El Museu Picasso descobreix la passió del pintor malagueny per les joies
Per ACN
Publicat el 22 de maig 2021

El Museu Picasso aplega, des d'aquest dijous i fins després de l'estiu, obres d'una faceta "íntima" l'artista, poc documentada i, encara menys, exhibida: la joieria. El cert és que des de la segona meitat dels anys 30, Picasso es va endinsar en aquesta producció i ja no l'abandonaria. Va ser un camp d'experimentació artística en què va provar materials i tècniques i va desenvolupar part del seu vocabulari artístic. El museu n'ofereix una selecció (no és fàcil reunir una obra dispersa i en mans de particulars) i hi suma altres joies d'artista, des de Man Ray fins a Yoko Ono, passant per Max Ernst. Coincidint amb l'exposició, el Museu Etnològic i de Cultures del Món exhibeix 30 joies de les cultures baule i kàfir, que van inspirar Picasso.

Pablo Picasso es va endinsar en la producció de joies a partir del 1936, quan coneix Dora Maar. Primer, fermalls i penjolls creats per a ella: en un inici amb objectes comprats on ell gravava, pintava o dibuixava, després amb creacions més genuïnes amb ossos, còdols, vidres i fragments de ceràmica. Més endavant va descobrir la ceràmica i hi va produir diverses peces (1947). 

De fet, algunes de les seves creacions ceràmiques, com uns medallons d'argila que es mostren a l'exposició, van ser el motllo per a joies úniques que el pintor faria poc després foses en or o plata. El mateix material amb què el 1950 crearia, amb l'ajuda del seu dentista, Roger Chatagner, una desena de peces també úniques. 

Les creacions més "íntimes" de Picasso són petites escultures que d'alguna manera testimonien la seva relació amb les persones a qui anaven destinades. Sovint, collarets, arracades o polseres roben el protagonisme als temes dels seus retrats, perquè, reals o imaginàries, aquestes peces també van tenir presència en les seves pintures, gravats i dibuixos.

Un "camp d'experimentació" per a Picasso

La co-comissària d'aquesta exposició, Manon Lecaplain, remarca que han volgut donar a conèixer una faceta artística de Picasso poc documentada i exhibida, però que no obstant això mereix la categoria d'obra d'art que ostenten les seves obres gràfiques. "És una part molt íntima, però té un interès científic: va ser un camp d'experimentació per a l'artista, va provar materials, tècniques i va desenvolupar el seu vocabulari artístic", comenta a l'ACN. 

Per a Lecaplain, si una cosa prova aquesta exposició és l'enorme "curiositat" de Picasso. "En la seva vida, i en la seva obra, experimentava amb tot, tenia una curiositat enorme, i les joies eren un d'aquests camps", sosté. 

Tot ha estat un "descobriment" en la confecció de l'exposició, confessa, però la comissària expressa que el que més l'ha fascinat són les petites escultures ceràmiques. Unes peces, diu, amb les quals ha entès "que són obres d'art i no només joies que regalava als seus familiars".

Altres joies d'artista i de velles cultures

L'exposició temporal al Picasso es complementa amb una col·lecció de joies d'altres artistes que igualment van destacar en altres disciplines, però que també es van interessar per aquest art. 
Des d’André Derain i Max Ernst fins a Niki de Saint Phalle i Kiki Smith, passant per Dalí, Man Ray, Alexander Calder i, fins i tot, Yoko Onohi. 

En paral·lel, i a l'altra banda del carrer Montcada, el Museu Etnològic i de Cultures del Món presenta l’exposició gratuïta "Joies baule i kàfir. Diàlegs amb Picasso", amb una trentena de joies que fan palesa l’admiració que Picasso, en algun moment de la seva trajectòria artística, va tenir per les dues cultures. Tot i que aquesta mostra té un discurs autònom per ser gaudit pel públic visitant, s’enriqueix amb la possibilitat d’establir un diàleg amb l’exposició Picasso i les joies d’artista que es mostra al Museu Picasso.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —