A la tercera pàgina del Diario de Barcelona de l’1 de juny de 1800 es publicava la nota següent:

“Ventas. Francisco Colominas, que vive en la calle del Hostal del Sol cerca de la plaza de los Arrieros, vende Dátiles de Berbería y Pastas de Ídem, a precio de 13 pesetas la arroba de Dátiles, y 7 la de Pastas, por @ y medias @”.

Heus aquí el signe de l’arrova (at sign en anglès), lletra per excel·lència del món digital, associada al comerç a l’engròs de fa més de dos-cents anys.

Entre els anuncis comercials de l’època hi apareixia sovint el signe @ per indicar les quantitats d’alguns productes. En aquest cas, dàtils i pastes procedents de les costes del nord d’Àfrica —Barbaria, d’on abans havien vingut els pirates barbarescs—, posats a la venda en una botiga del carrer de l’Hostal de Sol, al costat de l’actual plaça dels Traginers, darrere l’edifici de Correus. La forma abreujada de dir arrova era @, la unitat de mesura equivalent a 10,4 kilograms. 

Notícies amb @, de les quals avui en diríem anuncis. A l’època eren notícies. “Noticias particulares de Barcelona” era el títol de la secció d’informacions comercials i de serveis. Els anuncis de pagament encara no havien començat.

El Diario de Barcelona, nascut el 1792, fou el primer servei ràpid de notícies per al comerç, la indústria i els ciutadans. Notícies particulars de Barcelona: ofertes i demandes de feina i serveis personals, dides i escrivans, compra i venda de terrenys, cases, animals, vehicles i productes, embarcacions i mercaderies arribades i sortides del port....

“La general instrucción y la común utilidad”, oferia l’editor Pedro Pablo Husón de Lapazaran als subscriptors del diari. També trenta anys abans, amb altres paraules, Pedro Ángel de Tarazona ho havia ofert amb un primer Diario Curioso, Histórico, Erudito, Comercial, Civil y Económico que no va funcionar.  Ningú no li havia dut notícies particulars de la ciutat, amb @ o sense.