El Barça de Flick va deixar escapar l’oportunitat d’agafar avantatge a l’anada de semifinals de Copa contra l’Atlètic de Madrid en un partit caòtic ple d’alternatives al marcador, amb un joc blaugrana magnífic i desconnexions defensives de l’equip culer que van impedir que s'endugués la victòria de Montjuïc.

Hansi Flick encara no ha collit cap títol gran a can Barça, però ha aconseguit que els partits del Barça valguin molt la pena. Un joc extremadament ofensiu, un estil reconeixible, una fam infinita i un esperit competitiu que aquest equip semblava no trobar. Aquest Barça, com ja es va veure a Lisboa, prefereix guanyar els partits 5-4 que no pas 1-0. I si no els pot guanyar, prefereix empatar 4-4 que no pas 0-0.

La cascada de gols s’intuïa des del començament del partit, amb el 0-1 de Julián Álvarez abans del primer minut de partit. Els jugadors blaugranes havien sortit adormits, com si la feina es pogués començar a fer en qualsevol moment. El davanter argentí va fer una estirada espectacular per aprofitar una bona centrada de Griezmann i superar Szczesny.

Aquest Barça de tot o res, encara desencaixat pel gol inicial, tampoc recordava l'enorme perill de l’Atlètic de Madrid atacant els espais com ja el va castigar a la Lliga. Després d’una d’aquelles passades absurdes que falla Koundé en sortida de pilota, Frenkie de Jong va arribar molt tou a l’ajuda i el 0-2 ja era gairebé inevitable, amb l’assistència de Julián cap a Griezmann, que marcava el seu primer gol al Barça després de vestir la samarreta blaugrana. Flick, mig incrèdul i mig enfadat, es treia la jaqueta i la llençava a la banqueta.

Però aquest Barça de tot o res, quan li dona per reaccionar, ho fa per la porta gran. Lamine Yamal, que en tota la primera meitat va suposar un sistema ofensiu per se, va deixar una passada marca de la casa amb l’exterior cap Koundé, que s’entén amb el català com si fos el seu germà gran, perquè el francès li regalés el gol a Pedri.

El canari va ser, sens dubte, l’home del partit, un dia més. Pedri és com tornar a casa. Amb ell tot està al seu lloc, ens és còmode, familiar i ens sentim protegits. El migcampista blaugrana va fer un partit digne d’uns dels millors futbolistes del món controlant el joc, el ritme i orquestrant els atacs blaugranes.

​Pedri, lamentant-se d’una jugada

L’empat va arribar de la mà —del cap— de Cubarsí. El central, que en molts moments jugava més a prop de la frontal de l’Atlètic de Madrid que del cercle central tot i ser l’últim defensa blaugrana, va saltar més que Pablo Barrios a la sortida d’un córner per fer el seu primer gol com a professional. Està tan poc acostumat a celebracions que es va posar a petonejar l’escut sense parar, demostrant que porta el Barça al cor.

Raphinha i Ferran, jugadors pusil·lànimes en èpoques passades, demostraven ara la mentalitat de tauró alçant els braços interpel·lant l’afició perquè els animessin al màxim. Ferran precisament va fallar un parell de jugades clares davant de Juan Musso, el porter argentí que juga la Copa aquest any a l’Atlètic de Madrid.

La remuntada exprés abans del descans la va culminar Íñigo Martínez, també a la sortida d’un córner i amb l’ajuda indispensable de Cubarsí, que li va fer una pantalla al marcador del jugador basc que estava al límit de la falta, però que l’àrbitre va entendre com una disputa. L’equip de Flick va passar del 0-2 al 3-2 en poc més de mitja hora.

​Hansi Flick va viure una muntanya russa d’emocions a la banqueta

Els 40.915 espectadors que desafiaven la nit freda i ventosa de Montjuïc gaudien amb un Barça que continuava atacant amb perill durant la segona meitat, amb Lamine Yamal i Pedri com a eixos principals del joc culer, però no acabava de transmetre sensació de seguretat al darrere, havent-se de fer notar Szczesny en alguna aturada de mèrit.

Lewandowski, que havia entrat des de la banqueta en substitució d’un Ferran que era la novetat a l’onze inicial, va consolidar la superioritat del Barça amb el 4-2 després d’una jugada extraordinària de Lamine Yamal, però la brillantor blaugrana en atac va contrastar amb la defensa transparent de l’equip de Flick als últims minuts.

Primer Marcos Llorente, arribant de segona línia completament sol, va retallar distàncies i al descompte Sorloth, que també va ser botxí al partit de Lliga, van confirmar junts que el Barça no va saber tancar el partit amb possessions llargues i la defensa culer feia aigües a la mínima que el conjunt matalasser amenaçava a l’espai.

El Barça, que va tenir ocasions per col·locar-se 5-2 i deixar l’eliminatòria encarrilada, semblava com si no necessités treure un resultat bo pel partit de tornada del 2 d’abril al Metropolitano. Es limitava a atacar sense dormir el joc mentre feia excessives floritures i es desprotegia al darrere, cosa que finalment va acabar pagant car amb un 4-4 final molt agredolç.