Mushkaa és el nom artístic d’Irma Farelo (Vilassar, 2004).  És una de les veus emergents de la nova música urbana catalana i, amb només dinou anys, ja ha situat el seu nou single, Sembla Mentida, al número 17 de les cançons més virals d'Spotify a Espanya, amb més de 200.000 reproduccions. Ha col·laborat amb molts dels artistes més reconeguts de la indústria catalana del moment amb temes com Bona Vida (31 FAM i Flashy Ice Cream) i Tonteo a l’últim àlbum de The Tyets. De la mà del productor Roots va iniciar-se en el món de la música més professionalment el 2021, amb 17 anys, i ara ja té preparada la publicació d’un EP, el seu primer projecte personal. 

Defineix la seva música com “nostàlgica i sensible”, tot i que s’englobi dins la temàtica urbana i el reggaeton. La Mushkaa reconeix que va començar a escriure com una “autoteràpia” i ara és allò a què es vol dedicar. Aquest divendres torna a fer un concert a la sala Sidecar de Barcelona, on va exhaurir les entrades pràcticament el mateix dia que van sortir a la venda. “No em fa vertigen perquè crec que estic mínimament preparada i m’agrada el que estic fent, però sí que impressiona”, ens explica. 

La seva germana Alba (Badgyal), va iniciar-se encara més jove al món de la música, i com diu la Mushkaa “ho va viure en un moment molt més complicat, ara la música urbana està molt més normalitzada, però en aquell moment ella era pionera”. La jove cantant se sent molt privilegiada de poder tenir un referent a casa com ella i assegura, com diu en una de les seves cançons, que vol “fer els passos de l’Alba” i poder dedicar-se a la música. 

Quan vas decidir començar a fer música?
Des que soc molt petita, potser des dels set anys, perquè sempre he fet música amb la guitarra o el piano, però perquè a mi m’agradava. No ho publicava, fins que a l’estiu del 2021 vaig treure el meu primer tema.

Què t’inspira per compondre?
Sempre he sigut una persona molt sensible i sempre m’ha agradat molt escriure, era com una autoteràpia. Sempre m’ha agradat molt la música i crec que és una cosa que, inconscientment, quan era més petita vaig fusionar i vaig provar de fer alguna cançó i em va agradar, llavors va ser molt orgànic.

Les lletres són personals?
Jo sempre dic que la meva música és nostàlgica i sensible. Per molt que sigui reggaeton, música urbana i barres "guarres", en realitat són cançons molt sensibles, perquè jo també soc així, sensible. En general són coses que jo he viscut, quasi tothom quan escriu ho fa. També agafo experiències d’amics meus, coses que m’han arribat. Al final, quan una cosa t’arriba, escrius, i et surt sol. 

Com és el procés de creació que hi ha darrere?
Normalment, hi ha dues opcions. Jo des de la casa meva intento compondre amb el piano o amb la guitarra, li passo idees al meu productor, en Roots, perquè pugui fer una base o un beat. I, si no, directament anem a l’estudi a cegues i fem una cançó des de zero. 

Has fet sold out a Sidecar pràcticament quinze dies abans del concert. Com et sents? No et fa vertigen? 
En general, estic molt contenta perquè l’últim cop que vam venir farà dos mesos vam fer sold out el mateix dia del concert. I ara, pràcticament amb un mes i mig de diferència, l’hem fet dues setmanes abans i dius… què acaba de passar? Tu veus el feedback per Spotify, però en directe és quan veus la gent, i és el que mola més. No em fa vertigen perquè crec que estic mínimament preparada i m’agrada el que estic fent, però sí que impressiona. És un bon senyal i no em puc cagar a sobre, ara. 

"Tu veus el feedback per Spotify, però en directe és quan veus la gent, i és el que mola més. No em fa vertigen perquè crec que estic mínimament preparada, però sí que impressiona."

Del panorama català, alguna cosa està canviant. Ara Figa Flawas ha tret una bachata en català, The Tyets una sardana amb reggaeton... Creus que la música catalana està evolucionant?
Sap greu dir-ho, però a Catalunya anem una mica endarrerits. El que està passant ara a Catalunya, en l'àmbit espanyol va passar fa deu anys. Tota la penya que va començar a fer reggaeton, La Zowy, Bad Gyal o Yung Beef hi porta molt temps i, en aquell moment, ells eren els raros, i a Catalunya es veia encara pitjor. Jo crec que, al cap de deu anys, hem aconseguit que això es pugui comercialitzar i està guai que això estigui canviant.

Amb tothom qui he pogut treballar de l’escena, Figa Flawas, Julieta, The Tyets, 31FAM o Flashy Ice Cream, són molt bons i tenen molt bon gust. Realment és important que el futur estigui a les seves mans. Noto que hi ha una nova onada i i il·lusiona, perquè vol dir que si ara estem fent això, què passarà d’aquí a un any? Crec que com a artista i com a persona, encara que no et dediquis a la música, poder obrir Spotify i tenir tanta varietat en català és un regal. 

Sembla que hi ha molt bon rotllo entre tots els artistes de música catalana “urbana”. És real?
Així com abans he criticat el mercat català per anar endarrerit, en aquest sentit jo crec que anem molt més avançats. A escala espanyola, sobretot abans, hi havia molt ego, de “jo soc més que tu, i per això no col·laboro amb tu”. Ara és al revés, tots els artistes emergents que cantem en català estem disposats a col·laborar, i hi ha molt bon rotllo, realment ho fem perquè ens agrada i es nota. 

La majoria de les teves cançons són en català, i últimament s’està obrint molt el debat sobre els cantants que canteu en català, però utilitzeu termes en castellà. Sense anar més lluny, s’ha criticat molt The Tyets. Què en penses d'aquest debat?
Si algú critica als Tyets pel que han fet és que no s'ha adonat de res. Els Tyets el que han fet és ser realistes. Voleu que parlem català, però com parlem nosaltres el català? El català que es parla avui ha evolucionat i ha rebut influències tant del castellà, per la música espanyola que escoltem, com de l’anglès. Però en anglès no es veu malament. Al final, és una cosa natural. Ens encanta el català i no es pot lluitar contra això. Jo canto en català perquè parlo en català, però parlo el meu català, i quan canto no és un català perfecte, és el que jo parlo. El que fa pal de cantar en català és com s’ho pot prendre la gent que critica que no sigui un català perfecte, i que es combini en castellà. Jo no canto en català per protegir la meva llengua, m'encanta, però no crec que sigui la meva feina. Ho faig perquè em surt de dins, m’he criat parlant en català i ho continuaré fent fins que em surti. 

"Jo canto en català perquè parlo en català, però parlo el meu català, i quan canto no és un català perfecte, és el que jo parlo."

Sembla que t’hagi de limitar pel que fa als oients, però igualment has arribat a persones de fora de Catalunya, que t’escolten. Com ho vius, això? Com et fa sentir? 
Hem de ser realistes, el castellà és una llengua internacional, ja no parlo a nivell espanyol, dic que vas a Puerto Rico i t’ho canten, vas a Argentina i parlen castellà, als Estats Units també. Jo crec que en aquest sentit si vols fer una carrera internacional, en català és molt més complicat. Però és una cosa evident. Depèn del mercat que et vulguis marcar, o del que vulguis fer. Pot ser que t’agradi el català, et surti natural i orgànic i en castellà no, és respectable i pot passar. Ara, si vols ser un artista internacional, o veure fins on pots arribar, cal respectar que un cantant es passi al castellà o que canti en tots dos idiomes. 

La teva germana bessona Greta canta amb tu als bolos. Quin paper té?
La Greta frorma part del meu equip. No en el procés musical, però sí a l’equip de directe. Ve als concerts a fer-me els coros, les segones veus, i a ajudar-me en tot el que no arribo. Al final, de petites sempre hem cantat juntes i tenim veus molt semblants que es compaginen molt bé.

La Mushka i la Greta a un bolo | Instagram @gretafarelo

Podríem arribar a confondre la veu de la Greta i la Mushkaa?
Segurament. Jo crec que ella té el seu ADN, i jo en tinc el meu. Si ho analitzéssim, veuries que una cosa és Mushkaa i l’altra Greta, però si que és cert que tenim veus molt semblants, des de sempre.

Pel que fa a tractament, creus que cada cop ets més la Mushkaa i menys la germana de la Bad Gyal?
Al principi he tingut ratllades, sobretot amb periodistes, pel clickbait, coses que m’han molestat. Però realment la gent a qui li agrada la meva música sempre ha estat molt fidel. El que més m’ha molestat han estat els mitjans. Hi ha molta gent a qui li agrada la meva música i no li agrada la de l’Alba. O gent a qui agradem totes dues. Hi ha gent que et diu “porto sis mesos escoltant-te i ara he sabut que sou germanes”. Jo crec que és una cosa que va molt unida, perquè al final som família, però la relació és de germanes, no d'artistes. Jo no li faig els videoclips, ella no me’ls fa a mi, tampoc els temes. La gent ho sap, està bé que ho sàpiga, és normal. Em sento molt afortunada de dir que la meva germana és qui és, en el sentit que és una influència per a mi. La gent que t’escolta és molt més respectuosa que els mitjans. I al final, si a la gent no li agrada el que fas, no t’escoltaran per molt que siguis “la germana de”. No vas a concerts, no l'escoltes cada dia a l’Spotify per ser la germana de ningú.

"Em sento molt afortunada de dir que la meva germana és qui és, en el sentit que és una influència per mi. Si no agrada el que fas, no t’escoltaran per molt que siguis 'la germana de'"

A casa teva, amb l’experiència de l’Alba, potser ho has tingut més fàcil per començar en aquest món. 
És clar. La meva germana ho va viure més jove i en un moment molt més complicat. Ara la música urbana està molt més normalitzada. En aquell moment ella era pionera, era la rara, la tia ordinària. A nivell familiar ha fet el paper de germana gran com qualsevol, però he estat afortunada perquè m’he pogut fixar en ella com artista. I la meva mare també. Ella ja sap com funciona tot i molts cops ens trobem amb coses que ella ja sap gestionar, perquè ho ha viscut amb l’Alba. Això és un privilegi per a mi. Hi ha moments que penso “si no tingués a la meva mare, la liada que tindria ara mateix”. Ella és la meva manager, si no la tingués no ho sabria fer, és un estrès. I a nivell familiar també, segurament quan l’Alba va començar tot es va encarar d’una altra manera. 

El teu últim single Sembla Mentida, es va fer molt viral a Tik Tok ja molt abans del llançament. Ha estat una cosa buscada o ha sorgit així?
No ho vaig fer a expressament, m’ho vaig trobar. Jo en aquell moment crec que tenia 200 seguidors que eren amics. Publicava coses per riure, cada molt, amb els meus amics.

@mushkaaa___

sembla mentida out now tasloko

♬ Sembla Mentida - Mushkaa

De fet, algun cop has dit que no t’agrada el Tik Tok.
Hi tinc un amor odi. No m’agrada la gent que fa música per Tik Tok. Som una generació molt ansiosa, escoltem una setmana molt un tema de Tik Tok i la setmana següent ja estàs enganxat a una altra cosa. Això fa pal. Però té coses bones. Jo crec que Tik Tok, a nivell de plataforma, l’has d’utilitzar amb compte. Està bé per als artistes emergents, o artistes com jo que no estem en cap discogràfica, no m’agraden els segells, no tinc a ningú que em faci la publi. El màrqueting el faig jo. Està bé per aquest tipus d’artistes, te’l fas tu el màrqueting i pots arribar a milions de persones, però tinc molt clar que mai no faré música perquè “s’enganxi”. Si tu publiques alguna cosa i, si a la gent li agrada, guai. Fa un any o dos es portava penjar avançamenys a l’Instagram deu dies abans d’un tros de la cançó, ara ho fas al Tik Tok perquè hi ha més repercussió. No has de pagar, no hi ha màfia. De fet, amb Sembla Mentida no vaig pensar “ara faré màrqueting”, és una cançó que havia de sortir ara amb l’EP que publicaré. Va sortir abans perquè vaig veure que havia sortit bé, i vaig aprofitar-ho. 

"Tik Tok està bé per artistes emergents, o artistes com jo que no estem en cap discogràfica, però tinc molt clar que mai no faré música perquè 's’enganxi'"

Aquest cap de setmana vas penjar coses amb Figa Flawas a l’Instagram… Això vol dir que arribarà una col·laboració aviat?
[Riu]  Alguna cosa hi haurà, sí. Els Figa Flawas a mi m’agraden molt, ens portem molt bé. Me’ls escolto molt al cotxe, al tren. Algo guapo ve segur. 

Pel que has dit, escoltarem música nova aviat? Has filtrat alguns segons d’algun tema... 
Sí! Encara no puc dir la data, però queda molt poc. Ja està preparat per tenir-ho de cara l’estiu, falten només les últimes cosetes. De moment només havia tret alguns singles i col·laboracions i volia parar-me una mica a fer música. No és un àlbum de deu o dotze temes, però ja és el meu primer projecte. Ho anunciaré d’aquí a poquet.