“Vaig decidir publicar la meva opinió sobre el conflicte que acabava de començar amb el hashtag no a la guerra”. L’Alexey Popkov té 20 anys i és de Rostov-del-Don, al sud de Rússia. Estudia periodisme i va arribar a Barcelona d'intercanvi a la UPF el 19 de setembre de 2022. També és periodista, productor i media planner al mitjà independent rus SOTA.

Com vas viure l’inici de la guerra?
Recordo que aquell matí vaig encendre el mòbil i vaig veure que havia començat oficialment una “operació militar especial”. Em vaig quedar de pedra, no m’ho podia creure. Sabia que durant els últims vuit anys passava alguna cosa amb Ucraïna, però no sabia exactament el què. Allò no era una simple “operació especial”, sinó l’inici d’una guerra.

Què vas fer?
Aquell mateix vespre vaig saber que hi hauria una protesta en contra de la guerra i hi volia participar com a periodista, però no em trobava bé i vaig demanar a una companya que hi anés en el meu lloc. Vam poder publicar fotos del que passava, però la van detenir. Tu pots manifestar-te i protestar, però et detindran i jutjaran. Gairebé a tots els condemnen a pagar una multa i aquests diners es fan servir per a finançar la guerra. Fins i tot protestant estàs donant suport a la guerra.

Quina informació rebíeu els ciutadans russos? Quin relat donava el govern rus?
El govern no parlava de guerra, sinó d’“operació especial” per ajudar la població de Donetsk, Lugansk, Khàrkiv i Mariúpol —les ciutats ocupades—, que patia repressió del govern ucraïnès. Ens van dir que Ucraïna, amb el suport dels Estats Units i l’OTAN, volia destruir la cultura russa i calia protegir el nostre país. La propaganda va ser clau. Com a la Segona Guerra Mundial, s’incentivava la participació en la guerra amb pòsters que deien: “Com pots estar tranquil mentre els teus companys estan a la guerra? Per què no els estàs fent costat?”. 

[...]
Ningú sap del tot els motius que hi ha rere la guerra ni què s’hi fa. Crec que Putin vol quedar-se aquestes zones d’Ucraïna, perquè té una ideologia imperialista. Per mi, aquestes ciutats encara són d’Ucraïna, no russes, i jo no vull jugar-me la vida per un territori que no sento meu. 

Penses que la majoria de la població es creu el discurs de Putin? 
Al principi, estava segur que hi havia més gent en contra que a favor, però ara crec que és a l’inrevés. Són víctimes de la propaganda, no pensen críticament i no estan ben informats, perquè hi ha moltes notícies que se censuren. A Rússia pots patir represàlies legals per la informació que publiquis. Pots anar fins a 15 anys a presó per haver parlat negativament de l’exèrcit. 

Quines conseqüències has viscut arran de la guerra?
A Rússia molts establiments com Zara, Converse o Starbucks van tancar, les organitzacions mundials ens han donat l’esquena i moltes empreses ja no hi volen treballar. Xarxes socials com Instagram, Facebook i Tiktok estan bloquejades, i les pàgines web dels mitjans independents també. Això, però, només afecta algunes persones, els meus pares no han notat que els hagi canviat la vida. 

Creus que s’ha generat un estigma al voltant de les persones russes arran de la guerra?
Hi ha qui veu Rússia com un país terrorista i no volem que se’ns hi inclogui. No dono suport a la guerra ni al president i per mi és una llàstima que se’m consideri part d’un país terrorista. Jo no soc un terrorista, ho és el govern. A vegades se’ns veu com culpables d’aquesta situació per no haver-ho parat, però és més complicat del que sembla. 

Com és exercir la professió de periodista a Rússia?
El govern rus ha destruït el periodisme. No es pot exercir el periodisme de manera independent sense conseqüències legals, com anar a presó o pagar multes. Potser l’única solució és exercir el periodisme des de l’estranger.

El teu futur està fora de Rússia?
No sé com serà el meu futur com a periodista. No vull treballar per als mitjans propagandistes. No sé del tot si tornaré a Rússia. Ho acabaré necessitant, però crec que no estaré preparat per tornar. Trobo a faltar la meva família i amics i m’estimo el meu país, però no dono suport al govern.