Néixer en territori ocupat
Per Sofia Puvill Balcells i Sara Soteras i Acosta
Publicat el 25 de març 2021

Israel deté aproximadament 700 nens palestins a l’any, segons calcula Defense for Children Palestine. Una organització de drets humans amb base israeliana, HaMoked, però, explica que el 2019 la xifra es correspondria a 1.394 nens i 8 nenes. A finals de l’any passat va publicar un informe que recollia dades actualitzades que, segons expliquen, van ser facilitades per la policia d’Israel.

Aquest nombre de detencions indica que situacions com la del passat 10 de març, de cinc nens arrestats per l’exèrcit israelià a Cisjordània, són més habituals del que sembla. L’ús de la força, les detencions nocturnes, els empresonaments o els interrogatoris sense la presència dels pares són algunes de les violacions de drets humans que injustament comporta néixer en territori ocupat.

Segons HaMoked, les operacions d’arrest pre-planificades de l’exèrcit israelià es duen a terme gairebé sempre a mitjanit, tant per capturar nens com adults. L'organització especifica que sol ser un gran grup de soldats que va a una casa palestina sobre les dues, tres o quatre de la matinada i desperta tota la família per arrestar l’adolescent. “Això és traumàtic per a tota la família i també pot incloure violència. Els nens estan sempre amb els ulls embenats i emmanillats, sovint durant hores”.

Detencions a Cisjordània

El cas concret dels assentaments israelians a Cisjordània i Jerusalem Oriental, on resideixen més de 600.000 israelians, no disposen de legitimitat internacional, segons el Consell de Seguretat de l’Organització de les Nacions Unides. Carlos de las Heras exposa al Diari de Barcelona que “quan una potència ocupant estableix o construeix assentaments en territoris ocupats i permet que la seva població civil hi visqui, està cometent crims de guerra tipificats en el dret internacional”, assegura Carlos de las Heras, portaveu d’Amnistia Internacional Espanya.

Pel que fa a les darreres informacions, ocorregudes fa prop de tres setmanes, membres de les Forces Armades d’Israel van detenir a cinc menors d’entre vuit i tretze anys després que fossin vistos prop d’un assentament de la Cisjordània ocupada. Els menors retinguts collien plantes i verdures silvestres i van ser interceptats per l’exèrcit, que afirmava que es va veure a un grup que entrava a propietats privades per robar. El moment de les detencions va ser captat gràcies a diversos vídeos del B’tselem, centre d’informació i drets humans dels Territoris Ocupats.

L’exempció d’Israel

Carlos de las Heras explica al DdB que els motius d’aquestes detencions són diversos, però en la majoria de les ocasions, Israel alega raons de seguretat per dur-les a terme. A finals del 2020, l’Estat israelià mantenia 157 menors palestins a presó, alguns d’ells en règim de detenció administrativa, fet que permet a les forces israelites arrestar persones sense càrrecs o sense judici, apunta de las Heras. Com que no es presenten càrrecs penals contra elles, no van a judici, sinó que es veuen atrapades en un procés amb “proves secretes”, que les autoritats militars israelites refusen a revelar per preservar la seguretat. Ni detinguts ni advocats poden conèixer el contingut d’aquestes proves i, per tant, no poden respondre impugnant els motius de la detenció.

Les condicions socioeconòmiques que viuen aquests nens en els Territoris Palestins Ocupats fa que ni es considerin els drets a la infància. Les taxes de pobresa cada vegada són majors, com a resultat d’un bloqueig que manté l’economia palestina a punt del col·lapse. De las Heras emfasitza el cas de Gaza, territori que no té accés a aigua potable ni a un subministrament elèctric regular, fet que afecta directament als menors.

Israel és l’únic país, amb reconeixement limitat, que processa menors en tribunals militars. En aquest procés, els infants els manquen drets fonamentals per a un judici just, així com proteccions. “Els judicis davant tribunals militars israelites no compleixen les normes internacionals sobre judicis justos”, certifica l’expert d’Amnistia Quan es detenen menors, moltes vegades són interrogats sense estar presents els seus progenitors i “se’ls manté recluïts amb els adults, cosa prohibida pel dret internacional”, afegeix. 

A més, l’edat mínima establerta per la llei envers la responsabilitat criminal està fixada als dotze anys. No obstant això, Defense for Children Palestine defensa que les detencions a menors de dotze anys són rutinàries, com aquesta darrera de cinc menors a Cisjordània, la qual va provocar consternació global. D’aquesta manera, organitzacions i centres de drets humans exigeixen que el govern israelí ha de complir les seves obligacions en virtut del dret internacional humanitari, de manera que es garanteixi el respecte dels drets humans de la població dels Territoris Palestins Ocupats, sense discriminació.

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —