Alberto del Campo
Per EFE
Publicat el 30 de maig 2021

"El muntatge és saber contar històries amb imatges que han gravat altres persones". Així defineix a EFE el seu treball Alberto del Campo, responsable de dos de les sèries més llorejades de l'últim any: "Patria" i "Antidistubios".

A pesar que el treball dels muntadors sol passar molt desapercebut per al gran públic, la seva labor és fonamental per a aconseguir una bona pel·lícula o sèrie. "Nosaltres el que fem és posar en imatges un text escrit que ha cobrat vida gràcies als actors i al rodatge, i aquesta labor és molt difícil de valorar, per això crec que té poc reconeixement", apunta.

Després d'irrompre en el panorama nacional amb "Stockholm" en 2013, tenir en el seu haver dos Goyas per "Que Dios nos perdone" (2017) i "El reino" (2018), i ser nominat a l'Óscar pel curt "Madre" (2019) com a productor, Del Campo (Soria, 1981) confessa que el seu treball "és tranquil", ja que "transcorre en una sala lluny de l'enrenou d'un rodatge". "No és fàcil", però, embastar les escenes, realitzar corts, afegir i polir seqüències sense perdre l'ànima que busquen els directors, reconeix.

Per això prefereix mantenir-se al marge dels rodatges per a poder fer el seu treball d'una manera objectiva: "Em costaria molt fer el meu treball i tallar plans si veiés en directe l'esforç que suposen, les hores extres de rodatge i el cost econòmic. Prefereixo tenir una ment neta que em permeti dir aquesta seqüència és molt bonica però no té sentit i llevar-la sense problema", detalla.

El muntador se sent "molt afortunat" d'haver pogut participar en el treball de les dues sèries més llorejades del passat any, "Patria" (Aitor Gabilondo, Félix Viscarret i Óscar Pedraza) i "Antidisturbios" (Rodrigo Sorogoyen), i incideix en què a nivell "personal i professional ha estat un gran gust i ha marcat una evolució".

Totes dues sèries han estat tractades a l'hora de producció i rodatge com una pel·lícula, és a dir, han tingut "la llibertat de treballar" com volien, la qual cosa els va permetre "arriscar" i poder "provar coses diferents".

"'Patria' va ser molt més difícil de muntar que 'Antidisturbios', per la senzilla raó que està comptada en dos temps, passat i present, i amb un passat que damunt avança. També hi ha molts personatges, molts fils interns narratius, per la qual cosa va ser complicat muntar i seleccionar totes les seqüències perquè transmetés allò que volíem. La dificultat va ser aquí a plasmar bé tots els sentiments que tenen els personatges", explica.

De "Antidisturbios" destaca que en ser més lineal la narrativa va ser més senzilla. "La dificultat aquí estava en el fet que és una sèrie que imprimeix molta tensió, els capítols són molt frenètics per a generar l'adrenalina que viuen els protagonistes en aquest moment. Se'ns van ennuegar un parell de seqüències, però entre els tres muntadors vam poder solucionar-lo ràpid", conta. En les sèries sol haver-hi diversos muntadors a causa del major volum de treball respecte a un llargmetratge.

​​​​​​"Anem treballant en capítols alterns. Després, també hi ha diferències entre sèries. Estan les de plataforma, molt cuidades i que s'assemblen ja a una pel·lícula, i les de sobretaula, que van més ràpid i no tenen tant de temps de muntatge", precisa.

El muntador, que va entrar en el món audiovisual volent ser director, afirma que "gràcies a les noves tecnologies" el seu treball és "més fàcil" de realitzar, ja que no és necessari que estiguin tot en el mateix espaitemps, sinó que poden treballar des de la distància. Alguna cosa que, en part, ha permès seguir amb el seu treball durant la quarantena pel coronavirus.

Del Campo sap molt de cinema i sempre està llest per a cosir les històries sense que l'espectador el noti. Ara està embarcat en "Històries per a no dormir", la nova versió de l'emblemàtica sèrie espanyola de Chicho Ibáñez Serrador.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —