-
-
Publicat el 13 de setembre 2022

“Si consideres que ja no es pot dir res, no diguis res, que callat també estàs bé”, sentenciava amb sorna la periodista Natza Farré, i afegia que, “és el típic llibre que recomanaria als homes, que sabem que són els que menys llegeixen i més si l’obra és escrita per una dona”. Amb aquesta àcida ironia arrencava el dissabte 10 de setembre l’acte de presentació del llibre Com destruir l’escriptura de les dones (How to Suppress Women’s Writing), de l’autora nord-americana Joanna Russ (1937-2011), i que ha recuperat enguany l’editorial Raig Verd.

L’acte es va celebrar el dissabte 10 de setembre a les 11.15h a la Setmana del Llibre en Català

Es tracta d’un clàssic de la teoria feminista anglosaxona publicat el 1983 que analitza com la història de la literatura ha tractat d’invisibilitzar el paper de les dones en les lletres universals. La presentació del llibre es va fer en el marc de la Setmana del Llibre en Català, que se celebra al Moll de la Fusta de Barcelona entre el 9 i el 18 de setembre. A través de l’obra de Russ, l’humorista Maria Rovira, la periodista Natza Farré i la traductora Míriam Cano van discutir sobre les estratègies que la societat cisheteropatriarcal utilitza per ignorar, condemnar i menystenir les dones que han escrit i escriuen literatura.

L’escriptora Mariló Álvarez, que moderava l'acte, va caracteritzar el llibre pel seu humor i ironia i, afegia que aquest to amagava les ganes de Russ per cremar-ho tot, “que és el que li hagués agradat fer”. L’escriptora i activista feminista nord-americana va convertir-se a finals dels anys 50 en una de les primeres autores que va publicar obres de ciència-ficció. Les seves publicacions van tenir molta projecció per la seva ideologia feminista radical i a favor dels drets civils.


A l’esquerra la presentadora Míriam Cano, al centre l’humorista Maria Rovira i a la dreta la periodista Natza Farré

Les ponents de l’acte van saber traslladar als i les oients la convicció feminista de Russ. En aquest sentit, Maria Rovira, Natza Farré i Míriam Cano van explicar que s'havien sentit identificades amb les autores mencionades al llibre, ja que elles també han tingut el camí difícil com a dones, escriptores i, tal com apuntava la traductora Míriam Cano, “com a persones que s’exposen públicament”. En aquest sentit, Cano va confessar que el llibre no parava d’interpel·lar-la, a ella i a les seves amigues, amb aquestes “tàctiques barroeres” que tenen un “efecte devastador sobre qualsevol cosa que facin les dones en qualsevol àmbit”.  

Al llarg de l’acte, les ponents van comentar dues de les estratègies que han invisibilitzat les dones escriptores. En primer lloc, existeix el menysteniment de la capacitat d’influència de les autores. Van parlar de casos com el de la poeta Emily Elizabeth Dickinson (1830-1886), que va ser criticada en el seu moment per no influenciar cap moviment literari, en contraposició a Walt Whitman, “qui influenciava fins i tot a qui no el llegia”, com assenyalava amb sarcasme Maria Rovira. La segona estratègia per destruir l’escriptura té a veure amb creure que allò que escrivien elles era fruit de la influència de l'ambient, i no de la seva intel·lectualitat, com es va dir de Mary Shelley, autora de Frankenstein.


L’escriptora Mariló Álvarez va conduir un acte que de seguida va exhaurir les seves localitats amb un públic banyat per un sol de justícia

A part d'esmentar els fragments del llibre que més havien agradat a les convidades, la conversa es va centrar a trobar semblances amb l’actualitat. La presentadora va qüestionar per què aquests arguments encara són vigents. Natza Farré va respondre de seguida: “Pel sistema, però passa que desmuntar-ho és partir de zero". La periodista va explicar que al segle XIX calia triar entre ser dona o autora i, afegia que això encara passa en àmbits com el periodisme, on la conciliació horària continua sent un obstacle laboral. L’humorista Maria Rovira, coneguda pel nom artístic Oye Sherman, afegia que en el seu camp també es qüestiona l’autoria dels monòlegs fets per dones.

Posant una mirada en l’actual sistema patriarcal, l’acte va concloure amb una reflexió basada en propostes de solucions al conflicte. Totes les ponents posaven de manifest la importància de tenir referents i sobretot d’ampliar la mirada. Cal dir que les convidades coincidien en el fet que també cal fer una crítica al text de Joanna Russ, ja que, al cap i a la fi, és la veu d’una dona blanca privilegiada. Aquest fet, segons elles, no treu que el text sigui vigent perquè a l’obra es fa un reclam que el moviment feminista actual demana encara a crits: que la literatura feta per dones sigui valorada des d’una perspectiva que defugi de la de l’home blanc cisheterosexual, i que les autores puguin exercir el seu ofici amb orgull i dignitat.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —