[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 09 de juny 2020

La Covid-19 té poc més de sis mesos de vida i encara hi ha molts aspectes desconeguts de la malaltia. Les setmanes més crítiques de la pandèmia han quedat enrere al país, però mentre avança la desescalada hi ha alguna cosa que recorda que la lluita contra el coronavirus encara serà llarga. El nou repte mèdic són les seqüeles, que requereixen investigació i tractament. 

Els pulmons, primers afectats

La primera seqüela important és la fibrosi pulmonar derivada de les pneumònies que pateixen els malalts més greus de Covid-19. Les més greus deriven en el síndrome de dificultat respiratòria aguda (ARDS per les sigles en anglès), una afectació respiratòria que provoca una important inflamació damunt dels pulmons. 

Aquesta inflamació és la que deriva en la fibrosi, ja que les lesions sobre el pulmó fan que el teixit que envolta els alvèols, els petits sacs que s'encarreguen de fer l'intercanvi de gasos dels pulmons, es torni més fibrós. Es transforma en una mena de cicatriu que fa que esdevingui més gruixut i dur, cosa que en redueix la capacitat. Provoca dificultats per respirar i també pot afectar l’oxigenació de la resta d’òrgans. 

 

Imatges tomogràfiques d’un pacient amb Covid-19 amb una diferència de tres setmanes, en les quals es veu l’augment de la fibrosi (ho indiquen les fletxes). Foto: The Lancet

 

Problemes de coagulació

Tot i que inicialment es pensava que el coronavirus només afectava les vies respiratòries, l’experiència amb els diversos malalts i els estudis a partir d’autòpsies, indiquen que també afecta la coagulació de la sang. 

És un problema relacionat amb una resposta exagerada del sistema immunològic, coneguda com a ‘tempesta de citocines’. L’organisme vol defensar-se dels agents patògens de la Covid-19, però la reacció del cos esdevé incontrolable i produeix una inflamació generalitzada. Aquesta provoca febre, però també pot generar coàguls en els vasos sanguinis que en els casos més greus poden portar a la disfunció de diversos òrgans i causar la mort.

L’alteració de la coagulació també empitjora amb les estades llargues a l’hospital, sobretot a les Unitats de Cures Intensives (UCI), per la reducció de la mobilitat. En aquest sentit, una seqüela freqüent en aquests casos és patir una trombosi a les cames i, en alguns casos, també embòlies pulmonars.  

El sistema nerviós

Altres seqüeles freqüents després d'un període d'ingrés llarg són la pèrdua de força muscular o l'atròfia, que requereixen rehabilitació. En el cas de la Covid-19, però, hi ha estudis que apunten també a afectacions neurològiques que causen malalties neuromusculars, com ara miopaties. 

Abordar el sorgiment de les seqüeles

L’hospital Parc Taulí de Sabadell ha engegat la primera unitat funcional de tot l’estat per coordinar-se entre els hospitals i els Centres d’Atenció Primària (CAP) en el tractament de les seqüeles de la Covid-19. Manuel Cervantes, el director del Servei de Malalties Infeccioses del centre, diu que l’objectiu és coordinar esforços. 

Cervantes explica que els dos primers mesos va ser impossible fer visites de control als pacients que rebien l'alta, perquè tot l’hospital estava dedicat a atendre els malalts aguts d’una malaltia desconeguda. “Amb la fase que ve ara no podem anar a cegues, hem de fer les coses que sapiguem segur que funcionen, i les que no sabem, estudiar-les bé”, afirma. 

La unitat del Parc Taulí, a diferència d’altres hospitals, no depèn d’una especialitat en concret, sinó que diversos especialistes, incloent-hi els metges de l’atenció primària, estableixen protocols per tractar les diverses seqüeles i també compartir informació nova. Cervantes apunta a dos qüestions clau en l’estudi i el seguiment de les seqüeles. D’una banda, no menysprear les molèsties i dolors que presentin el pacients perquè la malaltia continua sent desconeguda. I d’altra banda, no perdre de vista que no totes les patologies estaran produïdes pel coronavirus. 

Manuel Cervantes: "Hem tingut 350 morts en 3 mesos, una cosa mai vista. La SIDA ens matava 300 malalts en 10 anys, no en 3 mesos." 


Perspectives de futur 

Quant a la recuperació dels afectats per fibrosi Cervantes es mostra optimista. Explica que la previsió en fibrosi produïdes per l’ARDS és que al voltant d’un 15-20% queda amb seqüeles al pulmó, però que en el cas de la Covid-19 sembla que alguns milloren més del que s'esperava. “No és una curació immediata, i no podem dir que quedarà en res”, matisa Cervantes, ja que les persones afectades encara han de fer rehabilitació, nebulitzacions i cuidar-se de noves infeccions que puguin afectar una altra vegada els pulmons. 

La fibrosi, tot i que preocupa i és la seqüela més immediata, no és el principal objectiu de la unitat funcional, ja que és un fenomen conegut i previsible que es presenta quan el pacient de Covid-19 encara està ingressat a l’hospital, i no és probable que es manifesti al cap de tres mesos.  

En canvi, pel que fa als problemes vasculars hi ha més incertesa perquè es manifesten més tard, quan el virus ja ha marxat. “Tenim dubtes de si pot passar més tard a nivell cerebral”, diu Cervantes. Fa referència a que les persones grans ja tenen un deteriorament de la circulació a les artèries cerebrals, i en cas que aquest virus l’hagi empitjorat podrien produir-se més ictus. 

A part de les seqüeles principals, al Parc Taulí no en descarten l’aparició de noves. “Hem d'estar oberts a que després d'aquests mesos de tantes coses greus que ha fet aquesta malaltia potser apareixen altres seqüeles que desconeixíem”, afirma Cervantes. Alguns exemples són els casos de persones que presenten arítmies o aquells malalts que continuen donant positiu en la prova PCR més d’un mes després, i els que al contrari, es negativitzen però continuen tenint símptomes. 

Molta recerca per fer encara

L’alleujament dels hospitals amb la reducció del nombre de contagis permet plantejar les properes passes en l’estudi del virus i dedicar mitjans per fer-ho. Un factor clau és poder fer més autòpsies dels casos que no han superat la malaltia per conèixer millor quines causes de mort predominen. És una activitat que no s’ha pogut realitzar abans per risc de contagi i manca de preparació als hospitals. 

D’altra banda, hi ha l’estudi dels anticossos creats contra el virus. El Parc Taulí ha impulsat un estudi serològic per confirmar amb certesa qui l’ha passat i així poder analitzar la immunitat en el futur. Manuel Cervantes afirma, però que “signaria perquè no tornés el virus i ens quedem sense saber què passa amb l'estudi". 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —