"Verdures i fruites, productes lactis, sucre, sal… ¡Ens falta gairebé de tot!". Per a Narine Grigoryan, professora d'idiomes de Stepanakert, les conseqüències de setmanes sota el bloqueig resulten visibles als prestatges buits dels supermercats.

La situació a l'enclavament armeni es deteriora cada dia que passa des del 12 de desembre. Va ser llavors quan un grup d'activistes mediambientals àzeris van bloquejar el Corredor de Latxín, l'única carretera entre Armènia i Nagorno Karabakh (també anomenat Artsakh pels armenis). Acusen el contingent rus de manteniment de la pau desplegat a Nagorno Karabakh de no permetre que els ecologistes azerbaidjanesos monitoritzessin l'activitat minera a la regió de Martakert, a Nagorno Karabakh.

El Corredor de Latxín és l'autèntic "cordó umbilical" per a aquest enclavament de majoria armènia. Després de la guerra del 2020, les tropes de pau russes van assumir el mandat de garantir la lliure circulació de subministraments i persones en tots dos sentits.

En condicions normals, són 400 tones d'aliments i altres productes bàsics els que entren diàriament a Nagorno Karabakh. Després d'una dura negociació, la Creu Roja Internacional va poder enviar deu tones de càrrega humanitària des d'Armènia el 25 de desembre passat: medicaments i aliments hospitals, menjar per a nadons.... Segons el Ministeri de Salut de Nagorno Karabakh, es cobria així la demanda per a deu dies.

Mentre Bakú insisteix que el bloqueig respon a una iniciativa de la seva societat civil, investigacions com la de Radio Free Europe/Radio Liberty revelen un vincle entre els anomenats «ecoactivistes» àzeris i el Govern de l'Azerbaidjan.

Denúncies  a nivell internacional

Però n'hi ha més. Organitzacions internacionals com Human Rights Watch han denunciat que la regió s'ha vist novament privada de gas durant dies. El subministrament depèn exclusivament de la voluntat de l'Azerbaidjan, ja que part de la infraestructura passa pels territoris que van quedar sota el control de Bakú després de la guerra el 2020.

"Un cop més, la situació actual mostra la importància de garantir l'accés lliure i sense traves a l'assistència humanitària i de les missions internacionals de drets humans a totes les zones i persones, incloses les que resideixen a Nagorno Karabakh", va destacar el comissari de Drets Humans del Consell d'Europa en una declaració el 20 de desembre. Tot i això, la regió encara no té la presència tant d'organismes internacionals com d'agències de l'ONU.

La situació al Corredor Latxín i la restauració de la lliure circulació també van ser a l'agenda de la reunió d'emergència del Consell de Seguretat de l'ONU el 20 de desembre, on es va demanar explícitament la reobertura «immediata i incondicional» del corredor.

"Mentre continuï el bloqueig, totes aquestes crides i declaracions d'organitzacions de drets humans i països han d'anar seguits d'accions reals sobre el terreny", traslladava a aquesta reportera des d'Erevan, Gegham Stepanyan, Defensor del Poble de Nagorno Karabakh. És una de les 1.100 persones que segueixen sense poder tornar a casa a causa del tancament de la carretera.

Soldats de la policia fronterera russa custodiant un lloc de control a la cruïlla del corredor de Latxín. Christophe Petit Tesson /EFE)

Stepanyan parla d'"accions ambientals escenificades que són part de la política estatal de l'Azerbaidjan i que busca la neteja ètnica al Nagorno Karabakh". L'oficial recorda els casos d'assassinats de civils pacífics, interrupcions d'infraestructures, talls de gas, assetjament a l'activitat agrícola i la pressió psicològica per part de l'Azerbaidjan des de l'alto el foc del 2020. 

«No hem vist cap diàleg constructiu fins ara. Per contra, només patim l'odi cap als armenis a nivell estatal», lamenta Stepanyan, que descarta tota possibilitat que l'enclavament passi algun dia sota jurisdicció àzeri.

Arayik Harutyunyan, president de Nagorno Karabakh, també desconfia de les demandes ecològiques de l'Azerbaidjan. «El 3 de desembre, després de bloquejar l'única carretera que connecta Artsakh amb Armènia per primera vegada, la part azerbaidjanesa, a través de les forces de pau russes, va transmetre propostes per escrit a les autoritats d'Artsakh que tenien poc a veure amb qüestions ambientals i eren completament inacceptables", va dir el líder de Nagorno Karabakh.

Una de les propostes podria ser el futur de Ruben Vardanyan, l'actual primer ministre de Nagorno Karabakh. El 23 de desembre passat, en una roda de premsa entre el ministre de Relacions Exteriors d'Azerbaidjan, Jeyhun Bayramov, i el seu homòleg rus, Sergey Lavrov el 23 de desembre, l'àzeri va demanar que Vardanyan abandonés la regió "com més aviat millor".

Empresari i filantrop rus-armeni, Ruben Vardanyan va renunciar a la seva ciutadania russa i es va mudar a Nagorno Karabakh a principis de setembre. Un mes després, Vardanyan va ser nomenat primer ministre de la república autònoma autogovernada.

Veus contra el bloqueig

"No me n'aniré enlloc, no cediré a les demandes de l'Azerbaidjan", va anunciar Vardanyan durant la manifestació nacional a Stepanakert el 25 de desembre. Desenes de milers de persones es van reunir llavors per alçar la veu sobre el bloqueig i les violacions dels drets humans.

Sigui a causa de reivindicacions ambientals o polítiques, la situació humanitària sobre el terreny es deteriora dia a dia.

El 24 de desembre, un grup d'activistes civils armenis va marxar fins a la secció tancada de la carretera on hi ha el control de les forces de pau russes. En un vídeo publicat a xarxes en directe, Tigran Petrosyan, líder opositor, demanava a la part russa que complís amb els seus compromisos sota la Declaració Trilateral del 9 de novembre i garanteixi la seguretat del Corredor de Latxín.

Els russos van respondre aleshores que la via s'obriria el 26 de desembre. No va ser així, i el 27 es va reprendre la protesta: centenars de persones van marxar cap a l'aeroport de la regió, lloc de desplegament permanent del contingent, exigint una reunió amb el comandant de les forces de pau.

"La situació sobre el terreny és greu. Necessitem resistir i no fer concessions ja que Bakú seguirà amb noves demandes", va destacar Petrosyan des de l'aeroport. El pla és romandre-hi fins que arribi una resposta de Moscou.

Per part seva, Stepanakert busca mesures per alleujar la tensió ecològica en aturar l'explotació de la mina i acostar-se a les respectives agències de l'ONU i altres organitzacions internacionals especialitzades per a que experts desenvolupin un estudi «en el menor temps possible», va informar el Govern de Nagorno Karabakh el 28 de desembre.

Tot i les demandes dels vilatans i les seves esperances que el Kremlin intervingui, Moscou es limita a expressar la seva preocupació per la violació de la Declaració Trilateral, el garant de la qual és ell mateix, i diu que l'ordre de les forces de pau continua donant passos constants cap a la solució daquesta situació.

"Considerem qualsevol atac públic i provocació contra les nostres forces de pau com a accions inacceptables i deliberades que causen un dany significatiu al procés d'arranjament armeni-azerbaidjanès", va emfatitzar la representant oficial del Ministeri de Relacions Exteriors de Rússia, Maria Zakharova, en un comunicat el 30 de desembre.

Anteriorment, en una reunió de gabinet el 29 de desembre, el primer ministre d'Armènia recordava que l'Azerbaidjan i Rússia tenen obligacions en virtut de la Declaració del 9 de novembre per garantir un moviment segur al llarg del Corredor Latxín i va demanar a Rússia que iniciï una discussió al Consell de Seguretat de l'ONU per resoldre el problema del manteniment de la pau. "Ja sigui atorgar un mandat autoritzat de l'ONU al contingent de pau rus o desplegar un contingent de pau multinacional addicional a Nagorno Karabakh".

De moment, els armenis de Nagorn Karabakh estrenen aquest any nou sota un bloqueig, i amb l'esperança que el camí s'obri després de les vacances.

Aquest reportatge és resultat d'una col·laboració entre l'associació Ronak i el Diari de Barcelona per donar veu a estudiants de periodisme que viuen en zones de conflicte.