Després que el passat dimarts l’antic número dos de la Policia Nacional a Catalunya posés fi a la vida de dues exparelles, aquest 2024 ja sumen 13 els feminicidis perpetrats per part de cònjuges o exparelles a Catalunya (18 a la resta de l’Estat). Si també compten les dues dones mortes en mans dels seus fills, aquest 2024 ja ha superat la dada més alta de feminicidis a Catalunya (el 2014, amb 14 víctimes mortals d’aquest tipus). A més, fa pocs dies un home va ferir greument la seva dona i va matar la filla de 17 anys a Toledo. Amb aquesta, ja són 10 els menors assassinats per violència vicària aquest any a tota Espanya i 3 a Catalunya (5 si comptem els 2 en què la mare també va ser assassinada, cosa que no es sol comptabilitzar com a violència vicària). Aquesta és també una xifra rècord.

"És una qüestió de salut pública". Així ho destaca la psicòloga Sandra Racionero, especialitzada en agressions sexuals i en la seva prevenció, que assegura que les millores socials i de gènere dels darrers anys han permès "trencar el silenci sobre l'abús cap als infants en el context de violència de gènere". És per això que, encara que existeix el risc d'un "efecte crida" (que implica la imitació d'aquests actes), els beneficis de fer visible aquesta realitat superen els perills. Treure a la llum aquestes situacions permet el desenvolupament d'investigacions, polítiques i accions més efectives, subratlla l’especialista. 

L'augment de víctimes és una preocupació creixent i els experts consultats pel Diari de Barcelona subratllen que no es pot atribuir a una única causa, sinó que és el resultat d'una combinació de factors. Entre aquests, s'inclou l'arribada de l'estiu, un període en què sovint s'observa un increment en els casos de violència de gènere, així com les raons estructurals masclistes habituals, que es poden veure intensificades per fenòmens com les xarxes socials.

Violència de gènere a l’estiu

Un dels factors identificats pels experts que contribueix a l'augment de la violència de gènere és la temporada estival. Aquest any, dels 31 casos de feminicidis confirmats a Espanya, 18 s'han produït durant aquest període. Segons explica el doctor Ramón Flecha, catedràtic de sociologia a la Universitat de Barcelona, es considera que l'estiu està vinculat a un increment dels actes violents en la parella, a causa de la sensació que l’agressor pot tenir de “pèrdua de control”, en un moment en què es “trenca la rutina” i es produeix un canvi. Nous amics o relacions sexoafectives poden provocar episodis significatius de gelosia i contribuir a la intensificació dels comportaments violents dins de les relacions. 

Una forma de violència que els agressors poden exercir a l’estiu davant de la sensació de pèrdua de control és la "violència de gènere aïlladora", que consisteix a impedir que la víctima es relacioni amb un entorn sa que la pugui ajudar. A més, un horari més flexible o conviure durant més temps pot augmentar la freqüència i la intensitat dels episodis de violència.

Un sistema sense protecció

Encara que s'impulsi les víctimes a denunciar, el sistema judicial actual no sempre garanteix la millor protecció per a elles, cosa que pot fer que la denúncia es percebi com un tràmit desllanador: “Les polítiques policials i judicials actuals sovint generen desconfiança, especialment quan es tracta de protegir les víctimes de violència masclista,” afirma la jurista Sònia Ricondo, advocada i assessora especialitzada en violències cap a les dones i els infants. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, entre el 2018 i el 2021, un 13% de les denúncies per violència de gènere van acabar amb una absolució. Aquesta xifra contrasta amb la informació proporcionada pels Mossos d’Esquadra, que indiquen que només un 0,0083% de les acusacions són falses.

Ricondo subratlla que un dels grans problemes és la demanda que es fa a les víctimes per oferir un relat “cronològic i ordenat.” A més, es requereix que la víctima hagi visitat un metge després de les agressions i presenti un estat emocional de profunda aflicció. Ricondo assenyala que quan les dones damnificades no encaixen en aquest estereotip, els seus relats són sovint “qüestionats i considerats poc creïbles”.

Per la seva banda, la doctora Racionero, emfatitza “la importància de denunciar la violència de gènere tant en relacions estables com esporàdiques”, ja que les dades actuals no reflecteixen la realitat de la victimització, que és molt superior. Per això és important promoure “un discurs que encoratgi les víctimes a denunciar” i les ajudi en aquest procés. També és clau reforçar les relacions d’amistat, així com oferir suport emocional i pràctic a les víctimes durant el procés de denúncia. En qualsevol cas, afegeix, cal que les institucions treballin per augmentar les garanties en els procediments de denúncia i que aquests siguin “respectuosos i sensibles”, evitant la revictimització.

Els agressors sexuals menors d’edat creixen des del 2013

Més enllà de la parella o exparella, també cal parar atenció a les dades d'agressors sexuals a Catalunya en l’àmbit social i comunitari, és a dir aquells que agredeixen sexualment amigues, companyes o conegudes, però també qualsevol desconeguda en un espai públic com podria ser el carrer o una festa. En aquest sentit, són alarmants les xifres d’agressors sexuals menors d’edat que des del 2013 s’han multiplicat per set.

Una de les principals causes de l’augment d’agressors menors d’edat són les xarxes socials. Com bé assenyala el doctor Enric Pol, Catedràtic de Psicologia Social i Ambiental de la Universitat de Barcelona, aquestes noves plataformes es van consolidar abans del 2014 i han afectat especialment els nascuts a partir del 2004. Segons el mateix Pol, xarxes socials com TikTok funcionen com una mena de “pa i circ” amb moltes connotacions amb components sexuals. “Les xarxes han normalitzat en part la violència i conductes misògines a través dels seus referents”, assegura. El catedràtic també considera que, en formar part d’una xarxa global, s’han acceptat actituds o idees que estaven més normalitzades en altres parts del món, sobretot les que tenen el mateix idioma. 

Amb relació a les xarxes socials, l’augment del consum de pornografia (en part pel seu fàcil accés a plataformes com a X) pot haver tingut un fort impacte. Segons Pol, “l’estètica i forma d’actuació de la pornografia actual és que la dona gaudeix de l’agressió del mascle o s’hi resisteix, però en realitat vol”. Per als doctors Flecha i Racionero, aquesta imatge de l’"home violent, insensible o distant" com a atractiu ha anat a més amb el cinema, la televisió i la música i continua potenciant-se a través de la pressió de grup.

Això també pot acabar afectant les dones que, com apunta Pol, “tot i tenir més consciència dels elements d’agressió de l’estructura social”, poden assumir components de submissió o cosificació sense adonar-se'n. A més, Flecha considera que hi ha una “imatge ancestral de la doble moral” que dicta que unes persones o tipus de relacions són òptimes per al sexe i altres per a l’amistat o la tendresa, cosa que potencia el desig per relacions sexuals sense vincle afectiu. El mateix expert opina que això ha estat “aprofitat i fomentat pel capital depredador i el consumisme amb nous termes com fuckzone i friendzone” i “la pressió per tenir sexe amb persones que ens menyspreen”.

Les xarxes també generen tensió entre els missatges feministes actuals i els discursos masclistes que circulen per aquestes. Montserrat Escudé, portaveu dels Mossos d’Esquadra, advertia fa unes setmanes a RAC1 que hi ha una “reacció antifeminista i de negació de la violència basada en la identitat del gènere que s’està expandint a través de les xarxes socials”. En aquesta línia, el doctor Pol considera que, en un present en què es posa tot en qüestió, augmenta el vot d’extrema dreta que ho redueix tot a relacions de causa-efecte falses i simples. Aquest podria ser el cas de la culpabilització del feminisme, però el doctor Flecha alerta: “La violència de gènere i la violència de gènere aïlladora que la fa possible (fer el buit o atacar les víctimes i les persones que les defensen) es donen en tota mena d’ideologies i institucions”.

En qualsevol cas, l'especialista també dona un punt per l'esperança: assegura que hi ha hagut un creixement paral·lel d’adolescents que s’atreveixen a rebutjar i actuar contra la violència. La certa consolidació del discurs feminista en els últims anys pot haver estat un factor important en l’increment de denúncies i detecció de casos, ja que, com es denuncia més, augmenten les dades oficials. De la mateixa manera que es fomenta la violència també es fomenta la no-violència i, en aquest sentit, destaca la contribució de la investigació i dels programes divulgatius i educatius. “El problema no està en el mitjà, sinó en com i perquè s’utilitza”, conclou Flecha.