Estaries disposat a renunciar a tu mateixa per complir els teus anhels més profunds? Amb aquesta premissa neix l’últim llibre de la novel·lista Raquel Brune, presentat en Barcelona el passat 25 de Març junt a l’editor de l’obra Leo Teti i la booktuber Bibianainbookland.

Es tracta de Los guardianes de almas, una adaptació del mite de Don Juan Tenorio duta a l'actualitat amb elements fantàstics. Després de sis anys i amb una pandèmia pel mig, l’editorial Puck s’ha llençat a publicar la novel·la.

La data de publicació s’ha aplaçat diverses vegades, com ha sigut el procés d’escriptura?
Aquest llibre en teoria hauria d’haver sorgit fa uns anys però no comptàvem amb una pandèmia mundial així que la data de publicació ha hagut d’aplaçar-se. Al principi va ser una notícia devastadora però crec que al final ha sortit quan havia de fer-ho. El que en un principi semblava una mala notícia tal vegada ha acabat convertint-se en una bona.

Tots els personatges tenen alguna cosa de tu?
Malgrat que creem personatges diferents a nosaltres mateixos, com a autors sempre hem d’empatitzar d’alguna forma amb ells ja que sinó ho fem nosaltres ningú ho farà.  Quan llegeixes un llibre i no simpatitzes amb els personatges al final el que els ocorre no t’importa. Per això intente sempre posar una part meua en algun d’ells.

Per exemple?
En el personatge de Miguel per exemple, malgrat que quan el coneguem no sap què és el rebuig, ho descobreix en un punt prou prompte dins de la novel·la i jo crec que tots sabem què és el sentir que ens rebutgen amb la incomprensió de no entendre perquè tu no. Ho hem viscut tots i hem hagut de saber-ho gestionar. Al final tots els personatges tenen alguna cosa teua. El que més es diferència de mi és Jaqui, el que m’uneix amb ella és aspiracional, tant de bo ser ella. No obstant, malgrat que els personatges no s’assemblin a tu han de posseir quelcom que a tu et sembli interesant o magnètic.

Raquel Brune a la presentació del llibre

El llibre està narrat des de diferents veus, has gaudit més escrivint alguna en concret?
“Totes han sigut interessants per diverses raons. Miguel, per exemple, té una forma de veure el món molt peculiar que jo no tinc. És interessant ficar-te en la pell d’una persona que té eixa forma d’anar pel món, com si tot fos seu. Dona molt de joc. El personatge d’Inés per altra banda sí que ha sigut, des del punt de vista emocional, el que més càrrega té des d’un principi. Comença sent més vulnerable i acaba descobrint altres facetes. Ha tingut parts més difícils d’escriure, per la seua trama he hagut de documentar-me sobre temes com la història de l’art. Després està Salomé, que és molt divertit ja que trenca en la idea que podríem tindre sobre aquests personatges."

Es tracta d’una novel·la fantàstica que parteix del mite de Don Juan Tenorio, la fantasia sempre ha estat la base o va sorgir sola?
"És un gènere que sempre m’ha atret molt com a lectora i no puc evitar dur les histories cap a aquest terreny."

Per què Don Juan Tenorio?
Quan treballava en el personatge de Miguel sovint el veia com a un Don Juan, després quan va aparèixer el personatge de Salomé i amb ell els conceptes del bé i del mal els paral·lelismes eren cada vegada més grans. Hi havia una connexió entre el que jo estava escrivint i Don Juan Tenorio, pel que vaig decidir fer un retelling de la història clàssica. Personalment m’agrada molt reinventar el que ja està fet, donar-li la volta, fer-ho interessant. En la literatura espanyola tenim històries molt sugerents que en l’actualitat no passen el filtre del temps. Recorde haver llegit Don Juan Tenorio quan estudiàvem el romanticisme en l’institut i les idees que tenien de fons amb elements fantàstics ja em semblaven súper curioses.

Portada del llibre

Després de cinc llibres publicats, quin consell li donaries a autors primerencs? 
Abans de publicar sempre es té el repte de la publicació. El pico de la realització per a un escriptor és publicar un llibre, però hi ha que estar preparat per a afrontar el que això suposa. Si escrius arribarà en algun moment, com afrontar-ho és el complicat. És important tindre clar com t’estimes tu i no posar el valor en res que es mesure extern. Al final és una qüestió de tindre eixa mentalitat, tal vegada te la done l’experiència però és important tindre-ho present a l’hora d’afrontar reptes. Tot el que és abstracte després s’ha de gestionar. 

Com es gestiona la sinceritat amb u mateixa assumint els riscos que això comporta?
“Jo el que faig és autoenganyar-me. A mi la idea d’ofendre a algú em fa molta por però sí que és cert que hi ha un punt entre el “no vull ofendre a ningú” i el “a veure si junte a uns personatges que no li agraden a la gent i em maten en internet.” Jo volia tindre molt clara la part del no voler ofendre, però després si després dubte en alguna decisió respecte a la trama, el que faig és autoenganyar-me. En el primer esborrany escric pensant que després podrà canviar-se però en les correccions mai ho canvie perquè és el que volia contar.”