En la primera entrega de la sèrie dedicada als sentiments vam conèixer quins factors duien els joves a sentir-se membres del lloc on vivien. Tractàvem el sentiment de pertinença. En aquest segon reportatge, coneixem l'experiència de cinc joves que expliquen com han adquirit una vocació respecte els seus camps de treball i com encaren el futur laboral.

Aquest reportatge neix a la cuina del Diari de Barcelona, formada per joves de la generació Z, és a dir, són persones nascudes entre els anys 1995 i 2015. Estem acabant els estudis, ja quasi ho tenim, som quasi periodistes. Hi ha una paraula, però, que a tots ens ronda pel cap: la vocació. En tenim? N'hem de tenir? N'hi ha prou amb ser un amant del teu camp d'estudi per trobar feina? Anem, però, als orígens del concepte.

De la cristiandat al capitalisme

La videoassagista Alba Lafarga explica al DdB que antigament es relacionava la vocació amb la crida de Déu per dedicar-se a la vida religiosa. Segons l'origen etimològic, el concepte ve del llatí, de 'veu' (vox) i es pot interpretar com una veu interior. Seguint aquesta idea, el filòsof Darío Sztajnszrajber trasllada a l'actualitat aquest concepte. "La vocació és aquesta tensió entre allò que un creu que ha de ser i el que la societat exigeix ​​d'un", afirma.

Lafarga declara que el capitalisme ha vist en la vocació el potencial per aconseguir que la gent vulgui treballar. "Com deia Paul Lafargue a El dret a la mandra, s'ha assolit que la gent s'apassioni per la seva feina i que acabi autoexplotant-se en empreses que no heretarà, o dedicant el seu temps lliure a projectes paral·lels amb l'esperança de convertir-ho en feina en un futur", sentencia.

Aquesta idea roman en la societat, afecta a tots els nivells socials i d’edat.  En aquesta línia, Eudald Espluga, periodista i escriptor de No siguis tu mateix se subscriu a la proposta d'Anne Helen Petersen, periodista nord-americana que emmarca els joves actuals dins la "generació cremada". A més, el periodista contextualitza el concepte amb les dues grans crisis econòmiques del 2000 i el 2008, així com la reconfiguració de l'economia mundial.

Així mateix, Espluga reivindica fer un gir en la concepció d'una generació, que sovint es relaciona amb una "addicció hiperactiva a les xarxes". Creu que aquesta és una manera d'empobrir enormement la discussió. "N'hi ha prou amb baixar al carrer per descobrir que la violència immobiliària o la pobresa energètica són fenòmens molt més millennials (i afegim també Z) que Pokémon Go o el shitposting", publica.

Quan la vocació et sobrepassa

El DdB s'ha reunit amb cinc joves d'entre 21 i 28 anys que o bé estan acabant els estudis o fa uns anys que treballen. Tots ells coincideixen que senten una forta vocació pel seu camp d'estudi, un sentiment que segons el psicòleg Xavier Montero, es tracta d'un autoconeixement que influeix en la motivació i l'autoestima. És evident que tenir aquest sentiment els ha ajudat a tirar endavant els seus desitjos. Tots ells estudien i treballen d'allò que sempre han volgut, però també troben desavantatges amb la tria.

"Tinc la sensació que només treballo, dormo i menjo. La meva feina no acaba quan surten els nens, ja que em queda sempre feina, he d'enfornar pa o netejar per començar després", explica Maria Amorós (28 anys). És professora de secundària de Biologia i Geologia a un camp d'aprenentatge, un servei educatiu on les escoles fan contingut curricular que no poden oferir a l'aula. La Maria creu en una educació diferent de l'ordinària, sent vocació pel seu ofici, però les condicions laborals la forcen a treballar més del compte. "Tinc clar que m'agrada, però la meva salut física i mental està per damunt de tot", comparteix.

Maria Amorós: "Ara tinc la sensació que només treballo, dormo i menjo. La meva feina no acaba quan surten els nens"
 

La Maria Amorós treballant al camp d'aprenentatge de la Juneda (Cedida per Maria Amorós)

Arik Munné (23 anys) coincideix amb la Maria en l'esgotament que li suposa dedicar-se a l'arquitectura. "Quan comences a treballar veus que predomina la idea de no dormir, de fer hores extres... Hi ha una cultura del sacrifici molt gran i això és per la vocació", lamenta. Ell i la Maria creuen que a llarg termini és un problema barrejar vida i feina, sobretot per a la salut mental. "Desaprens a descansar, no saps què fer amb el temps lliure, no saps parar de treballar, fer altres coses o tenir altres interessos", conclou l'Arik.

Un altre exemple és el de Pep Rueda (27 anys), estudiant de Doctorat en Història a la UB (Universitat de Barcelona). Està fent una investigació i a més, ofereix classes a la facultat. "Surto content de l'aula, amb un somriure i penso en com de bé m'ho he passat. Això em fa pensar que és quelcom vocacional", explica amb alegria al DdB.

Ell està vivint amb passió l'experiència i creu que el que li passa té una explicació relacionada amb els bons estímuls que ha rebut sempre en l'àmbit acadèmic. Per a ell, treballar amb allò que li apassiona té un efecte positiu. "Parlo des d'un punt de vista jove on no tinc més responsabilitat que la meva pròpia. La feina t'ocupa temps, però no ho sento com una pèrdua", puntualitza.

L'Arik Munné (esquerra) treballant per al despatx d'arquitectes (Cedida per Arik Munné)

Hustle culture i burnout

És comú sentir que la feina sobrepassa els joves. Això pot dur a l'anomenada hustle culture, és a dir, la cultura del tràfec. Segons la comunicadora Alba Lafarga, aquesta idea s'instal·la en les societats contemporànies per la forta competitivitat a la qual ens ha abocat el sistema neoliberal.

"Treballem més hores que un rellotge perquè creiem que l'èxit laboral ens portarà a la realització personal", afirma. Segons ella, hauríem d'intentar canviar la perspectiva i començar a veure que la feina no ens defineix. D'aquesta manera, també evitaríem la síndrome del burnout, és a dir, el fenomen del treballador cremat.

Un nou sistema de treball

El divulgador Albert Cañigueral va publicar el 2020 el llibre El trabajo ya no es lo que era, on analitza les debilitats del sistema actual i que obliguen a revisar els acords socials al voltant del treball.

La seva anàlisi l'ha dut a pensar que avui dia no s'ha de parlar de vocació sinó de vocacions, ja que com ell apunta en declaracions al DdB, "tindrem una vida laboral més llarga i amb més flexibilitat". Cañigueral és crític amb el sistema laboral espanyol, que titlla de precari a causa del domini de sous baixos i l'alt índex de contractes temporals.

Alba Lafarga: "Treballem més hores que un rellotge perquè creiem que l'èxit laboral ens portarà a la realització personal"

Segons ell, sota aquestes condicions "costa trobar la vocació, la crida", una idea que, a parer seu, s'assembla a l'ikigai, un mètode japonès que consisteix en una recerca profunda i sovint llarga d'un mateix. Afegeix també que en l'entorn laboral actual hi ha gent que no arriba a final de mes amb una sola feina i per això en tenen més d'una. És l'anomenat side hustle, una idea molt arrelada a la cultura nord-americana. Però Cañigueral puntualitza que si ha de generar estrès, val més no fer-ho.

Ell té com a referència altres models de treball, com l'escandinau, basat en la flexiseguretat, on, segons explica, t'acompanyen en la transició laboral i així no s'arriba al punt de sentir "que treballes per guanyar-te el pa". Per a l'escriptor, la qüestió de les vocacions també recau en el mèrit que se'ls dona. "N'hi ha que són més humanístiques i socials i el problema està en el valor que donem a allò que aporta aquesta gent a la societat", reflexiona.

Precisament, aquest és el cas de Marina Fernández (28 anys). És il·lustradora i actualment, fa animacions per a una companyia de comunicació científica. "La vocació representa alguna cosa de la teva vida que va més enllà dels diners i les sortides laborals", relata. Ella creu que el sentiment li ve per la mare, a qui també li agrada l'art. Li preguntem si li fa por perdre un dia aquesta il·lusió i respon que hi ha una part positiva en el seu camp. "Sempre hi ha camp per explorar tot i que potser no seria tan lucratiu", afirma la Marina.

Qui també sent una gran passió per allò a què es dedica és Janira Sabarich (21 anys). Estudia Educació Infantil, però la seva passió es troba al camp. "Si no tinc classe vaig amb els animals. Ajudo als de casa i ho compagino tot". De moment no ha professionalitzat la seva passió. "El meu somni és tenir 10 o 12 cavalls i 12 vaques, però sé que viure d'això és molt difícil, per a mi seria la segona feina", explica.

Marina Fernández: "La vocació representa alguna cosa de la teva vida que va més enllà dels diners i les sortides laborals"
 

Janira Sabarich a Rialp (Cedida per Janira Sabarich)

Quan no hi ha vocació

Xavier Montero, psicòleg i especialista en treball del Col·legi de Psicologia de Catalunya, explica al Diari de Barcelona que la manca de vocació pot conduir al fracàs escolar. "Moltes vegades la vocació es converteix en decepció i frustració". L'expert creu que institucions com les universitats i els centres de formació professionals haurien de fer sessions formatives per avisar en quins sectors manquen professionals. Creu que també haurien d'informar els joves per esquivar el menyspreu social entre universitaris i no universitaris.

Montero, però, afegeix que des de de la psicologia hi ha molts programes de reorientació que intenten afeblir el biaix entre la vocació i la realitat. La por a perdre el sentiment de vocació és present entre els joves entrevistats. En aquesta línia, Pep Rueda comparteix que li fa respecte que arribi aquest moment perquè segons ell, una de les coses que donen sentit a la vida és tenir vocacions i passions.

Aquest sentiment és compartit amb Arik Munné. "La vocació és una arma de doble fil. Et pot absorbir d'una manera insana i jo això no ho busco, així que no em molestaria si un dia perdo el sentiment. Em donaria pas a obrir-me a altres coses", reflexiona. En aquest sentit, Eudald Espluga, en una entrevista al Crític parla dels inconvenients de quan s'ha de forçar aquesta vocació. "El discurs neoliberal intenta convertir qualsevol feina en una vocació. Treballis del que treballis, has de demostrar el teu compromís amb l'empresa", reflexiona. 

En forma de contraresposta, l'escriptor afegeix que, "és compatible fer la crítica contra un nou model laboral que esborra les esferes entre vida personal i laboral i alhora defensar que la feina que fas tingui molt de valor social i que gaudeixis fent-la". En aquest sentit, és difícil encabir en una sola crítica tots els models actuals de treball i totes les professions: "Hi ha activistes socials que acaben cremats, que treballen fins a altes hores de la nit. Hi ha dinàmiques de Silicon Valley en l'activisme, i és perillós. Aquestes són activitats col·lectives, amb una finalitat que sobrepassa els interessos individuals, i, quan estàs fent això, no estàs invertint en la teva start-up, sinó tot al contrari", apunta Eudald.

Per tant, es podria dir que la competitivitat a la qual ens aboca el sistema és el punt nociu. En aquest sentit, Alba Lafarga confirma que aquest és el problema, ja que segons ella, aquest debat té lloc mentre hem de competir amb altres persones amb qui compartim "vocació", perquè hi ha poca feina de segons què.

Generació Z: canvi de rumb?

Alba Lafarga explica que la generació Z marcarà un canvi: "Molts joves ja no estan disposats a fer hores de més ni a endur-se la feina a casa", considera. En aquesta línia, Albert Cañigueral descriu que hi ha una escletxa d'oportunitat amb les futures generacions. "Hi ha una escassetat de mà d'obra i la capacitat de negociació és millor que l'actual, ja que els joves se saben organitzar millor amb els temes digitals".

L'escriptor apunta que la demografia canviarà i que la descompensació de persones i talent generarà més capacitat de negociació, sempre que es faci de manera col·lectiva, com per exemple, en l'àmbit d'universitat. A El trabajo ya no es lo que era, el divulgador proposa la idea dels col·lectius independents o les tribus laborals. Per a ell, la passió no s'ha d'esgotar sol, sinó que s'ha de generar un model de cooperativisme o associacionisme, ja que com comenta, "estar acompanyat en un entorn incert o agressiu sempre és millor".

Albert Cañigueral: "Hi ha una escassetat de mà d'obra i la capacitat de negociació és millor que l'actual, ja que els joves se saben organitzar millor amb els temes digitals"

A escala individual, el psicòleg creu que la passió i la motivació ajuden a l'hora d'entrar al món laboral. "Estem malauradament en un món competitiu, neoliberal, és el que és, per tant, es necessita actitud positiva, atreviment, has de pensar que ets jove i tens temps. Si la teva vocació és fer això, intenta-ho. No t'has de quedar amb la recança". Albert Cañigueral comparteix unes dades demolidores. Segons ell, tenim idealitzat el model de treball tradicional. El 80% de les persones espanyoles odia els dilluns, el 70% està desmotivat i el 60% no recomanaria la seva empresa a un amic.

Això no impedeix que la vocació, la il·lusió per allò que ens motiva i ens mou, existeixi. Es tracta d'un sentiment com qualsevol altre i, per tant, es pot treballar i fer evolucionar. La generació Z està explorant noves formes de treballar que els podrien portar a escenaris més rics, sempre que romangui una presa de consciència col·lectiva amb relació als drets laborals.