en el cas de l’Escola Industrial de Sabadell que focalitza les denúncies en l’antic director o el cas de l’INS Castellar on és el professor de castellà. Però en d'altres no es mencionen ni el nom ni el càrrec. Si bé les noies que gestionen el compte Per aquí no passem, de l’Institut de Moià, asseguren a Diari de Barcelona que elles insisteixen en demanar els noms de professors per poder assenyalar directament els reiteratius.
Centenars de víctimes
El compte Per aquí no passem ha rebut ja missatges d’uns 80 testimonis d’alumnes i exalumnes víctimes d’agressions de diferents tipus. El compte No Callem de l’Institut Pau Vila de Sabadell comptabilitza unes 60 joves que han enviat missatges explicant les seves experiències com a víctimes d’agressions masclistes. A No ho tolerem de l’Escola Industrial de Sabadell les víctimes, fins ara, són unes 70 joves, la majoria amb més d’una experiència viscuda. Pel que fa al compte A tu què t’ha fet? de l’INS Castellar del Vallès, les dades apunten a més de 80 víctimes.
Cada compte és una petita comunitat que visibilitza realitats silenciades des de fa temps. Tenen assessorament legal i psicològic, tant per a elles mateixes com per poder posar en contacte a les víctimes que ho necessitin. La Clara, de l’Escola Industrial de Sabadell, explica que s'han informat i saben "que és un delicte". Per tant, "sí que podríem emprendre mesures legals, però també sabem com és la justícia en aquest país, és molt feixuc posar-te en un judici com aquest en el qual les proves som nosaltres. Entenem que encara estem en un moment del procés on som poques les que ens estem organitzant més coordinadament i no podem decidir nosaltres fer aquesta passa. Ens falten veus”.
Què diu la Llei?
La Llei Orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi Penal estableix en el seu Títol VIII sobre Delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals que serà condemnat per assetjament sexual “aquell qui sol·liciti favors de naturalesa sexual, per a si o per a un tercer, en l’àmbit d’una relació laboral, docent o de prestació de serveis, continuada o habitual, i amb tal comportament provoqui a la víctima una situació objectiva i greument intimidatòria, hostil o humiliant”. Si, a més, “el culpable s’hagués aprofitat d’una situació de superioritat laboral, docent o jeràrquica” la pena s’agreuja. I encara ho fa més si “la víctima es especialment vulnerable, per raó de la seva edat, malaltia o situació” (Article 184).
La llei també especifica que “el qui atempti contra la llibertat sexual d’una altra persona, utilitzant violència o intimidació, serà castigat com a responsable d’agressió sexual amb pena de presó” (Article 178). Les penes s’agreugen “quan, per a l’execució del delicte, el responsable s’ha aprofitat d’una relació de superioritat o parentesc” (Article 180). La llei considera en el seu article 183 que “el qui realitzi actes de caràcter sexual amb un menor de setze anys, serà castigat com a responsable d’abús sexual a un menor amb pena de presó de dos a sis anys” i que “quan els fets es cometin mitjançant l’ús de la violència o intimidació, el responsable serà castigat pel delicte d’agressió sexual”. Aquestes especificacions legals demostren que les agressions verbals intimidatòries i les agressions físiques en els instituts són delicte penal i algunes d'elles, en efecte, podrien ser denunciables per la via judicial.
Alba Alfageme: "De vegades, fins que no té lloc algun fet més evident com pot ser una agressió física, tocaments que són clarament identificables, no s'és conscient de la situació, es normalitza"
Els centres educatius esmentats no han volgut fer declaracions al Diari de Barcelona. L’Institut de Moià, l'INS Castellar del Vallès i l’Institut Pau Vila de Sabadell es remeten a les paraules d’Educació. L’Escola Industrial de Sabadell no ha atès els reiterats intents de contacte.
Des del Departament d’Educació asseguren que en el cas de l’institut de Castellar del Vallès “s’ha obert un informe per recollir tota la informació possible al respecte. Mentrestant, s’ha apartat al professor del contacte directe amb l’alumnat i ja no està fent classes”. Pel que fa a l’Escola Industrial de Sabadell, el Departament argumenta que “el professor esmentat ja no té contacte amb els alumnes, atès són fets que van passar fa anys i ja està jubilat. Tot i això, per dirimir el què va passar s’està recollint informació en un informe intern a càrrec de la inspecció educativa”. En els casos de l’Institut de Moià “s’ha obert un espai d’escolta a les víctimes, en col·laboració amb l’Ajuntament i l’espai jove del municipi”.
Per què existeix el silenci?
La situació que s’ha donat en aquests instituts desperta molts dubtes sobre una realitat que no acostuma a conèixer-se. És més habitual del que creiem? Per què, tot i ser fets que semblen tan recurrents, moltes joves no denuncien? Quines pors s’amaguen darrere la resposta de les víctimes?
La psicòloga Alba Alfageme, explica al Diari de Barcelona que hi ha molts factors que influeixen psicològicament, com són la por, el sentiment d'inferioritat i la culpa. "Fer tot el procés psicològic que porta a entendre que allò que estàs vivint és un assetjament necessita molt de temps", assegura, per això moltes estudiants no acaben de ser conscients que el que estan vivint és, en efecte, agressió. "A vegades, fins que no té lloc algun fet més evident com pot ser una agressió física, tocaments que són clarament identificables, no s'és conscient de la situació, es normalitza". Al mateix temps, l'Alfageme explica que un cop la jove accepta la situació, fer el pas de denúncia també té moltes implicacions com ara "superar la por a quedar-se sola, a ser assenyalada i culpabilitzada de ser víctima d'aquestes agressions, la por a no ser creguda". En aquest cas, a més, hi ha un factor afegit que és el de la posició de poder, la de professor, que afegeix un altre neguit a les estudiants: com respondrà l'agressor. Per tots aquests motius, moltes situacions d'assetjament romanen sense denúncia.
Per això, "aquests moviments, aquestes xarxes de sororitat creen espais segurs en els quals les dones poden explicar allò que els hi ha passat sense tenir por a tots els estigmes i es poden sentir acompanyades". Tal com explica l'Alba, "quan tu tens un sentiment de col·lectivitat, si veus que la teva no és una experiència única, et sents molt més forta i molt més capaç d'explicar-ho".
La Núria, de l’Escola Industrial de Sabadell, es mostra optimista: “M’enorgulleix que jo pugui explicar la meva història i pugui ser un cas, un testimoni, que serveixi per a alumnes que es trobin en una situació d’aquest tipus perquè tinguin la valentia i siguin capaces d’explicar-ho. Que sàpiguen que les escoltaran i les creuran”.
Els noms de les estudiants han estat omesos sota petició expressa i per motius de privacitat.
