Ningú fa com tu
les anelles
amb el fum,
enyorança de mirar-te.
Ningú té
les teves paraules 
enrevessades,
enyorança de llegir-te.
La teva templança,
el meu nerviosisme,
com la flama cremo,
com el fum et dissipes.
Tu i jo som
la nit i el dia.

Sílvia Vaquero torna a "El poema de la setmana" i ens recita La nit i el dia, un poema que forma part del seu segon poemari Revoltijo (Editorial Poesía eres tú, 2020), publicat fa poc. El poema “parla de com de diferents són dues persones en la manera de ser i el caràcter, perquè són la nit i el dia”, explica Vaquero. “Però també fa referència a com actualment, al anar amb mascareta, no podem veure cap boca i l'enyorança en aquest fet. Anem amb mitja cara tapada, i ja no és el mateix, els llavis queden amagats”. En paraules de l’autora, el poema parla sobretot de com dues persones es poden estimar molt, tot i ser ben distintes l’una de l’altra, complementar-se bé i encaixar com les peces d’un puzle.  

Silvia Vaquero (Mataró, 8 octubre 1994) és actriu, escriptora i poeta. Després de formar-se en poesia a l’Ateneu Barcelonès i l’Escola Bloom, va publicar el seu primer poemari Sintiéndote amb un recull de poemes d’amor. Ara ja ha llançat el seu segon llibre, Revoltijo, que conté poemes de diferents temes, un revoltijo d'emocions, sentiments i fets de l'autora, i escrit tant en català com en castellà. A part de dedicar-se a la poesia, també compon cançons.